Lo pi de formentor comentari de text

EL PI DE FORMENTOR

1 Formentor és una petita península allargassada (12 km de llargària per 3 km d’amplària) a Pollença, a l’extrem nord de l’illa de Mallorca, pertanyent a la família de Costa i Llobera, que hi passava els mesos d’Agost. La península acaba en un cap del mateix nom, on hi ha un far. En aquest espai geogràfic se situa el pi que canta Costa i Llobera.

2 Composició formada per vuit estrofes que segueixen l’esquema mètric següent:

vers alexandrí
6 + 6 A (femení)

vers alexandrí 6 + 6 B (masculí)

vers alexandrí 6 + 6 A (femení)

vers alexandrí 6 + 6 A (femení)

vers hexasíl·lab 6 B (masculí)

3 – Comparacions: “Més vell que l’olivera / més poderós que el roure / més verd que el taronger / com un gegant guerrer / com un vell profeta.”

– Metàfores: “rei que té per tron la serralada / rei lluitador i vencedor, amb cabellera reial.”

En conjunt, es tracta de comparacions i metàfores que personifiquen l’arbre i li atribueixen condicions nobles, com ara la reialesa, el poder o l’antigor.

4 El pi manté una relació de superioritat sobre el vent, el mar i les muntanyes i s’alimenta de les roques, el cel i la llum.

5 Sentiments d’estimació (estrofa
1), d’admiració (estrofa 5),de sana enveja (estrofa 7) i, d’alguna manera, d’emulació (estrofa 8).

6 Déu ungeix el pi, és a dir, l’escull i el beneeix (estrofa 2). Esment de la llum divina (estrofa 3). Santedat del record del’arbre (estrofa 7).

7 Oda entusiasta a un arbre, el pi de Formentor, del qual el poeta lloa les qualitats en termes humans i quasi divins: la força, el poder, l’espiritualitat, la noblesa, la reialesa, la glòria...

8 L’estil classicitzant i el mediterranisme de Costa i Llobera van influir en la configuració de l’estètica noucentista.