Planes d'emergència en la indústria química

ACCIDENT MAJOR

Qualsevol succés, com una emissió, fuga, vessament, incendi o explosió, originat per un desenvolupament incontrolat d’una activitat industrial, que suposi una situació de greu risc, immediata o diferida, per a les persones, el medi ambient i els bens, ja sigui a l’interior o a l’exterior de les instal·lacions i en el que estiguin implicades una o diverses substàncies perilloses contemplades en el RD 1254/1999.

ACTIVITAT INDUSTRIAL

Tota operació efectuada en les instal·lacions industrials citades en el RD 1254/1999, en la qual intervinguin o puguin intervenir una o diverses substàncies perilloses contemplades en aquesta disposició i en la qual es poden presentar accidents majors. També s’inclourà el transport efectuat a l’interior de les instal·lacions i en l’emmagatzematge associat a l’operació.

INDUSTRIAL

Adjectiu que designa a tota persona natural o jurídica que sigui titular d’una activitat industrial, així com tota activitat, servei o producte que es dediqui a la indústria.

SUBSTÀNCIA PERILLOSA

Tots aquells elements químics o compostos que presenten un risc per a la seguretat, la salut o el medi ambient. Es consideren com a tal les indicades en els annexos del RD 1245/1999.

PLA D’AUTOPROTECCIÓ I PLA D’EMERGÈNCIA

Les definicions exactes les trobem al RD 393/2007 on podem entendre que:

• Un Pla de prevenció de riscos laborals és l’eina gràcies a la qual s’integra l’activitat preventiva de l’empresa dins del seu sistema de gestió, definint així la política de prevenció de riscos laborals.
• Un pla d'emergència és el procediment, en el cas que es presentin situacions de risc, que s’ha de seguir per minimitzar les conseqüències sobre les persones i bens materials, així com a garantir l’evacuació segura, si fos necessària.

Segons la normativa, el contingut mínim d’un pla d’autoprotecció ha de ser:

• Identificació dels titulars i localització de l’activitat.
• Descripció detallada de l’activitat i del medi físic on es desenvolupa.
• Inventari, anàlisi i avaluació de riscos.
• Inventari i descripció de les mesures i mitjans d’autoprotecció.
• Programa de manteniment de les instal·lacions.
• Pla d’actuació davant de les emergències.
• Integració del pla d’autoprotecció en altres d’àmbit superior.
• Implantació del pla d’autoprotecció.
• Manteniment de l'eficàcia i actuació del pla d’autoprotecció.

GRAUS D’EMERGÈNCIA

Segons la NTP 791: Planes d'emergència Interior en la Indústria Química, les emergències es classifiquen segons la seva gravetat:

• Connats d'emergència: situacions que poden ser neutralitzades amb mitjans contra incendis i emergències existents en el lloc i amb el personal present disponible.
• Emergències parcials: situacions que necessiten l’ajuda de l’equip adequat.
• Emergències generals: situacions que superen la capacitat dels medis materials i personals disponibles en la planta química, demanant ajuda a l’exterior.

Quan és necessària l’evacuació parcial o total de la indústria:

• S’ha de fer de manera controlada i ordenada.
• Pot ser evacuació en punts establerts i senyalitzats.
• Evacuació fora del recinte de la indústria.

ORGANITZACIÓ DELS EQUIPS D’ACTUACIÓ

Abans que passi qualsevol anomalia, els treballadors han de tenir clar quin és el paper que han de desenvolupar.

FUNCIONS GENERALS EQUIPS

Senyalar anomalies i verificar que siguin arreglades. Estar capacitats per arreglar qualsevol anomalia.

Combatre el foc des del primer moment.

Conèixer els mitjans de protecció.

Estar informats del risc d’incendi.

Coordinar accions amb altres membres d’altres equips.

CAP D’EMERGÈNCIA

Les seves funcions principals són estar comunicat en tot moment amb el Cap d’intervenció i decidir les actuacions des del punt de vista de la coordinació en les fases d'emergència parcial o emergència total.

EMERGÈNCIA PARCIAL

1. Comprovar que l’alarma està en funcionament i informar als Caps de cada sector que s’ha generat una alarma.
2. Informar als serveis oficials que s’ha realitzat l’activació de l'emergència parcial.
3. Responsable d’ordenar l’evacuació parcial del sector afectat.
4. Decidirà l’actuació dels equips de la segona intervenció.
5. Decidirà l’activació de l'emergència general si es necessari.
6. Avisar, quan sigui necessari, als serveis oficials d'ajuda de l’exterior.

CAP D’INTERVENCIÓ

EMERGÈNCIA PARCIAL

1. Comunicat en tot moment amb el CE.
2. Responsable d’avaluar l'emergència, desplaçar-se al lloc de l'incident i informar al CE la gravetat i l’abast de l'emergència.
3. Organitzar les feines del primer equip d’intervenció.
4. Proposar al CE l’entrada en acció del segon equip d’intervenció si necessari.
5. Proposar al CE l’activació de l'emergència general.

CAP DE SECTOR

CONNAT D’EMERGÈNCIA

1. Alerta o desplaçament cap a la zona afectada si es troba en un sector adjacent a l’afectat.
2. Comunicar l’estat d’alerta a l’equip d’ajuda a l’evacuació.
3. Proposar al CI el pas a estat d'emergència parcial si el connat no queda resolt després de l’actuació del primer equip.

EMERGÈNCIA PARCIAL

1. Anul·lar el funcionament dels equips elevadors.
2. Dirigir les operacions del sinistre amb el CI.
3. Controlar que els equips d’ajuda a l’evacuació estiguin realitzant la seva funció.
4. Proposar al CI el pas a emergència general si l'emergència parcial no queda resolta.