Piramide contractiva
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,07 KB
La piràmide de població és una gràfica de barres que mostra l'estructura demogràfica per sexe i edat de la població espanyola en l'any 2008. Amés, reflexa en el seu perfil els successos que han tingut repercussions demogràfiques en els últims cent anys. ESTRUCTURA PER SEXE. Com és habitual, naixen més barons que dones (taxa de masculinitat). La superioritat numèrica masculina es manté fins als 50-54 anys, i a partir d'aleshores predominen les dones, de manera que a la fi, els efectius de les ancianes són considerablement superiors als dels ancians. La causa d'esta situació estan relacionades amb la major esperança de vida de les dones. Estes tenen més fortalesa biològica per motius hormonals i immunològics; han reduït considerablement la mortalitat en el part i postpart (naixements en clíniques, progressos de la medicina) ; i fins èpoques recents han tingut un estil de vida amb menor exposició als factors de risc de mort. En canvi, els homes han tingut tradicionalment una participació més directa en les guerres; treballs més durs, amb major desgast físic i probabilitat d'accidents; incidència més alta d'hàbits nocius en excés com l'alcohol i el tabac; hàbits alimentaris i de vida més desordenats; i menor cura per la salut. ESTRUCTURA PER EDAT. L'estructura per edat es deduïx de la forma d'urna de la piràmide. La base es estreta, degut al baix percentatge de joves i es remet des de fa trenta anys, indicant una baixa natalitat i en descens. En canvi, la longitud de les barres d'ancians mostra un important volum de població de 65 anys o més, indicant una elevada esperança de vida. ·Les causes de l'envelliment de la població han sigut, per tant, el descens de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida. -Els descens de la natalitat, causant de l'envelliment demogràfic per la base de la piràmide, s'ha degut a nombrosos motius. La situació econòmica ha retardat l'edat del matrimoni, degut primer a la crisi de 1975, que va ocasionar una greu augment de l'atur; i després, la precarització dels contractes laborals i l'alt preu de compra i lloguer d'habitatges, que dificulten l'emancipació dels joves, prolongant el seu període de formació i permanència amb els pares. A més, les canvis socials en la mentalitat i els valors a partir de la transició de la democràcia han col·laborat al descens de la natalitat. Ha disminuït la influència religiosa; s'han despenalitzat i difós els anticonceptius; i s'ha legalitzat l'avort en certs suposats. Les dones s'han incorporat de forma creixent al món laboral i retarden la maternitat fins a consolidar la seua situació laboral. -L'augment de l'esperança de vida, causant de l'envelliment pel cim de la piràmide, s'ha degut a l'increment del nivell de vida; els avanços mèdics i sanitaris; i l'extensió de la sanitat pública.
·Les conseqüències de l'envelliment afecten a l'activitat econòmica i a les despeses en pensions, sanitat i cures per als ancians. -La desceleració econòmica es Déu a que l'envelliment reduïx la població activa i la capacitat d'innovació. Per a evitar-ho, es fomenta la incorporació al treball dels joves i dones i es recorre a la immigració. -L'elevació de la despesa en pensions procedeix que el seu finançament no depén de les cotitzacions efectuades per les persones jubilades durant la seua etapa laboral, sinó de les que realitzen els treballadors en actiu en cada moment. Per tant, l'increment del número de pensionistes i la reducció dels actius que implica l'elevació del cost de les pensions. -L'increment de les despeses sanitàries deriva de què els ancians consumeixen més medicaments, visites mèdiques. - Les cure i atencions a la població anciana suposen un augment de les càrregues familiars; un increment de la demanda de residències públiques i privades; i la necessitat de plantejar per a ells activitats que els permeten distreure's i sentir-se útils.
FETS HISTÒRICS. Els entrants i sortints del perfil de la piràmide mostren la repercussió demogràfica de determinats fets històrics en els últims cent anys. Començant per el cim de la piràmide poden distingir-se els següents: -En les últimes barres de la piràmide, la diferència d'efectius demogràfics a favor de les dones es Déu a la seua major esperança de vida i també a que durant aquestos anys els homes combateren i moriren en la Guerra Civil, ja que estaven en edat militar. -Entre els anys 1939-1943, existeix un entrant motivat per la reducció de natalitat durant la Guerra i per l'exili de milers de persones. -Entre es anys 44 i 58, no s'aprecia la forta recuperació demogràfica que sol seguir ales guerres ja que es va veure continguda per les dificultats de la postguerra: bloqueig internacional al règim de Franco, autarquia econòmica, desproveïment. -Entre els anys 59 i 68 els efectius demogràfics es recuperaren en incrementar-se la natalitat gracies a la finalització de l'autarquia i al començament d'una nova etapa de desenvolupament econòmic, basat en la mecanització del camp, en l'impuls de la industria; i en l'auge del turisme. A més d'una reducció de la mortalitat deguda a la millora de la medicina; l'extensió de la seguretat social; la generalització dels naixements en clíniques; el progrés de la pediatria i la millora del nivell de vida. -Entre els anys 69 i 78, el creixement dels efectius tendix a estabilitzar-se. L'extensió de l'estil de vida urbà obliga a reduir la grandària de la família; i l'inici de la crisi econòmica del 1975 provoca un descens dels naixements. -Des de 1979, la base de la piràmide disminueix a causa de la reducció de la natalitat causada pels factors econòmics i socials ja comentats. En els últims anys, l'arribada a Espanya d'un elevat volum d'immigrants estrangers aporta més dones en edat fèrtil i amb una taxa de fecunditat més elevada, que ha provocat una lleu recuperació de la natalitat, plasmada en el lleuger sortint de la barra de la piràmide en el grup 0-4 anys.