Planificació temporada esportiva: recuperació i principis

La temporada

LA TEMPORADA (és l'estructura de 12 mesos que planifica i organitza tot el procés d'entrenament anual de l'atleta)

Estructura

ESTRUCTURA - organitzada en macrocicles, mesocicles, microcicles i sessions

Principis de l'entrenament

Principi de recuperació

PRINCIPI RECUPERACIÓ: l'objectiu del descans o recuperació és que el cos es prepari per poder afrontar nous estímuls, millorar la força i la resistència. Els músculs assimilen l'entrenament i milloren la força, la resistència o la flexibilitat.

Principi de reversibilitat

PRINCIPI REVERSIBILITAT: les adaptacions obtingudes són reversibles; la manca d'estímuls provoca la pèrdua de condició física.

Principi de continuïtat

PRINCIPI CONTINUÏTAT: la pràctica sistemàtica d'activitat física permet l'adaptació. Per millorar, és imprescindible aplicar els estímuls durant la fase de sobrecompensació.

Principi d'alternança

PRINCIPI D'ALTERNANÇA: els períodes de descans són tan necessaris com l'escalfament per produir sobrecompensacions. Un temps insuficient entre càrregues provoca disminució de la capacitat de rendiment.

Els temps de recuperació aproximats són els següents:

• Per sessions de resistència aeròbica: recuperació de 24 h.
• Per sessions de resistència anaeròbica – velocitat: recuperació de 48 h.
• Per sessions de força – resistència – força explosiva: recuperació de 48 h.
• Per sessions de força màxima: recuperació de 72 h.
• Per sessions de flexibilitat: recuperació de 12 h.
• Per sessions de tècnica – tàctica: recuperació variable.

Principi de variació

PRINCIPI VARIACIÓ: els estímuls aplicats utilitzen el major nombre possible de continguts, sistemes d'entrenament i recursos per assolir els objectius.

Síndrome general de l'adaptació (SGA)

SÍNDROME GENERAL DE L'ADAPTACIÓ (SGA)

HOMEÒSTASI: tendència de tot l'organisme a mantenir el seu medi intern equilibrat (estar en equilibri amb el nostre medi intern).

El concepte d'adaptació està íntimament lligat al concepte d'estrès. Fa referència a les alteracions funcionals susceptibles de mesura que l'organisme ha de respondre.

Principals teories que l'expliquen

LLEI D'ARNOLD-SCHULTZ – l'adaptació es produeix sempre que els estímuls estiguin entre el llindar d'intensitat i el de màxima tolerància.

1. Esforços per sota del llindar d'intensitat no produeixen beneficis.
2. Si, essent per sota, es repeteixen suficientment, sí que es poden produir beneficis.
3. Si es troben entre el llindar d'intensitat i el de màxima tolerància, es produiran beneficis i adaptacions.
4. Si es sobrepassa el llindar de màxima tolerància, hi pot haver beneficis sempre que les càrregues estiguin correctament alternades.

Parlem de càrregues extensives quan els nivells d'intensitat es troben dins de la zona de treball pròxima al llindar d'intensitat. Seran càrregues de major durada amb una adaptació més estable. Les càrregues intensives es trobaran dins dels límits de treball però més properes al llindar de màxima tolerància.