Pitees de Massàlia: Explorador Grec, Viatges Atlàntics i el Llibre Perdut

Qui va ser Pitees? Ressenya i Anàlisi dels seus Viatges

Pitees va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec que va viure a Massàlia (actual Marsella, França).

Viatges per l'Atlàntic i el Llibre Perdut

Aquest navegant va realitzar una important travessia per l'Atlàntic, un dels cinc oceans de la Terra, situat entre Amèrica (a l'oest) i Europa i Àfrica (a l'est).

El seu trajecte va anar des del Sud de França fins a les Illes Britàniques (arxipèlag al nord-oest de la costa europea, consistent en Gran Bretanya, Irlanda i moltes illes menors properes). Pitees va ser un dels primers grecs a travessar l'Estret de Gibraltar, que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i separa Europa d'Àfrica.

En aquests viatges, que van durar uns vuit mesos, Pitees va estar redactant un escrit on descrivia cada ciutat per on passava. Malauradament, aquest llibre, anomenat l'Oceà, es va perdre quan es va cremar la Biblioteca d'Alexandria.

Ruta Principal del Viatge de Pitees

La ruta documentada del seu viatge va ser la següent:

• Massàlia
• Estret de Gibraltar
• Cabo Sagrado
• Cabo Cabeo (Península de Bretanya)
• Gran Bretanya
• Thule (Terres actualment incertes: Islàndia, Noruega o Illes Feroe)
• Cercle Àrtic (fins que un temporal li va impedir continuar)

Ruta de Retorn i Altres Descobertes

Després de l'incident al nord, Pitees va seguir una altra ruta:

• Thule
• Bretanya
• Costes dels Països Baixos
• Alemanya
• Poc abans de l'Estuari de Metuonis (on habitava la tribu dels Gotons)
• Illa Abalús
• Massàlia

Quan va tornar al seu país, Pitees va començar a desenvolupar el comerç i a redactar el seu famós llibre.

Context Històric: L'Atlàntic i les Grans Navegacions

És important contextualitzar l'època de Pitees respecte a altres grans moviments marítims:

Als segles XIV i XV, els turcs van envair la zona del Mediterrani oriental, tallant les rutes tradicionals. Això va obligar a buscar camins cap a Orient a través de l'Atlàntic. Ja al segle XIV, navegants de diversos països havien realitzat expedicions atlàntiques. Una conseqüència va ser la conquesta de les illes Canàries el 1402 per vassalls del rei de Castella.

Els portuguesos van liderar els primers grans descobriments: després de controlar Madeira, les Açores i Cap Verd, van avançar cap al sud fins al golf de Guinea. El navegant portuguès Bartolomé Dias va arribar a l'extrem sud d'Àfrica, el Cap de les Tempestes o de Bona Esperança (1487). El també portuguès Vasco de Gama va arribar a Calicut (Índia) el 1489, vorejant la costa oriental africana. Finalment, al segle XVI, els portuguesos es van establir a Malacca, les illes de les Espècies (1511) i Macau (1516).

Comparació amb Altres Exploradors: L'Època de Marco Polo

En l'època de Marco Polo, el món occidental mediterrani havia canviat dràsticament des de l'Imperi Romà. Mentre el viatger venecià recorria la Ruta de la Seda, altres exploradors i pobles ja havien realitzat expedicions significatives.

Coincidint amb la decadència i caiguda de l'Imperi Romà, un gran nombre de pobles que vivien fora de les seves fronteres es van moure cap a Occident: les anomenades invasions bàrbares del segle V.

L'Arribada dels Víquings

Al segle VIII, va aparèixer un poble que protagonitzaria viatges arriscats d'exploració i conquesta: els víkings. Procedents d'Escandinàvia i Jutlàndia (actual Suècia, Noruega i Dinamarca), van començar a emigrar a causa del superpoblament. Es van llançar a la mar cercant aliment, supervivència, nous territoris per colonitzar o dedicant-se a la pirateria, saquejant costes i ciutats de l'Europa Occidental.