Plaer i felicitat

Ara bé, una teoria de la vida com Aquesta provoca una aversió inveterada en molts esperits, i certament en alguns Dels més estimables pels seus sentiments i aspiracions...

a)L'utilitarisme considera útil allò que proporciona plaer.
Pot semblar que una vida centrada en la cerca del plaer és més pròpia de Porcs que de persones. Però Mill ho rebat a partir de la idea que els humans Tenim facultats superiors als animals i gaudim del plaer que ens proporcionen Com a més valuós per si mateix (i no només per motius circumstancials) que els Plaers animals. Es refereix als plaers mentals, com poden ser, per exemple, la Poesia o la filosofia...

B)Principi d'utilitat

és bo allò que és útil per a la més Gran felicitat del més gran nombre de persones possible.

Avantatges circumstancials

: qualitats Que depenen de la situació i que no constitueixen un aspecte essencial de l'objecte

c)Per a Mill no tots els plaers tenen el mateix Valor. Mentre Bentham no reconeixia diferències de qualitat entre els plaers D’un primitiu i els d’un individu culte, Mill reivindica la diferència Qualitativa de plaers. Mill afirmava que un Sòcrates insatisfet és millor que Un tonto satisfet. Aquí apareix un dubte: així com un tonto no coneix els Plaers d’un savi, com pot saber un savi el que significa ser un tonto satisfet?

Mill destaca les diferències qualitatives entre els plaers. Algunes classes De plaers són més desitjables i valuoses que altres. Els plaers Intel·lectuals, la imaginació i els sentiments morals són superiors Als plaers de la sensació.
I només qui ha experimentat Els dos tipus de plaer està qualificat per a jutjar-ho. Segons Mill, Pràcticament tothom que ha experimentat aquestes dues Menes de plaers, ell Prefereix clarament els plaers intel·lectuals.

Aquesta preferència es fonamenta en la idea de la dignitat. L’existència D’un Sòcrates és possiblement més complicada que la d’un porc, però també és Clar que la seva existència té un grau de dignitat més elevat.

La principal causa d'una vida insatisfactòria és l'egoisme, i en segon lloc La manca de cultura intel·lectual. Qui ha rebut una educació que li ha permès Obrir la ment a la cultura s'interessa en tot el que l'envolta. L’altruisme i La cultura contribueixen a què la nostra vida sigui plena d’emoció. A més, la Cultura és emocionant i al mateix temps contribueix a la tranquil·litat de la Ment.

És útil allò que ajuda a créixer i a desenvolupar l’home com a creador de Diversitat: no el que el converteix en una màquina de sumar i restar plaers. En Aquest sentit l’utilitarisme de Mill és clarament social, perquè com més Felicitat col·lectiva hi hagi, també hi haurà més felicitat individual.

No hi ha cap sistema moral dins el qual no sorgeixin casos inequívocs de Conflicte entre obligacions. Aquestes…

a)En totes les Teories morals sorgeixen situacions en què hi ha conflictes entre diferents Consideracions, o diferents normes.

L’utilitarisme té un avantatge Davant d’altres teories morals pel fet que, segons l’utilitarisme, en darrer Terme, tot depèn d’una única norma general: el principi d’utilitat. 

Altres teories morals tenen Dificultats per resoldre aquests conflictes, o a vegades

ho fan, sense reconèixer-ho, Apel·lant al principi d’utilitat.

b)Drets: allò que Un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer, o també allò que pot Reclamar que altres facin per ell.

Consideracions d’utilitat: Apel·lar a allò que és el que proporcionarà el màxim bé, això és, el màxim Plaer i absència de dolor.

C)

Els Humans tenen facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en són Conscients, no contemplen com a felicitat res que no impliqui la seva Gratificació. [...]

a)Els Plaers que són propis de l’exercici de les capacitats intel·lectuals humanes Són d’una qualitat superior als plaers que compartim amb altres animals.

Mill afirma Que el principi de l’utilitarisme és compatible amb que es mantingui que hi ha Plaers de diferents qualitats.

Allò que Permet establir que un plaer és de qualitat superior a un altre és que aquells Que els coneixen tots dos, prefereixen el primer a qualsevol quantitat del Segon.

b)«apetits Animals»:  Els desitjos que tenen els Animals que provenen de diferents necessitats biològiques, com ara la Inclinació a veure, menjar, o reproduir-se.  «felicitat»: plaer i absència de dolor

C)

Les Preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. La Doctrina utili-tarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa...

a)La Felicitat és desitjada, i per tant, segons Mill, desitjable i per tant un fi de La conducta. Per a justificar que la felicitat és el fi de la conducta caldria Encara mostrar que no hi ha cap altre fi (cap altra cosa que es desitgi per Ella mateixa) a banda de la felicitat.

B)«felicitat»: Plaer i absència de dolor

«desitjable Com a fi»: que és desitjable per ella mateixa, i no perquè permet obtenir una Altra cosa.

C)

Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge Corrent, sóndecididament diferents de la felicitat...

       a)Hi ha gent que desitja la virtut Per ella mateixa. Això semblaria que comporta que la felicitat no és l’única Cosa que es desitja. I, per tant, això sembla que comporta un problema per a L’utilitarisme, ja que aquest manté que la felicitat és l’única cosa desitjable Per ella mateixa. S’afirma al final, sense justificar, que això no és així.

B)

C)

Les Preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. Ladoctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa Desitjable coma fi [...]

      a)La felicitat és desitjada, i per tant Desitjable i per tant un fi de la conducta. Per a justificar que la felicitat és el fi de la conducta caldria mostrar encara que no hi ha cap altre fi a Banda de la felicitat.

B)

Però la Base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un Copreconeguda la felicitat general...

      a)La moral utilitarista requereix Que els homes tinguin un sentiments socials. Aquests sentiments son reforçats Per la historia de les societats humanes i cada vegada esdevè menys intel·ligible No tenir en compte els interessos de l’altre. 

B)

B)