Plató: Ànima, Estat Ideal i Crítica de Hume

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,93 KB

Comparació de la Teoria de l'Ànima de Plató amb la Idea del "Jo" de Hume

A la República, Plató introdueix algunes modificacions a les seves teories sobre l'ànima. Primer, ha de poder explicar la complexitat de la psicologia humana, en què es combinen elements com la intel·ligència, la voluntat, etc.

El segon motiu són els conflictes que experimentem a nivell psicològic, conflictes entre les emocions i la racionalitat, i l'existència de conductes irracionals.

A més, també vol explicar les diferències de caràcter entre els individus, les diferències entre les persones en relació amb les seves capacitats mentals.

En aquesta República, Plató estableix una divisió tripartida que seria: part racional (àuriga), part irascible (cavall blanc) i part sensitiva (cavall negre).

En la part racional, Plató la situa al nostre cervell i s'encarrega de totes les funcions intel·lectuals. Gràcies a aquestes activitats, pot aconseguir el coneixement. Per Plató, aquesta és l'única part immortal.

La part irascible s'encarrega de les passions més nobles. Plató la situa al pit. És una part mortal.

La part sensitiva s'encarrega de les sensacions, és la més lligada al cos i la situa a la zona del ventre. Aquesta també és una part mortal.

Per Plató, la situació ideal seria que la part racional es pogués imposar sobre les altres dues parts.

Una altra teoria de Plató sobre l'ànima seria el dualisme ànima i cos, en el qual l'ànima és altament valorada i el cos, infravalorat.

Ànima i cos són dues entitats totalment distingibles i desiguals.

El cos és físic i mortal, en canvi, l'ànima és immortal i perfecta. En aquest punt, Plató creu que l'ànima hauria d'estar separada del cos.

Amb aquesta teoria de l'ànima sobre el dualisme d'ànima i cos, Hume la contrasta amb la idea del "Jo".

Hume diu que l'únic que podem experimentar és una successió d'idees ràpida i constant d'impressions, però mai puc experimentar un "jo" a part d'aquestes percepcions.

La idea del "Jo" com una cosa simple separada del cos no la puc experimentar.

Per Hume, la idea del "Jo" és una invenció de la nostra memòria perquè ens permet relacionar i recuperar idees passades amb les presents i atribuir-les a un mateix subjecte. L'únic que tenim és un feix d'impressions i idees que relacionem totes a un mateix subjecte.

Nosaltres no podem conèixer mai racionalment com pretén Descartes, això no vol dir que no existeixi un "Jo".

Segons Hume, sabem que el consum d'alcohol emborratxa.

Crítica a l'Estat Ideal de Plató

Per Plató, el bé col·lectiu és més important que el bé individual, és a dir, que per ell la política (col·lectivitat) és més important que l'ètica en la reflexió sobre la vida bona. En això dono suport a Plató, ja que l'Estat ha de mirar per un bé comú i, encara que un no estigui a gust, mentre els altres sí que ho estiguin, l'Estat no té per què preocupar-se.

Plató entén l'estat com un enorme organisme i cadascun dels seus individus que formen part d'aquest estat serien peces d'aquest enorme organisme.

La teoria política de Plató parteix de tres tipus de persones diferents a causa de les diferències de caràcter. El que els diferencia és el seu objecte de desig, cap a on orienten la seva vida i el domini o desenvolupament de les seves facultats.

Les diferències naturals justifiquen les dificultats socials.

El primer seria el filòsof, que orienta la seva vida per tal d'aconseguir la saviesa, el que busca és que la intel·ligència, o la raó, governi les seves decisions o accions.

El segon seria l'ambiciós, el que desitja és el reconeixement dels altres, l'honor, l'heroisme. Per l'ambiciós, és millor el coratge o la fermesa que no pas la saviesa. Part irascible.

El tercer serà l'amant del lucre. És un individu que vol satisfer els seus desitjos corporals, o bé, obtenir riquesa per satisfer-los, qui governa és la part apetitiva de la seva ànima.

Plató planteja un model d'estat ideal en què el judici i l'execució de Sòcrates no hagués estat possible, seria un estat idealment just.

Plató és conscient que si aquest model d'estat s'intentés portar a la pràctica, acabaria deformant-se. A més, per Plató, projectar un model d'estat també ens pot servir per poder jutjar i comparar els estats que ara existeixen i veure si s'acosten o no a aquest model.

En el seu Estat ideal hi ha una relació de dependència entre la psicologia, l'ètica i la política, amb la intenció de justificar les desigualtats entre governants i governats, a partir d'elements naturals.

A la base de l'Estat ideal de Plató hi ha els treballadors, que són governats per la part sensitiva o apetitiva de l'ànima. La seva funció és produir els objectes necessaris per garantir la supervivència als membres d'aquest estat.

Perquè l'estat funcioni, aquests treballadors han d'assumir la seva condició de governats i la no aspiració a un canvi de classe.

D'altra banda, la part que forma els governants es distingeix pel filòsof i els militars. Aquests últims tenen la funció de protegir l'estat i executar la llei. D'aquests, que passen per un procés educatiu, en surt el magistrat.

Per tal que aquests no busquin el bé propi, sinó el bé general, no se'ls permet establir lligams familiars per evitar el conflicte entre buscar el bé de la família o tenir el bé comú.

Ja de petits, els que formen part d'aquesta classe passen per un procés educatiu molt llarg per tal de poder destriar aquells o aquelles que tinguin les millors capacitats intel·lectuals, un autèntic amor per la saviesa i obligar-los a formar part de la classe dels magistrats o filòsof-rei.

Entradas relacionadas: