Plafons de comunicació

AMB PERSONES AMB DETERIORACIÓ AUDITIVA:

Pèrdua de funcions cognitives:

• Memòria.

• Atenció

• Velocitat del processament de la informació.

• Causes: envelliment i malaltes.

• La comunicació es complica amb l’evolució de la malaltia en el llenguatge la manifestació és molt clara.

• Objectiu. Mantenir la funció comunicativa en el màxim nivell (aspectes expressius i comprensiu).

Estratègies per facilitar l’expressió:

• Mirar directament als ulls de la persona per tranquil·litzar-la i mostrar-li que l’estem escoltant.

•  Parar atenció al seu to de veu, així podrem interpretar algunes de les emocions.

• Escoltar-la activament i amb empatia.

•  Si no entenem el que està intentant dir, fer-li-ho saber:

  • Animar-la a que ho expliqui mitjançant gestos.

  • Si no pot trobar una paraula, oferir-li una idea.

  • Aguditzar la comunicació no verbaL.

Estratègies de comprensió:

Començar cada conversa: identificant-nos i dirigint-nos a la persona pel seu nom

• Parlar-li a poc a poc, amb claredat, amabilitat i paciència: to de veu una mica baix.

•   Utilitzar paraules i oracions curtes, simples i conegudes: utilitzar noms en lloc de pronoms.

• Seqüenciar les instruccions en passos clars i simples.

• Repetir la informació sempre que calgui.

• Evitar donar ordres directes.

• Reforçar el llenguatge gestual i matisar els tons de veu.

• Acompanyar els missatges dibuixant, assenyalant o tocant.

AMB PERSONES AMB AFÀSIA:

• Trastorn que afecta la parla i comprensió:

  • Pot perjudicar la lectura i l’escriptura.

  • Pot aparèixer amb trastorns de la parla.

•   Pautes:

  • Parlar a poc a poc i no donar massa informació de cop.

  • Utilitzar un to el més normal possible, sense cridar.

  • No dirigir-se a elles com si fossin nens.

  • No dir les coses en lloc d’elles.

  • Donar l’opció de comunicar-se encara que no sigui correctament.

  • No interrompre-les ni ser exigents quan s’equivoquin.

  • Si no se l’entén, procurar que utilitzi un llenguatge bàsic.

  • Ajudar-li en la rehabilitació.

SISTEMES DE COMUNICACIÓ ALTERNATIVA I AUGMENTATIVA: conjunt estructurat de codis i estratègies que s’implanten per tal de facilitar la comunicació a persones amb greus dificultats per fer servir el llenguatge parlat o una capacitat nul·la de fer-ho.

• El sistemes augmentatius de comunicació augmenten la capacitat de comunicació, en els casos més greus passaran a ser alternatius de comunicació.

• L’objectiu fonamental serà aconseguir una comunicació funcional i generalitzable, expressar les seves necessitats, pensaments opinions i emocions.

Característiques que configren la implantació d’un SAAC:

• Orientats a instaurar o rehabilitar la capacitat comunicativa.

• Conjunt estructurat de signes per canals no vocals: gestos, signes, grafies, etc.

• Intervenció planificada i individualitzada: necessitats i potencialitats de cada persona.

• Necessiten procediments d’instrucció i aprenentatge.

• Alguns requereixen un suport físic.

EIXOS DE CLASSIFICACIÓ DEL SAAC:

SAAC SEGONS LA LA FINALITAT:

SISTEMES ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ: forma de comunicació diferent de la parla i utilitzada per una persona en contextos de comunicació cara a cara.

• Substituir les funcions del llenguatge parlat, perquè aquest no s’ha adquirit o perquè s’ha perdut.

• Normalment s’implanten com un mitjà de comunicació permanent.

SISTEMES AUGMENTATIUS DE COMUNICACIÓ: dissenyats per incrementar la capacitat comunicativa existent.

• No substitueixen les habilitats comunicatives de la persona, sinó que serveixen de reforç o suport per millorar-ne l’eficàcia.

• La majoria de sistemes alternatius es poden utilitzar amb una funció augmentativa com a complement de la comunicació existent.

SAAC SEGONS QUE ES REQUEREIXIN RECURSOS EXTERNS O NO:

COMUNICACIÓ AMB AJUDA: comprèn aquells sistemes que requereixen un suport físic per elaborar, emetre o captar els missatges.

• Sistemes amb ajuda: signes tangibles, signes gràfics, escriptura ortogràfica.

• Suports més habituals: plafons o taulers, ordinadors i comunicadors.

•  Característiques comunes:

  • No requereixen una destresa motriu especial.

  • La capacitat i la riquesa comunicativa dependran de les destreses i habilitats cognitives de la persona.

  • Els actes comunicatius es produeixen de forma lenta.

  • Garanteixen i faciliten la comprensió.

COMUNICACIÓ SENSE AJUDA: inclou sistemes en els quals la persona usuària produeix i rep els missatges amb el seu cos, sense intervenció d’altres materials, aparells o suports físics.

• Sistemes sense ajuda: gestos(d’ús comú i idiosincràtics) i codis gestuals i llenguatges de signes manuals.

• Característiques especials:

  • Requereix destreses motrius considerables.

  • Han de conèixer el codi de comunicació emprat.

  • Rapidesa i eficàcia en la comunicació.

  • Afavoreixen el desenvolupament comunicatiu i lingüístic.

  • L’aprenentatge és difícil.