Plató: Educació, Justícia i l'Estat Ideal

L'Ideal Polític de Plató

Per a Plató, Esparta era un model de ciutat per haver guanyat la Guerra del Peloponès (432-404 aC) contra Atenes. La considerava més forta i s'hi va basar per concebre un model d'estat utòpic. Va intentar implementar aquesta idea a Siracusa, governada pel tirà Dionís el Vell i després per Dionís II, però la transició de la teoria a la pràctica va ser difícil, i els tres intents van fracassar.

Cal matisar la idea que Plató és el pare dels totalitarismes moderns (Popper*). Els totalitarismes moderns sovint tenen un aspecte d'arbitrarietat, amb ordres absurdes que depenen de l'humor del dictador. En canvi, el totalitarisme platònic implica un aspecte d'ordre i jerarquia. El filòsof-rei no és un dictador vulgar, sinó que governa pensant en la realització d'una polis justa, no en el seu profit personal.

La Justícia i la Societat Utòpica

Després de la mort de Sòcrates, Plató busca el concepte universal de justícia per formar una societat utòpica. Per aconseguir-ho, proposa el filòsof-rei com a governant de la polis, ja que per a ell el coneixement i el poder han d'anar junts. Aquest projecte requereix una base sòlida: una educació apropiada per formar qui governarà amb saviesa.

L'Educació a la República

Segons la República, l'educació és per a tothom, sense diferències de sexe ni d'origen social, però no és igual per a tothom. L'educació és paternalista (els magistrats decideixen què s'ensenya), estatista (només l'estat té el monopoli de l'educació) i sense cap paper dels pares (Plató diu que cal allunyar els fills dels pares i enviar els pares al camp perquè no interfereixin en l'educació dels fills – República, final del llibre VII). L'objectiu és aconseguir una comunitat sense interessos personals, assegurant la justícia en l'estat.

L'Educació del Filòsof-Rei

L'educació més important és la del filòsof-rei, encarregat d'aconseguir l'harmonia i la justícia en la polis. Fins als vint anys, els futurs filòsofs-rei estudien música i gimnàstica. Els que mostren aptituds continuen amb l'aritmètica per captar l'essència que eleva l'ànima i l'obliga a discórrer (dialégesthai*) sobre els números. Després estudien geometria plana, estereometria (l'estudi dels sòlids) i astronomia (la velocitat, figura i relacions dels astres). Finalment, estudien harmonia durant deu anys. Als trenta anys, aprenen dialèctica (l'estudi suprem) i als cinquanta poden ser filòsofs-rei.

Aquest estudi només el segueixen els que han mostrat dots en les altres matèries, ja que per ser bons governants han de conèixer totes les eines per proporcionar ordre i justícia a la ciutat, lligant així poder i saber. Per tant, podem considerar que Plató recolzava la tecnocràcia (el poder dels savis).

La Dialèctica i el Món de les Idees

La dialèctica (derivada de la maièutica socràtica), concebuda com l'art de pensar lligat al llenguatge, és la forma suprema de l'activitat pedagògica (discussió, discurs, argumentació). A través del diàleg, orientat a la recerca de la veritat, es produeix la purificació de l'ànima, que passa del món sensible (opinions) al món intel·ligible (veritat en si, forma pura, idea).

La dialèctica és anhipotètica, ja que no proporciona hipòtesis, sinó idees reals i universals. El progrés en el perfeccionament de l'ànima es fa palès a través de la millora de la vida moral. Aquell qui culmina el procés (filòsof-rei) veu el món pur i perfecte, alliberat de la mística, amb un reforç fet a través de l'enteniment, com ho demostra el fet que les matemàtiques siguin la porta d'entrada al món de les formes pures.

El Retorn a la Caverna

La grandesa del diàleg platònic consisteix en l'exigència ètica, per l'amor a la justícia i a la ciutat, que una vegada efectuat l'ascens, sigui necessari exigir als alliberats presoners que no retornin a la caverna. Només així poden realitzar l'objectiu i fi de l'educació rebuda, que els ha alliberat de la servitud a les imatges falsificades. Aquest és un dels moments més importants, no només del diàleg platònic, sinó de tota la filosofia occidental sorgida del sòl grec. Una filosofia que té en aquest diàleg platònic la seva veritable carta magna.