Plató criteri de veritat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,75 KB
Descartes
Racionalisme
Descartes considera la raó i la realitat racionals. Per això creu que ho pot conèixer tot. La intel·ligència no serà suficient, ja que faran falta idees innates i un mètode per conèixer i arribar a la realitat.
El Racionalisme es caracteritza per:
1. El dogmatisme epistemològic: es té una gran confiança en la capacitat humana de conèixer la veritat.
2. Creu que la raó no dóna res per sabut.
3. La consideració de la consciència subjectiva és el principi del pensament de la realitat.
4. Afirmen l’existència d’idees innates, aquelles que no provenen de l’experiència sensible ni de la imaginació.
5. Dedueixen a partir d’axiomes.
6. Valoren la capacitat racional i rebutgen els sentits com a òrgans de coneixement.
La raó com a criteri de veritat
Descartes creia que s’havia de crear un criteri de veritat que permeti separar els coneixements vertaders dels falsos. Aquest nou criteri no es trobarà en el pensament tradicional ni en la percepció sensible. Per tant, Descartes trobarà el seu criteri de veritat en les matemàtiques.
La deducció i la intuïció
La intuïció és el procés mitjançant el qual la ment comprèn completament una qüestió sense que quedi cap rastre de dubte perquè es fonamenta en sí mateixa i no depèn de cap altre coneixement.
La deducció és el coneixement que arrenca d’un altre coneixement i que fonamenta en aquest últim la seva veritat.
El mètode cartesià
Si seguim aquest mètode al peu de la lletra, no podrem considerar com a vertader quelcom que sigui fals. Per tant, aquest mètode serà garantia de veritat en tots els camps del saber.
EPISTEMOLOGIA: Les regles del mètode cartesià
1
r Pas: Evidència com a criteri de veritat
Una proposició evident és una proposició vertadera. Les proposicions evidents són aquelles de les que no se’n pot dubtar en absolut, perquè com que tenim idees innates, tots considerem evident el mateix. Les proposicions evidents són clares perquè s’entenen i distintes perquè es diferencien fàcilment d’altres (una idea clara i distinta serà una idea vertadera. Per trobar la veritat, haurem d’evitar:
- la precipitació: admetre com a verdadera una proposició abans de temps, és a dir, donar-ho per vertader sense tenir-ho tot clar. El que fa que ens precipitem és la voluntat.
- la prevenció: no acceptar mai res com a vertader i dubtar de tot fins l’infinit. Això farà que mai puguem trobar la veritat i ens portarà a l’escepticisme.
2n Pas: Anàlisi
Consisteix en dividir el problema en els seus elements més simples anomenats naturaleses simples per poder resoldre’ls mitjançant la intuïció, que mai falla, per anar-les reconstruint. Quan es tenen les naturaleses simples, les tornaré a ajuntar i resoldré el problema. No es tractarà de resoldre allò específic de cada problema, sinó allò general i simple.
3r Pas: Síntesi
Es tractarà de tornar a ajuntar de forma deductiva el conjunt d’elements. Mitjançant la deducció podrem resoldre aquest problema cada vegada més complex. Desmuntar seria anàlisi i muntar seria síntesi.
4t Pas: Enumeració
Fer un recompte assegurant-nos que no ens deixem res. Aturar-se i mirar enrere per veure si l’anàlisi és complet. Consistirà en un recompte per veure que no ens deixem res.
El dubte metòdic
El dubte metòdic és
la revisió de tots aquells coneixements buscant una evidència.
Dubte dels sentits
Els sentits no poden ser la base del coneixement perquè no són perfectes. Són subjectius, relatius, i no hi ha evidència. Els sentits ens enganyen i res és tal i com els sentits ens ho mostren. Per aquest motiu no podem fiar-nos d’ells. Un altre motiu és que per a cada persona cada cosa serà de diferent manera. Els sentits no ens fan dubtar dels cossos físics, sinó del coneixement que podem extreure d’aquests.
Dubte de la memòria i el sentit comú
Dubtem de la memòria i del sentit comú. Cada vegada que mirem la matèria, aquesta seguirà allà i la memòria la recordarà, de manera que no et farà dubtar. Però no podem diferenciar entre somni o vigília i per aquest motiu no podem extreure evidències.
Dubte de la raó
No podem estar tampoc segurs de la raó ni buscar l’evidència en les matemàtiques perquè es podria pensar en l’existència d’un geni maligne que es dediqui únicament a enganyar-me. Tampoc podré enraonar a partir de proposicions perquè ens donarà resultats incorrectes. Per tant, Descartes considerarà provisionalment fals tot allò que ha estat acceptat tradicionalment.
L’evidència com a criteri de veritat
Després de demostrar com a incorregible la seva proposició de «Penso, després existeixo», Descartes afirmarà que la naturalesa que fa que aquesta proposició sigui vertadera és l’evidència. Per tant, finalment afirmarà que qualsevol proposició evident serà igualment vertadera.