Peus vars

1.4.- L’hominització

Hi han tres canvis fonamentals en els homínids que porten a l’home. La posició erecta (bipedisme), pateix canvis anatòmics com peus no pènsils, canvis en la curvatura de la columna, l’enfortiment muscular del coll, la pelvis ampla i horitzontal, la tíbia i peroné més rectes i els bonys sota els peus. Hi ha una observació de més terreny a l’entorn i un alliberament de les extremitats superiors.

L’alliberament de les extremitats superiors, les mans no són necessàries per desplaçar-se, les mans s’especialitzen (manipulació, cacera, defensa, construcció), les mans substitueixen la boca com a arma i eina, per fer objectes cal un cervell desenvolupat, entre l’A.Afarensis i l’H.Sapiens sapiens, la mida del cervell es triplica i és més complex, les mans estimulen el cervell i a la inversa, no sabem ben bé tot què causa què.

Amb el desenvolupament cerebral apareix l’autoconsciència (peculiaritat humana), coneixem de la pròpia existència i individualitat, l’home se sap independent i diferent de la natura i dels altres homes. No se sap ben bé com sorgeix, ja que l’home primitiu té un caràcter col·lectiu (pertany a un grup necessari per sobreviure), enterra els morts (creença del més enllà), creu que la mort és individual i la supervivència en el més enllà, també té una capacitat tècnica, fabrica instruments que modifiquen l’entorn i té capacitat simbòlica (capacitat per crear i expressar-se per mitjà de símbols). Aquests signes apareixen en lloc d’una realitat a la qual substitueixen o representen.

Una realitat material (edificis, animals, plantes…) i una immaterial (normes, valoracions…). Els símbols són imatges, paraules, gestos, sons, entre molts d’altres, que representen mentalment la realitat substituïda. Poden no tenir cap semblança amb aquesta realitat, p.Ex: semàfor. Però són convencionals, que vol dir que són producte d’un acord en una comunitat, els ha d’entendre tothom, han de permetre la comunicació entre tots i s’expressen realitats determinades.

Té tres elements: el significant, part del símbol que podem percebre, el significat, idea o concepte associat al significant, la seva relació és convencional.

Vivim envoltats de símbols, lingüístics (orals i escrits), visuals i auditius. Els símbols compleixen funcions molt importants, permeten comunicar-nos, anomenar realitats no presents i expressar sentiments i opinions (art). Si no coneguéssim els símbols no podríem parlar, llegir, escriure, conduir…

2.1.1.- El sistema nerviós central

L’encèfal es troba dins del crani, el cervell és el més important del sistema nerviós central i analitza quasi tota la informació que rep de l’organisme, processa la resposta més convenient i també és la base del pensament i del llenguatge. El cerebel coordina els moviments que permeten l’equilibri del cos i el tronc de l’encèfal controla les funcions fisiològiques (batec, respiració…).

La medul·la espinal es troba dins la columna vertebral i uneix l’encèfal amb la resta del cos, és un canal per on circula la informació dels sentits a l’encèfal i d’aquest al músculs, a més a més, pot donar respostes sense que intervingui el cervell (actes reflexos).

2.1.2.- El cervell

L’òrgan més important del sistema nerviós i de tot l’organisme és el cervell, pesa uns 1200 grams i està dividit en dos hemisferis.

Està compost per tres capes, el neocòrtex o escorça cerebral, és una capa prima però extensa de matèria gris (centres neuronals grisos) que envolta el cervell, processa la informació i hi dona resposta, és la seu del raonament, dividit en quatre lòbuls: parietal, frontal, temporal i occipital i té capacitat per auto-regenerar-se i fer que una par faci la funció d’una altra part lesionada. Després tenim el mesocòrtex o sistema límbic, el qual és molt complex i conté la vida emocional i les funcions afectives. Per últim, tenim el paleocòrtex, que és l’àrea més antiga i fa les funcions primàries: gana, son, set…