Plantes fanerògames i criptogames

CLORÒFITS. Colònia:

Conjunt de cèl·lules que viuen juntes, originades per successives divisions d'una cèl·lula mare.

Conjugació:

Tipus de reproducció sexual en el qual es formen ponts citoplasmàtics entre dues cèl·lules (Cl. Carofícies, O. Zignematals).

Còrtex:

Part externa del tal·lus d’una alga, generalment pigmentada.

Esporòfit:

En les algues amb alternança de generacions, generació diplont productora de meiòspores.

Estigma:

Orgànul vermell que es pot observar en algunes espècies d’algues. Es tracta d’acúmuls de carotenoides.

Filamentós:

Morfologia algal allargada, ramificada o no.

Filaments sifonals:

Filaments formats per cèl·lules grans, plurinucleades, sense septes transversals (excepte quan formen òrgans reproductors).

Flagel:

Orgànul cel·lular filamentós responsable del moviment de la cèl·lula.

Gametòfit:

En les algues amb alternança de generacions, generació haplont productora de gàmetes.

Laminar:

Morfologia algal aplanada d'aspecte foliaci.

Medul·la:

Part interna del tal·lus, generalment poc o gens pigmentada.

Pseudoparènquima:

Conjunt de filaments condensats i entrellaçats amb aparença d'un teixit parenquimàtic.

Ramificació:

Les cèl·lules d'un filament que s'han dividit longitudinalment per un eix perpendicular o oblic al del creixement.

Tal·lus:

cos vegetatiu pluricel·lular sense diferenciació en arrel, tija i fulles.

Utricle:

En Codium i en altres algues, ramificació curta en forma de sac portadora dels gametangis. Els utricles se situen a la perifèria de l’estructura pseudoparenquimàtica.

BRIÒFITS

Acrocàrpic:

Molsa erecta que desenvolupa l'esporòfit a l'àpex del caulidi.

Amfigastri:

Fil·lidi ventral d’algunes hepàtiques folioses.

Anteridiòfor:

Ramificació especialitzada del gametòfit d’algunes hepàtiques que porta els anteridis.

Anteridi:

Òrgan masculí on es formen els espermatozoides.

Arquegoni:

Òrgan femení on es forma l'ovocèl·lula.

Arquegoniòfor:

Ramificació especialitzada del gametòfit d’algunes hepàtiques que porta els arquegonis i després els esporòfits.

Caliptra:

Resta de l’arquegoni que envolta i protegeix l’esporòfit durant el seu desenvolupament. Posteriorment en moltes molses forma una coberta protectora damunt la càpsula.

Càpsula:

Esporangi dels briòfits.

Caulidi:

Tigeta portadora dels fil·lidis i dels òrgans reproductors.

Clorocist:

Cèl·lula clorofíl·lica (en Sphagnum)
.

Conceptacle:

Depressió en forma circular o de mitja lluna que conté propàguls; se situa a la superfície d'algunes hepàtiques tal·loses.

Elàters:

Cèl·lules allargades amb engruiximents helicóïdals que es troben amb les espores en les càpsules de les hepàtiques.

Esquama:

Apèndix membranós de la part ventral d'algunes hepàtiques tal·loses.

Fil·lidi:

Fulleta dels briòfits. No presenta vasos conductors comparables als de les plantes vasculars.

Hialocist:

Cèl·lula hialina on s’hi emmagatzema aigua (en Sphagnum)
.

Lòbuls:

En les hepàtiques folioses, parts en que es pot dividir el fil·lidi.

Opercle:

Part superior de la càpsula d'algunes molses que a la maduresa es desprèn de manera espontània.

Perístoma:

Conjunt de dents que envolten l'obertura de la càpsula de moltes molses.

Pleurocàrpic:

Molsa reptant que forma l'esporòfit en ramificacions laterals del caulidi.

Porus:

Orifici a l'epidermis del tal·lus d'algunes hepàtiques.

Propàgul:

Element uní- o pluricel·lular que s'origina en el gametòfit i serveix per a la multiplicació vegetativa.

Protonema:

Fase inicial del gametòfit; pot ser filamentós o laminar.

Rizoide:

Filament ramificat que fixa el gametòfit al substrat.

Seta:

Pedicel que sosté la càpsula.

CRIPTÒGAMES VASCULARS

Con o estròbil:
En els equisets, porcíó apical d’una tija fèrtil o d’una tija assimiladora, amb aspecte de pinya de pocs centímetres, on s’agrupen els esporangiòfors.

Esporangiòfor:

En els equisets, cadascun dels suports dels esporangis; en realitat esporofil·les molt modificades de les que pengen diversos esporangis. Es reuneixen formant un con o estròbil.

Esporofil·le:

Terme genèric emprat per designar una fulla portadora d’un o més esporangis.

Estròbil:

Vegeu con.

Fòvea:

En Isoetes, cavitat situada a la base dels esporofil·les on es troben els esporangis.

Fronda:

Nom específic que es dóna a les fulles de les falgueres, tant els trofofil·les com els esporofil·les i trofosporofil·les.

Hapteris o elàters:

En les espores dels equisets, bandes aplanades, cargolades al seu voltant i que serveixen per a la seva dispersió.

Heterospòric:

Adjectiu aplicat a aquell vegetal que forma espores de dues Menes: micròspores i megàspores. S’oposa a Isospòric.  

Indusi:

En algunes falgueres, membrana que recobreix cada sorus (caràcter sistemàtic de gran importància segons la forma, la implantació...).

Isospòric:

Adjectiu aplicat a aquell vegetal que forma una sola mena d’espores. S’oposa a Heterospòric.

Lígula:

En els gèneres Isoetes i Selaginella, petita membrana de la base de les fulles que té per funció retenir l’aigua per tal que pugui ser absorbida més fàcilment pel feix vascular.

Megafil·le:

En una criptògama vascular, fulla amb diversos feixos vasculars (nervadura).

Megàspora:

En les plantes heterospòriques, espora que, en germinar, dóna un gametòfit femení.

Megasporangi:

En una planta heterospòrica, esporangi formador de les megàspores.

Megasporofil·le:

En una planta heterospòrica, fulla portadora d’un o més megasporangis.

Microfil·le:

En una criptògrama vascular, fulla amb un sol feix vascular (nervi).

Micròspora:

En les plantes heterospòriques. Espora generalment petita i que dóna lloc a un gametòfit masculí.

Microsporangi:

En una planta heterospòrica. Esporangi formador de les micròspores.

Microsporofil·le:

En una planta heterospòrica. Fulla portadora d’un o més microsporangis.

Pinna:

En les falgueres, cadascuna de les porcions de la fronda quan aquesta està dividida una sola vegada.

Pínnula:

En les falgueres, cadascuna de les porcions d’una pinna quan la fronda és dividida dues o més vegades.

Raquis:

Nom específic que es dóna al nervi principal de la fronda de les falgueres.

Rizòfor:

En Selaginella, ramificació de la tija mancada de fulles i que porta, al seu extrem, una o diverses arrels.

Rizoma:

Tija modificada, sovint subterrània, de creixement il·limitat i paral.Lela a la superfície del sòl.

Sorus:

Grup d’esporangis situat al revers o al marge de les frondes de les falgueres.

Trofofil.Le:

Fulla de funció únicament assimiladora.

Trofosporofil.Le:

Fulla alhora assimiladora i portadora d’esporangis. 

ESPERMATÒFITS

Bràctea o esquama seminífera:

Fulla transformada a sobre de la qual s’implanten un o més primordis seminals. A vegades és a l’axil·la d’una bràctea tectriu. Es lignifica o es fa acrescent si hi ha fecundació i porta damunt seu la(es) llavor(s).

Bràctea o esquama tectriu:

Fulla transformada no sempre present, a l’axil·la de la qual s’insereix una bràctea seminífera.

Braquiblast:

Branca molt curta, sobre la branca normal o macroblast, i portadora de fulles, flors o cons.

Carpel:

Fulla modificada que conté els primordis seminals.

Con o estròbil:

Conjunt d’esquames amb primordis seminals o amb sacs polínics disposats helicóïdalment a l’entorn d’un eix de creixement limitat. També s’utilitza quan les flors d’un con femení ja han sigut fecundades, s’han lignificat i porten les llavors (vegeu pinya i gàlbul).

Embrió:

Rudiment de l'esporòfit de la planta contingut en la llavor.

Estam:

Fulla modificada portadora dels sacs pol·línics.

Flor:

Part de la planta on queda localitzada la funció reproductora, ja que en ella s'hi disposen les fulles (molt modificades) portadores dels esporangis, que en els Espermatòfits reben el nom de sac pol·línic (masculí) i nucel·la del primordi seminal (femení). Les flors poden ser unisexuals o hermafrodites. Acompanyant la part fèrtil poden haver-hi fulles modificades estèrils. 

Fruit:

Resultat de la transformació de l'ovari o ovaris d'una o més flors i sovint, també, de peces accessòries, quan s'ha produït la fecundació i s'han format les llavors.

Gàlbul:

Tipus de con, quan és format per poques bràctees. Esdevé carnós paral·lelament a la formació de les llavors. Característic d’alguns membres de la família de les Cupressàcies.

Gra de pol·len:

Gametòfit masculí. Es forma a la part masculina de la flor (sacs pol·línics dels estams).

Llavor:

Element de disseminació format per l'embrió en estat de vida latent, les substàncies nutritives que l'envolten i les cobertes protectores.

Macroblast:

Branca de creixement il·limitat i que correntment s'anomena branca.

Ovari:

Part de la flor de les Angiospermes format per un o més carpels.

Pinya:

Tipus de con, quan és format per nombroses bràctees. Aquestes esdevenen més o menys llenyoses després de la fecundació, alhora que s’endureixen les cobertes de les llavors.

Primordi seminal (o òvul):

Òrgan femení de reduïdes dimensions portat sobre les esquames seminíferes en Gimnospermes o dins els carpels en Angiospermes. Després de la fecundació es transforma i dóna lloc a la llavor.

Sac pol·línic:

Part de l’estam on es formen els grans de pol·len.