Pirateria, Bandolerisme i Conflictes a Catalunya (S. XVI-XVII)

Pirateria i Bandolerisme a Catalunya (S. XVI-XVII)

Durant els segles XVI i XVII, la costa catalana va ser objecte d'atacs constants per part de pirates barbarescos. Aquests pirates desembarcaven, robaven tot el que podien, incendiaven les cases i segrestaven alguns habitants.

Per defensar-se d'aquests atacs, els pobles de la costa reforçaven les muralles i construïen torres de guaita. A més de la pirateria, el bandolerisme era un altre problema. Hi havia dos tipus de bandolers:

• Lladres que assaltaven els viatgers.
• Guerres privades entre els senyors feudals, les ciutats i els monestirs.

Per lluitar contra el bandolerisme, les autoritats reials acostumaven a cridar el sometent. Alguns bandolers famosos van ser Joan Serrallonga, que després de la seva captura va ser esquarterat, i Pere Rocaguinarda, que es va rendir amb la condició d'enrolar-se als tercios hispànics que feien la guerra a Europa.

Conflictes entre el Rei i Catalunya (S. XVI-XVII)

En el trànsit del segle XVI al XVII, les relacions entre la monarquia i Catalunya van empitjorar. Això va acabar en dos grans conflictes:

• La Guerra dels Segadors.
• La Guerra de Successió a la Corona d'Espanya.

La Guerra dels Segadors

Felip IV tenia un valido o privat que es deia Comte Duc d'Olivares. Aquest volia que els catalans contribuïssin amb homes i diners a les guerres que mantenia el rei. També volia cobrar un impost que feia molts anys que no es cobrava: el quint. Els catalans es van negar a pagar aquestes contribucions, ja que segons les lleis catalanes el rei no els podia exigir soldats ni tampoc cobrar impostos volgues. Quan la monarquia va entrar a la Guerra dels Trenta Anys, Catalunya, que feia frontera amb França, estava ocupada per una gran quantitat de soldats.

La Guerra de Successió

Durant la Guerra de Successió hi havia dos bàndols:

• França i la monarquia.
• Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal.

Què van fer els catalans en la guerra?

1. Primer es van posar de part de Felip V.
2. Després van canviar de bàndol i van fer costat a l'Arxiduc Carles.

La guerra va acabar amb el Tractat d'Utrecht el 1713. Els dos pretendents a la corona de la monarquia eren Felip de Borbó i l'Arxiduc Carles d'Àustria. Malgrat el Tractat d'Utrecht, els catalans van decidir continuar la lluita contra les tropes borbòniques. Van lluitar amb valentia, però les forces eren molt desiguals. L'11 de setembre de 1714, els barcelonins es rendien després d'haver patit un setge molt dur.

La derrota dels catalans va tenir greus conseqüències per a Catalunya. Felip V va abolir les lleis i les institucions catalanes i va promulgar noves lleis recollides en el Decret de Nova Planta. Va construir una fortalesa a Barcelona amb intenció de vigilar la ciutat i va prohibir el català com a llengua oficial. Ara el rei era un monarca absolut també a Catalunya. Naixia l'Estat espanyol.

Vocabulari

• Fals convers: Persona que renunciava públicament a la seva religió i n'adoptava una altra, però que amagada continuava professant les creences a les quals havia renunciat formalment.
• Morisc: Membre de la minoria musulmana resident a les terres de la monarquia.
• Capitulació: Rendició pactada d'un territori o una ciutat. En les seves capitulacions, l'exèrcit que es rendia pactava amb l'enemic les condicions de la rendició.
• Institucions: Organisme que duu a terme un servei polític.
• Sometent: Mobilització de tots els veïns d'un lloc per tal de mantenir l'ordre públic o per afrontar algun perill comú. Era convocat pel toc de campanes o al crit.
• Valido: Funcionari que, quan el rei no vol fer les feines de govern, tria una persona de la seva confiança i li dona les feines de govern. El fa com a ministre.
• Clergue reglar: Eclesiàstic que forma part d'un ordre religiós.
• Habsburg: Llinatge d'origen medieval que posseïa ininterrompudament.
• Àustria: Nom que van rebre els monarques de la branca hispànica.
• Abdicació: Renúncia voluntàriament a la corona per part del rei.
• Alpujarras: Comarca muntanyosa d'Andalusia situada entre les províncies de Granada i Almeria.
• Barbarescos: Nom que rebien els habitants de la costa occidental del nord d'Àfrica.
• Batalla de Lepant: Combat naval que va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant.
• Quint: Impost reial d'origen medieval que consistia en el cobrament de la cinquena part dels ingressos del municipi català.
• Segadors: El record dels fets protagonitzats pels pagesos catalans es va mantenir oralment en forma de cançó.
• Corpus: Festivitat catòlica que se celebra el dijous següent de l'octava de Pentecosta.
• Pau Claris: Polític i eclesiàstic nascut a Barcelona el 1586.

L'Art Barroc

L'art barroc va ser un estil artístic nascut a Itàlia al final del segle XVI i que es va estendre per Europa durant el segle XVII. Volia defugir la serenor o l'equilibri propi de l'art renaixentista.

Escultura Barroca

Als escultors barrocs els interessava:

• Representació del moviment. Recursos: roba en moviment, línia de composició la diagonal, ja que dona sensació de dinamisme.
• Realisme en gestos teatrals.
• Expressió dels sentiments com el dolor.

Temes principals: mitològic i religiós.

Arquitectura

Edificis que donen sensació de dinamisme. Recursos: predomini de la línia corba, combinació de còncaves i convexes, alternança de llums i ombres.

Pintura

Els pintors intentaven sobretot el realisme, l'expressió de sentiments, la perspectiva i el dolor. Les figures són pintades amb taques de color, no dibuixades amb línies com passava al Renaixement. La temàtica més cultivada va ser la mitologia, escenes de la vida quotidiana, la natura morta i la religiosa.

Artistes Barrocs

Podem destacar a:

• Bernini: escultor, pintor i arquitecte italià.
• Caravaggio: pintor italià.
• Rembrandt: pintor holandès.
• Rubens: pintor flamenc.
• Velázquez: pintor sevillà al servei del rei Felip IV.

Pintura: Les Menines de Velázquez

Infanta Margarita al mig, al seu costat les dues menines. Darrere de la menina de la dreta hi ha la senyora d'honor i guardadames, i al costat dos nans, Mari Bárbola i Nicolasito Pertusano. A la porta, l'aposentador de la reina i amunt dos quadres de còpia de Rubens amb temes mitològics.

Plaça de Sant Pere del Vaticà de Bernini

Les columnes neixen de la façana de la basílica com dos grans braços que recullen a tots els membres de l'església catòlica. Aquesta columna, amb el seu joc de llums i ombres i la seva forma el·líptica, proporciona un gran dinamisme a tot el conjunt.

Apol·lo i Dafne de Bernini

Grup escultòric realitzat en marbre. El tema és mitològic. Segons la mitologia, Apol·lo, que desitja la nimfa Dafne, la persegueix, però just en el moment d'atrapar-la ella es converteix en llorer. La diagonal de la composició dona gran dinamisme a l'obra.

Les Tres Gràcies de Rubens

L'autor elegeix un tema antic que ha estat representat diverses vegades a la història de l'art. Tres dones nues enllaçades. Aquí representen d'una manera molt realista les formes, que són ampuloses, molt lluny de la idealització renaixentista (Botticelli).

La Mort de la Verge de Caravaggio

Aquest pintor italià és l'inventor del tenebrisme, recurs pictòric que consisteix en contrastar violentament amb zones molt fosques. Aquests contrastos donen un gran dramatisme. Una escena pintada amb gran realisme. Les figures expressen les seves emocions i sentiments.