Pintura Gòtica: Característiques, Escoles i Evolució

La Pintura Gòtica: Evolució i Característiques

La pintura gòtica abasta des del segle XIII fins al XVI, encara que a Itàlia ja s'observen influències del Renaixement en aquestes dates. Amb l'èxode rural cap a les ciutats, sorgeix una nova estructura social: la burgesia, que es converteix en la principal clientela de l'art. La pintura tendeix cap a un major naturalisme, representant temes més humans. Això es reflecteix especialment en les obres religioses, on les figures adquireixen més moviment i una escenografia més elaborada. La imatge del Déu jutge del romànic es substitueix per la d'un Crist més humà. La Mare de Déu guanya protagonisme com a representació de l'Església i es converteix en la figura central de molts retaules.

La temàtica principal continua sent religiosa, centrada en la vida dels sants, Jesús i els apòstols. La temàtica profana es desenvolupa més tard, donant lloc al retrat. Això coincideix amb el creixement de Flandes com a centre comercial, on els burgesos i marxants encarreguen retrats per a immortalitzar la seva imatge. Amb el ressorgiment dels artistes francesos, neix un nou estatus d'artista que comença a signar les seves obres.

Novetats Tècniques

• Pintura mural al fresc.
• Pintura sobre taula, al tremp o a l'oli. Es diferencien per l'aglutinant: el tremp utilitza ou i l'oli, oli de lli.

Característiques Generals

• Importància del dibuix, que delimita les formes i marca els modelats.
• Més expressivitat i sentiment.
• Importància del modelat; la llum és diàfana, amb ombres que ajuden a percebre el volum, com en els plecs de la roba.
• Al principi, s'utilitzen colors plans (heretats del romànic), que amb el temps es tornen més vius.
• Comença a aparèixer un interès per la perspectiva empírica.
• Fons neutre daurat per influència bizantina.
• Les composicions es basen en un eix de simetria, on tot s'orienta cap a la figura central.

Escoles

Franco-gòtica o Lineal (Segle XIII - Mitjan Segle XIV)

Emmarca els personatges amb una línia negra, donant importància al dibuix i mostrant un incipient naturalisme. Encara conserva trets romànics, com els colors plans i els clarobscurs. Els temes es tracten amb senzillesa i són fàcils d'interpretar.

Italo-gòtica, Trecento Italià o Primitiu (Segle XIII - Primera meitat del Segle XIV)

Dues subescoles: Florència i Siena. Destaquen la riquesa cromàtica, la representació d'un espai tridimensional i una major expressivitat en els rostres. La preocupació per Déu disminueix, centrant-se en l'aspecte terrenal. Els personatges es tornen més humans.

• Florència: Cimabue i Giotto. Cimabue va iniciar el naturalisme, intentant expressar dramatisme. Giotto és el més important de l'escola i el precursor dels canvis posteriors.
• Siena: Més elegant, busca una bellesa ideal i introdueix molts personatges en els quadres.

Gòtic Internacional (Mitjan Segle XIV - Primera meitat del Segle XV)

Mescla la pintura italiana amb influències franceses i flamenques. Presenta una gran riquesa cromàtica, amb colors brillants i figures allargades i elegants. S'accentua el caràcter narratiu de les escenes, deixant de banda la vida religiosa per a centrar-se en la vida quotidiana.

Escola Flamenca (Segona meitat del Segle XIV - Finals del Segle XVI)

Coincideix amb un renaixement cultural. Neix a Flandes i s'estén per Europa. Es caracteritza pel naturalisme i el simbolisme, la captació de la realitat a través del detallisme, l'interès per l'home i els objectes, paisatges amplis i lluminosos amb una línia d'horitzó que marca la perspectiva, la introducció del retrat com a gènere pictòric i el predomini de la pintura.

Vocabulari d'Art

ALQUIBLE: (QUIBLA) Mur de la mesquita orientat cap a La Meca. En aquest mur s'hi troba el mihrab.

AMETLLA MÍSTICA: (MÀNDORLA) Oval o marc ametllat que envolta la figura de Crist.

ANICONISME: Tendència artística contrària a la representació d'imatges.

ARC DE FERRADURA: Arc ultrapassat que es tanca cap a la línia d'impostes. Característic de l'art musulmà, però originari dels visigots.

ARCBOTANT O BOTERELL: Arc de l'estil gòtic que desplaça el pes de la volta de creueria cap al contrafort exterior. També serveix per a conduir l'aigua de pluja fins a les gàrgoles.

ARC CEC: Arc normalment decoratiu, que té la llum paredada o és un arc adossat a una paret.

ARC PERALTAT: Arc que ultrapassa la semicircumferència, semblant a l'arc de mig punt però més alt.

BALDAQUÍ: Construcció exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes, que cobreix un altar o una trona.

BODEGÓ: (NATURA MORTA) Obra plàstica el tema de la qual és la representació d'objectes inanimats naturals o artificials.

CIMACI: Element arquitectònic de forma troncopiramidal invertida que trobem sobre els capitells bizantins.

COLUMNATA: Sèrie de columnes que sostenen o adornen un edifici. Exemple: la columnata que envolta la plaça de Sant Pere del Vaticà.

ESFINX: Ésser monstruós i fabulós d'origen egipci, meitat humà i meitat animal. Tenen una finalitat protectora per als temples egipcis i formen el dromos o avinguda de les esfinx.

ESFUMAT: Ve de l'italià "sfumatto". Tècnica de la pintura a l'oli feta per Leonardo da Vinci en la pintura italiana del Renaixement del s. XVI. Consisteix a difuminar els contorns de les figures.

EXTRADÓS: Superfície convexa exterior d'un arc o d'una volta i també la línia exterior d'un arc. Prové del llatí extra, fora i dorsum superfície.

GROTESC: Ornamentació escultòrica o pictòrica pròpia del Renaixement. Representa éssers fantàstics, humans, vegetals i animals, completament entrellaçats formant un tot.

LLANTERNA: Cos arquitectònic, de planta circular o poligonal i obertures laterals, que corona una cúpula o una torre i serveix per a il·luminar l'espai interior. Normalment és com una cúpula més petita.

LLINDA: Peça horitzontal, d'una sola peça, que clou la part superior d'una obertura i descarrega el pes sobre els muntants.

PERÍPTER: Temple grec que està envoltat de columnes pels quatre costats.

PETXINA: Element arquitectònic amb forma de triangle esfèric que serveix per a conjugar la base circular d'una cúpula a una planta quadrada.

PILASTRA: Columna de planta quadrada o rectangular adossada a un mur.

PRESBITERI: A l'església cristiana, espai al voltant de l'altar major, reservat als preveres.

PROPORCIÓ: Relació d'una part amb el tot i de les parts entre elles per a aconseguir bellesa i perfecció.

RETAULE: Construcció que cobreix un mur situat darrere d'un altar, al fons d'una capella.

SALMER: Dovelles que es troben a l'arrencada d'un arc.

TAMBOR: Cos cilíndric o poligonal amb finestres que serveix de base a una cúpula i és característic de l'arquitectura bizantina.

TREMP: Tècnica pictòrica obtinguda a través de pigments barrejats amb aglutinants com ara ou, cola, goma aràbiga i altres, aplicada majoritàriament sobre fusta.

VOLTA D'ARESTA: Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai quadrat i està formada per la intersecció de dues voltes de canó.

VOLTA DE CANÓ: Generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

VOLTA GALLONADA: Volta normalment nervada que en comptes de tenir el casc llis presenta la superfície en forma de grells.