Els pilars i l'economia del règim franquista

1. Els pilars del règim

El règim franquista es va sostenir gràcies a tres grans suports. L’exèrcit va ser el més important: va participar directament en el govern, molts ministres eren militars i es va utilitzar per exercir la repressió política sobre la població civil. La FET y de las JONS, el partit únic, va organitzar i controlar la societat mitjançant organitzacions de masses com el Frente de Juventudes, la Sección Femenina, el SEU i el Sindicato Vertical, a més de controlar la propaganda i els mitjans de comunicació. Finalment, l’Església catòlica va donar suport ideològic al règim; Espanya es va declarar Estat confessional catòlic, l’Església va obtenir privilegis econòmics i gran influència en l’educació i la moral pública. Aquesta unió entre Estat, nació i religió es coneix com a nacionalcatolicisme.

Actituds socials i polítiques

Durant el franquisme hi va haver tres actituds socials i polítiques: suport, passivitat i rebuig. El règim va comptar amb el suport de les classes altes (grans propietaris, empresaris, banquers i comerciants), que van recuperar poder després de la Segona República, i també de petits i mitjans propietaris agrícoles del nord que havien donat suport al cop militar. Les classes mitjanes eren un grup heterogeni que, tot i que alguns sectors rebutjaven la dictadura, van adoptar sobretot una actitud passiva per la por provocada per la Guerra Civil. Finalment, les classes populars, considerades les perdedores de la guerra, van patir repressió, vigilància i pobresa; encara que una minoria va oposar-se activament al règim, la majoria va mantenir una actitud passiva per por i necessitat de supervivència.

2. Consolidació del règim i aïllament internacional

Entre 1945 i 1947, després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va patir un fort aïllament internacional perquè havia estat relacionat amb les potències feixistes derrotades. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va condemnar el règim i el 1946 va recomanar retirar els ambaixadors d’Espanya, mentre França va tancar la frontera. El franquisme va presentar aquesta situació com una conspiració estrangera per desacreditar el país. L’aïllament va tenir conseqüències econòmiques i polítiques importants: Espanya va quedar fora del Pla Marshall d’ajuda econòmica nord-americana i també exclosa de l’OTAN, fet que va agreujar la crisi econòmica i la manca de relacions internacionals.

3. L'autarquia econòmica

Després de la Guerra Civil, el franquisme va aplicar una política econòmica d’autarquia, basada en l’autosuficiència econòmica i en un fort control de l’Estat sobre l’economia. Es van reduir les importacions i el comerç exterior, cosa que va provocar escassetat de matèries primeres, energia i aliments. L’Estat va impulsar les indústries bàsiques mitjançant la creació de l’Instituto Nacional de Industria (INI, 1941), que va fundar empreses públiques en sectors estratègics com energia, transports o telecomunicacions. També es va controlar la producció agrària i els preus dels aliments, i es van implantar les cartilles de racionament (1939-1952) per repartir productes bàsics. Tot i això, la intervenció estatal va ser poc eficaç i l’escassetat va afavorir l’aparició del mercat negre o estraperlo.

Escassetat, mercat negre i condicions de vida

L'escassetat va provocar el sorgiment d'un mercat il·legal o mercat negre que gestionaven els estraperlistes amb la tolerància del govern. La postguerra va aprofundir la divisió social: els vencedors van recuperar terres, empreses i indústries, mentre els arrendataris i els treballadors van perdre drets i poder adquisitiu. La majoria de la població va patir empobriment, amb salaris baixos, inflació i escassetat de productes; el cost de la vida va créixer molt més que els salaris, generant fam i misèria. La pobresa va provocar malalties com tuberculosi i sarna, i la manca d’habitatges dignes va incrementar el barraquisme i l’ús de coves a les grans ciutats. L’estraperlo i l’autarquia beneficiaven els que ja tenien riquesa, accentuant les desigualtats socials.