Les Planures Litorals i Relleus de la Península Ibèrica

Les Planures Litorals durant l’Era Terciària

Les planures litorals durant l’Era Terciària i els dipòsits al·luvials del Quaternari (Cenozoica) estan formats per argiles, margues, gresos i guixos. Aquests materials són tous, impermeables i de fàcil erosió, i són sols més aptes per a l’agricultura.

La Meseta Central

La Meseta Central és la unitat fonamental del relleu espanyol, ocupant el 45% de la península. És una gran plana elevada (uns 660 m de mitjana) formada per materials antics. Està dividida pel Sistema Central en dues parts:

• Submeseta Nord: Més alta (800-850 m), recorreguda pel riu Duero. El seu paisatge està format per aturats, campinyes i penillanures.
• Submeseta Sud: Més baixa (500-700 m), recorreguda pels rius Tajo i Guadiana. Destaca l'àmplia plana de La Mancha.

Relleus interiors de la Meseta

• Sistema Central: Divideix la Meseta en dos. Són un conjunt de serres (Gredos, Guadarrama) amb els cims més alts de la Meseta (Almanzor, 2.592 m).
• Montes de Toledo: Separen les conques del Tajo i el Guadiana a la Submeseta Sud.
• Massís Gallego: És el relleu més antic, amb formes molt arrodonides.
• Serralada Cantàbrica: Voreja la Meseta pel nord. Al seu sector oriental destaquen els Pics d'Europa, amb importants empremtes glaceres.
• Sistema Ibèric: Separa la Meseta de la vall de l'Ebre. Té un relleu càrstic molt característic.
• Sierra Morena: És l'esglaó que separa la Meseta de la vall del Guadalquivir.

Unitats exteriors a la Meseta

• Els Pirineus: Gran serralada que fa de frontera natural amb Europa. Es divideix en el Pirineu Axial (amb els cims més alts com l'Aneto, 3.404 m) i el Prepirineu.
• Els Sistemes Bètics: Situats al sud-est, són les serralades més altes de la península (Mulhacén, 3.482 m). Es divideixen en la Serralada Subbètica (interior) i la Penibètica (costa).
• Les Depressions: Són dues grans planes enfonsades entre muntanyes:
  • Depressió de l'Ebre: Triangular i tancada, de clima continental.
  • Depressió del Guadalquivir: Oberta a l'Atlàntic, de clima més suau i amb els aiguamolls de Doñana.
• Les Serralades Costero-Catalanes: Prelitoral, separades per una depressió.

Les Costes Espanyoles

La península té una gran diversitat de costes:

• Costa Cantàbrica: Alta, rectilínia i rocosa, amb penya-segats i rases. Les ries són escasses.
• Costa Gallega: És el tipus de costa de ries per excel·lència. Les ries són valls fluvials enfonsades i envaïdes pel mar (Ries Baixes i Ries Altes).
• Costa Atlàntica Andalusa: Baixa i sorrenca, amb dunes, fletxes litorals i maresmes.
• Costa Mediterrània: Combina trams rocosos (caps) amb àmplies platges i planes litorals. Són característiques les albuferes (com la de València), els deltes (el de l'Ebre és el més important) i els tómbols (com el de Peníscola).