La plaça del diamant personatges

Trets generals:

 Realisme. L’acció transcorre en un espai geogràfic (Barcelona) i un Març històric (la República, la guerra, la postguerra) concrets. Presència de la realitat quotidiana.  Psicologisme. Els esdeveniments no interessen per ells mateixos, sinó per la seua repercussió en el món interior dels personatges.  Simbolisme. Aparició d’una sèrie de motius recurrents (objectes, llocs, situacions) amb valor simbòlic.  Poeticitat. Es basa en la tècnica narrativa de l’escriptura parlada, en els recursos literaris i el llenguatge utilitzats, en la importància dels records en la vida dels personatges, en l’ús de símbols..

Argument:

Natàlia/Colometa explica la seua vida: de vegades desesperada per la misèria que pateix i sovint marcada per l’opressió i la necessitat d’alliberar-se’n. La seua vida corre de manera paral·lela a l’evolució de la societat: la il·lusió dels anys de la República, el drama de la Guerra Civil i els anys foscos de la postguerra.

Estructura:

Primera Part (Cap. I-XVII). Pèrdua progressiva d’identitat. Submissió de la protagonista («els maldecaps petits»).  Segona Part (Cap. XVIII-XXXII). Despertar de la consciència personal. Influència dels esdeveniments socials i històrics («els maldecaps grans»).  Tercera Part (Cap. XXXIII-XLIX). Recuperació de la identitat i alliberament. Presència del record i del somni («la vida escapçada»).

Personatges principals:

Natàlia (Colometa): és la protagonista i la narradora. Narra uns 25 anys de la seua vida. És el personatge que més evoluciona: des de la ingenuïtat i la innocència inicials fins a la maduresa final.  Quimet: el primer marit de Natàlia. El personatge que més influeix en la seua vida: canvia la seua identitat. Personatge segur d’ell mateix i autoritari, però poc amic de responsabilitats.  Antoní: el segon marit de Natàlia. És un personatge totalment diferent al de Quimet: n’actua com a contrapunt.  Antoní i Rita: els fills de Natàlia i Quimet. Condicionen la vida de Natàlia. Són molt diferents: Antoní s’assembla més a la mare; Rita al pare.

Personatges secundaris:

La senyora Enriqueta: senyora coneguda de Natàlia. Figura maternal per a ella.  Mateu: amic de Quimet. Arriba a establir una relació molt afectuosa amb Natàlia.  Cintet: altre amic de Quimet.  Julieta: l’amiga de Natàlia. Caràcter lliure i independent.  La mare de Quimet. Preocupada només pel bé del seu fill.  El pare de Natàlia. Natàlia manté una relació distant amb ell. Pere: promés de Natàlia a l’inici de la novel·la.  Griselda: la dona de Mateu. Tenen una filla.  El senyor i la senyora de la casa on Natàlia treballa netejant. Reflex de les classes dominants de l’època.  L’aprenent d’ebenista que treballa amb Quimet.  Vicenç: el promés de Rita cap al final de la novel·la.

Espai i temps:

 El Març espaciotemporal és Barcelona des de poc abans de la proclamació de la República (1931), la Guerra Civil (1936-1939) i la postguerra (fins els anys 50).  L’espai no es delimita de forma detallada i exhaustiva. Hi apareixen pocs detalls concrets (Plaça del Diamant, Carrer Gran, Barri de Gràcia).  Hi ha també pocs detalls referents als esdeveniments històrics; sovint, queden només suggerits, s’han de deduir.  El transcurs del temps no és sempre regular. Hi ha una certa exactitud en els primers capítols. Però, a poc a poc, la cronologia és torna cada vegada més imprecisa.

Narrador:

 Narració en primera persona (narrador intern).  Escriptura parlada. Narració en primera persona en forma de confessió íntima que retrata psicològicament el personatge. Llegim com si estiguérem escoltant allò que li passa i allò que sent.  Monòleg interior. Narració en primera persona que mostra directament al lector, conscientment o inconscientment, el món interior del personatge (pensaments, idees, sensacions...). Té un grau de llibertat formal molt elevat.

Símbols (dinàmics):

 Els coloms. L’evolució que experimenten és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista i dels canvis que aquesta experimenta, de la relació amb altres personatges o dels conflictes socials i històrics.  El món vegetal (flors, arbres, parcs, jardins). Primer, simbolitza la infantesa i la joventut (la felicitat). Després, el contrapunt al dolor de la protagonista.  Les nines de l’aparador dels hules. Imatge de la felicitat al principi, anirà adoptant connotacions més tristes i decadents.  L’embut. Representa les dificultats i els conflictes, cada vegada més intensos, de la vida de la protagonista.  El caragol de mar. Representa també canvis en les circumstàncies de la vida de la protagonista.

Símbols (estàtics):

 Les veces, l’aliment dels coloms, el seu parrupeig, i la seua brutícia, representen l’angoixa de la protagonista.  Les cintes (com les que fa la mare de Quimet) i els llaços (com els que la protagonista fa a la pastisseria) representen el caràcter decoratiu assignat a les dones.  Les balances gravades a l’escala representen l’equilibri que la protagonista necessita al llarg de la vida.  El quadre de les llagostes representa el domini de l’home sobre la dona.  El ganivet representa l’alliberament final de la protagonista. Està relacionat amb el crit.

Estil:

 Tècnica narrativa de l’escriptura parlada o monòleg autobiogràfic.  To col·loquial. Ús de frases curtes, predomini de la juxtaposició i les oracios coordinades. Lèxic entenedor i popular, amb abundància d’expressions i frases fetes.  Recursos com la repetició i, sobretot, el polisíndeton.  Utilització alternada de l’estil directe i l’estil indirecte a l’hora d’introduir la veu dels personatges.11