Plaça de sant pere" vaticà "tipus de planta

San Carlo

Documentació General:

Nom: San Carlo alle Quattro Fontane

Autor: Borromini, Francesco 1599-1667

Cronologia: esglèsia i claustre 1638-1641 façana 1665-1667

Localització: Roma Itàlia

Estil: Barroc

Materials: maons i estuc

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Referents Històrics:

A Roma al s.XVll domina el poder papal que té una autoritat temporal i espiritual. Roma és la sintesí de l'església i l'estat. L'esglèsia catolica després del
Concili de Trent va renunciar als pobles protestants però va establir una desciplina moral fèrria per als pobles que van continuar al si del catolicisme

ESTIL:

és un conjunt arquitectònic de claustre i Església del s.XVll estil Barroc ROMà. Barromini com arquitecte Barroc considera que la bellesa ja no es troba en les formes harmòniques donant lloc a un espai racionalment unitari. Sinó que ara es cerca l'entitat del conjunt com una massa compacta es a dir es tracta de donar forma arquitectonica a una massa única com si es tractes d'una escultura. La bellesa radica en el moviment. Donant lloc a un espai unitarides de un punt de vista de proporcions matemàtiques sinó que entes com un espai dinàmic i teatral. On s'utilitzen plantes derivades de traçats geomètrics complexos portant com a conseqüencia l'ondulació de les parets. Fou un mestre d'obres amb gran capacitat per a resoldre els problemes concrets de la construcció i per escollir els materials i les tecniques mes adients. Les seves construccions són més petites i menys sumptuoses que les de Bernini. Aquest arquitecte se suicides perque creia que la seva obra no era a l'alçada dels valors espirituals que intentava expressar . En definitiva l'estil de Borromini estava basat en el joc de la corba la contracorba. Els interiors i les seves façanés lluiten per emergir i defugir les alineacions.

Analisi Formal:

L'església i el claustre 1638-1641 van ser la primera obra de Borromini en solitari i la façana l'ultima de la seva carrera.

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS:

Els eixos longitudinal i transversal de la planta són exempts de manera que la funció de càrrega la fan les columnes gegantines que envolten el perímetre de l'esglèsia. El mateix alçat de la planta dóna lloc a un entaulament en forma de cornisa corba i al damunt d'ella s'hi aixeca un cos intermediari format per arcs de mitja volta.

ESPAI EXTERIOR I INTERIOR:

La façana ondulant es divideix en dos pisos i separats per un poderós entaulament. Cadascun dels pisos combina un ordre de columnes petit i un gegant.  Cada pis es composa de tres carrers en sentit vertical a l'inferior l'obertura central és convexa mentre que en els laterals sòn: concaves.El cos superior asoleix un ritme ascendent mitjançant el medallò oval sostingut per àngels. La situació de l'edifici en la confluencia d'estrts carrers va obligar a l'arquitecte a tallar la cantonada en xamfrà per augmentar la visibilitat del frontis. En aquest es troba una de les quatre fonts que dona nom a l'edifici.La llanterna remata la part central de la façana amb un entaulament mixtilini i mostra influències orientals.

CONCEPCIÓ ESPACIAL:

La façana presenta elements arquitectònics, escultorics i pitòrics, que es fusionen per crear un conjunt unitari, teatral que no permet el descans visual.La façana no és un element autònom afegit a l'edifici sinó que es un element unitari. És un organisme viu gracies a la varietat de clarobscurs que crea la llum del sol a les diferents hores del dia al incidir sobre els entrants i sortints de l'edifici.

Interior:

Claustre: la primera obra en solitari, aquest petit claustre té una forma rectangular amb curvatures als quatre vertex

Planta: anomenada San Carlino per les seves reduides dimensions no superiors a un dles pilars de la basílica de Sant Pere al Vaticà.

ENTORN I INTEGRACIÓ Urbanística:

Borromini va saber superar la irregualritat i la petitesa del terreny condicionat per la partícula urbanística. A les cantonades de la confluència dels carrers

INTERPRETACIÓ:

Contingut i significat: Fou un encarrec del Pares Trinitaris descalços espanyols, l'objectiu es crear un espai unitari que expressi la glorificació de l'església contrareformista