Personatges mar i cel

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,66 KB

 


La Renaixença :



Moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana entre els anys 1840 i 1880, que va prendre consciència de la importància d de la identitat llengua–pàtria . Va produir un canvi molt important en el comportament del poble català envers el seu idioma, juntament amb l’aparició del catalanisme polític que s’enfronta amb el centralisme de Madrid , sixí doncs, la Renaixença fa referència a la recuperació cultural i política que va viure Catalunya al llarg del Segle XIX, així com la recuperació de la llengua prò  es un moviment cultural principalment burgès, per això va arrelar sobretot en nuclis urbans i industrialitzats.La Renaixença va servir per prendre consciència de la manca d’unitat en l’ús de la llengua i de la necessitat d’elaborar d’unes normes ortogràfiques.


Objectius de la Renaixença


-  Normalitzar i normativitzar la llengua sobretot pel que fa a l’ortografia, a la gramàtica i netejar el lèxic ple de castellanismes//Fer veure a al gent de la diglòsia de la llengua //Estudiar l'Edat Mitjana//Realitzar diaris per exposar les seves idees //Realitzar molta literatura per donar importància a la llengua //Restaurar els Jocs Florals// Unificar la llengua//Cordinar València i les Balears // Crear institucios i aprofitar les que ja hi havien // internacionalitzar el moviment//Recuperar el passat esplendorós de Catalunya//. Descobrir i divulgar els clàssics medievals //Recollir la literatura popular de tradició oral ,llegendes i poesia de tradició oral que s’havia mantingut fidel a uns temes catalans // Crear una nova literatura en tots els seus gèneres


Jacint Verdaguer :



*Té un català pur //Construeix la llengua que feia temps que buscava//Recopila moltes tradicions populars //Agafa elements del romaniticisme conservador per incorporar-les a ales seves obres// Poeta Nacional de Catalunya // El van fer fora de Barcelona i ell escrú narracions quixant-se , demanant ajuda , el tracten de boig  i cada cop es va fent més feble i morirà sol i trist ( aixo es pot veure en les seves obres )


*El concepte que té Verdaguer de la poesia és eminentinent religiós i ROMántic i s'expressa a traves dels sentiments, generalment amb nostálgia de l'infinit o d'un paradís perdut, i ens comunica les propies emocions, l'amor a la naturalesa, a la pátria o a Déu .El concepte que tenia Verdaguer de la patria i de la renaixença de nou del catalànisme no es feia a traves de la branca literaria, ni l'artística ni la política sinó desde la fe de l'església que era on reposava tota la societat de l'època; Aixi doncs el concepte de Patria de Verdaguer és d'arrel cirstiana i providencialista. Fe, paisatge i patria s'identifiquen. La patria de Verdaguuer com es pot veure a "Canigó" s'identifica amb un paisatge assumit i viscut històricament per un poble d'arrels cristianes


Àngel Guimarà :



*Fa teatre realista amb llenguatje literari //Necessita i busca una llengua neta // Els seus personatges son complexos i els posa a siutuacions al limit // Aprèn de Shakespeare// La seva poesía es totalment de la renaixença amb temes patriòtics.


*La producció teatral de Guimerà pot agrupar- se en tres etapes que es caracteritzen per la repetició d'elements que configuren l'estil propi de Guimerà i que presenten algunes similituds amb aspectes de la seva vida, com ara l' origen fosc, estrany, d'alguns personatges, que es pot relacionar amb el fet de que el s pares de Guimerà van contraure matrimoni religiós quan ell ja havia nascut. Una altra característica de al seva obra es que molts del s seus personatges viuen en espais que resulten aliens, són fils d'altres cultures, d'altres països i, per tant, són en part rebutjats i se senten mestissos.


L'etapa inicial de la seva obra fou ROMàntica i hi destaquen les tragèdies històriques, la més important de les quals fou Mar i Cel, escrita l'any 1888. Es remarca l'ús del vers i la majoria de les obres se situen en l' Edat Mitjana.


La segona etapa va representar la seva consolidació com a dramaturg. Va escriure drames ROMàntics contemporanis i bandejà l'ús del vers a favor de la prosa. És l'època de les seves obres més famoses: María Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La Filla del Mar (1900). Les tres obres presenten una estructura similar: un triangle amorós que mena a un conflicte i a un desenllaç tràgic.


La tercera etapa Guimerà intentarà adaptar-se als nous corrents com el Naturalisme i Modernisme


Entradas relacionadas: