Pirrus, Timócares i Espartac: Relats de la Guerra Antiga a Itàlia

Pirrus, Timócares i la guerra contra Roma

Com el rei Pirrus fos a terra d'Itàlia i hagués lliurat amb èxit una i dues batalles, aleshores un tal Timócares, amic del rei Pirrus, anà d'amagat al cònsol Gai Fabrici i li demanà un premi, i prometé, si s'avenien del premi, matar el rei amb verí.

El riu Cidne

Pel mig de Mèdia passa el riu Cidne. Llavors era l'estiu; la transparència de les aigües convidà el rei amarat de suor i pols per tal que netegés el seu cos, fins ara calent. Així, doncs, després de despullar-se, davallà al riu. Tan bon punt entrà a l'aigua, els seus membres començaren a enrampar-se; i el calor vital abandonà gairebé tot el seu cos.

La joventut romana

La joventut romana aprenia la pràctica de la milícia mitjançant l'esforç en el campament i tenia més afecció a les armes que als convits. Cap esforç no era insòlit per a homes com ells, cap lloc no els era difícil o escarpat, cap enemic armat no els era temible. Eren joves àvids de glòria i generosos amb els diners; volien glòria gran i riqueses honorables.

Els enemics vençuts

Els enemics posats en fuga per Licini Cras es van refugiar als límits d'Itàlia. Havien preparat la fuga cap a Sicília, però no havien disposat de naus. A la fi van afrontar una mort honorable i van lluitar sense treva. El mateix Espartac, lluitant durísimament en la primera escomesa, va ser assassinat com si fos un general.