Perspectiva Sociològica: Crítica, Desenmascaradora i Relativitzadora

Perspectiva Sociològica

Característiques Principals

La sociologia com a perspectiva implica ser conscients que no només cal saber què observem i analitzem, sinó també des d'on ho mirem. Adoptar la perspectiva sociològica significa prendre consciència d'aquesta diversitat de punts de vista.

La Perspectiva Parcial

La perspectiva sociològica era típicament occidental. Això significa que han existit i existeixen societats que funcionen prescindint de la sociologia. Per tant, és prescindible. També cal aclarir que, en parlar de parcialitat des de la perspectiva sociològica, s'aspira a una imparcialitat exquisida, buscant la màxima objectivitat. La parcialitat, en aquest context, es contraposa a la globalitat o totalitat, no a la imparcialitat. Reconèixer aquesta parcialitat reivindica la necessitat d'una aproximació pluridisciplinària als fenòmens que estudiem. És a dir, tenim perspectives diferents sobre una mateixa realitat. La sociologia, com a perspectiva científica, no és l'única fórmula de coneixement.

La Perspectiva Crítica

La perspectiva sociològica és eminentment crítica. La crítica només és vàlida científicament i acceptable èticament quan comença per l'autocrítica. No es conforma amb les explicacions de la realitat evidents a primera vista, sinó que té en compte diferents punts de vista, tant les concepcions oficials com les no oficials. La sociologia ens mostra que etiquetar diu més de qui etiqueta que de qui rep l'etiqueta. Els problemes que interessen al sociòleg no coincideixen necessàriament amb els que la gent anomena "problemes". Un problema sociològic és diferent d'un problema social. No es tracta tant de saber per què les coses van malament, sinó d'entendre com funciona el sistema, els seus pressupòsits i els mitjans que l'articulen. El problema sociològic no és la delinqüència, sinó la llei; no el divorci, sinó el matrimoni.

La Perspectiva Desenmascaradora

Parlar de la sociologia com a perspectiva desenmascaradora implica la voluntat de mirar a través de les façanes per descobrir l'estructura interna de la societat (com un edifici o el teatre). En una representació teatral, s'interpreten diferents papers segons el guió. La sociologia és desenmascaradora en la mesura que intenta comprendre els papers o rols que interpretem i les màscares que utilitzem en la representació que és la nostra vida en societat. La sociologia ens convida a contemplar-la entre bastidors, on els actors es treuen la màscara.

La Perspectiva Relativitzadora

A mesura que ens endinsem en la sociologia, allò que consideràvem inqüestionable deixa de ser-ho. Les evidències col·lectives s'esvaeixen, la seguretat esdevé inseguretat i les certeses es transformen en dubtes. L'absolut esdevé relatiu. Tres factors han contribuït a aquesta presa de consciència:

1. L'acumulació gradual de coneixements de la història comparada de les cultures i les civilitzacions.
2. Les recerques d'etnòlegs i antropòlegs sobre les societats primitives.
3. La revolució de la psicoanàlisi freudiana i la descoberta de l'inconscient.

La perspectiva sociològica ens fa adonar de la relativitat dels nostres comportaments i del caràcter socialment construit i culturalment condicional de les nostres idees.

Paradigmes en Pedagogia Social

Els paradigmes tenen visions diferents sobre l'objecte d'estudi, el mètode i la disciplina de la pedagogia social. Mantenen concepcions distintes del coneixement científic, la seva producció i utilització, i assenyalen orientacions teòriques i pràctiques divergents. Aquestes plataformes sustenten idees diverses sobre la labor dels pedagogs i educadors socials.

Paradigma Racional Crític

1. La ciència no ha de ser normativa, sinó lliure de valors.
2. L'objecte del coneixement científic ha de permetre la seva falsació empírica, intentant formular hipòtesis generals explicatives.
3. L'actuació científica ha de partir d'enunciats bàsics i comprovables. La formulació d'hipòtesis és el principi de la pràctica científica.
4. El procediment científic ha de basar-se en el model epistemològic de les ciències naturals.
5. El pluralisme condueix al relativisme.
6. El coneixement científic ha de permetre l'aplicació de les troballes a àmbits aplicats. El saber científic ha d'estar relacionat amb el saber tecnològic.
7. El científic ha de mantenir una actitud de dubte sistemàtic i "modèstia", ja que els coneixements generats mai seran fixos ni inamovibles.

Paradigma Tecnològic

1. L'educació implica realitats externes a l'individu.
2. Cal partir d'una teoria que estructuri el coneixement des de criteris d'universalitat, generalització i desvinculació de conjuntures i contextos socials.
3. Planteja els seus models d'actuació metodològica a partir de plantejaments de procés-producte.
4. Planteja l'educació com un procés tecnològic. Diferencia entre els nivells de planificació i actuació professional i les funcions dels diferents professionals.

Paradigma de l'Emancipació Crítica

Wolf (1977) i Pfüller (1983) identifiquen cinc tendències vinculades a aquest paradigma a l'Alemanya posterior a la Segona Guerra Mundial:

1. Pedagogia Social com a ajuda a la joventut.
2. Pedagogia Social com a "treball juvenil anticapitalista".
3. Pedagogia Social com a moviment d'"higiene social".
4. Pedagogia Social com a "treball social crític del Cercle del Treball".
5. Pedagogia Social com a moviment per a l'emancipació.

K. Mollenhauer defineix "emancipació" com "la supressió del treball a escarada i l'alienació de l'home… l'alliberament del subjecte… dels condicionants que limiten la seva racionalitat i l'acció social."

Mollenhauer defineix la Pedagogia Social com "el conjunt de mitjans institucionals la finalitat dels quals és eliminar les discrepàncies entre teoria i pràctica. Tasca sociopedagògica consistent… en la satisfacció d'una necessitat educativa aguda, donada per l'estructura de la societat moderna, en contraposició amb la societat antiga."

Paradigma Crític

Característiques:

1. El coneixement és dialèctic i resultat de les condicions històriques i culturals.
2. El coneixement educatiu és inseparable de la realitat ideològica. La ideologia condiciona l'educació, i la pedagogia aporta coneixements que influeixen en la ideologia.
3. No hi ha separació radical entre teoria i praxi. Investigació i acció estan estretament interrelacionades.
4. L'objectiu és l'emancipació de l'individu mitjançant la crítica, la praxi i el treball col·laboratiu.

Fonamentació de la Pedagogia Social

Socialització, Aprenentatge Social i Suport Social

La socialització, l'aprenentatge social i el suport social són processos complexos i variables. La socialització és un procés lligat a l'educació que s'estén al llarg de la vida. L'aprenentatge social, segons Bandura, destaca que les persones són actives en el seu aprenentatge. En pedagogia social, destaquen les comunitats d'aprenentatge i l'aprenentatge de serveis.

Concepte de Pedagogia Social

Creixent protagonisme de l'educació social i la pedagogia social. Quintana (1994) identifica dues accepcions principals:

Educació Social:

• Conjunt d'iniciatives, experiències i pràctiques educatives que, contextualitzades en diferents realitats socials, promouen accions socioeducatives complexes i multidisciplinars.
• Contribuir al desenvolupament integral de les persones i la convivència social, abordant necessitats i problemes quotidians.
• Com a praxi pedagògica, comparteix objectius i criteris metodològics del treball social reflexiu, crític i constructiu, mitjançant processos educatius orientats a la transformació de les circumstàncies que limiten la integració social.
• S'articula en diferents àmbits d'actuació, com l'educació especialitzada, el temps lliure, l'educació permanent, el desenvolupament comunitari i la formació laboral.

Pedagogia Social:

• Ciència pedagògica que estudia l'educació social dels individus, ajudant-los a formar-se i integrar-se en la societat.
• Incentivar el paper educador de la societat i desenvolupar el potencial socialitzador de l'educació.
• Fonamentar teòricament i pràcticament els processos educatius en el marc de l'acció i intervenció socials, amb l'objectiu de millorar el benestar social i la qualitat de vida.