Personalitat, trastorns i tipologies: una visió psicosocial

Personalitat: trets que defineixen a una persona

Individu particular diferent de tots; formada per factors heretats i biològics, adquirits i ambientals. Consta dels elements següents: organització dinàmica, àmbit intern, sistemes psicofísics, conducta i pensament. La gènesi de tota personalitat són elements genètics o culturals: herència genètica, herència sociocultural. La personalitat té 2 components: temperament (manera de ser innata de una persona); Caràcter (part de la manera de ser que hem après).

Trastorns de la personalitat

Conjunt de pertorbacions que es donen en dimensions emocionals, afectives i relació social; es donen de manera crònica i repetitiva; producte de diferents causes biològiques o mediambientals; tenen complex diagnòstic ja que la mateixa causa pot tenir síndromes diferents.

Elements de la personalitat (tipologies)

Sistemes que intenten classificar tots els individus en tipus físics o psicològics; 3 grans grups: constitució física, caràcter i psicoanalítiques.

Tipologies que relacionen la constitució física i caràcter

Constitució física (trets morfològics, fisiològics i bioquímics de l'individu; elements heretats). 1a tipologia coneguda és la de Hipòcrates: teoria dels 4 humors (sang, bilis negra, bilis groga, flegma) són el reflex dels 4 elements del món, fonamenten 4 tipus de temperament (sanguini, melancòlic, colèric, flegmàtic). Filòsof Ernest Rene Le Senne: defensa existència d'un caràcter biològic determinat genèticament, 8 tipus (apassionat, colèric, sentimental, nerviós, flegmàtic, sanguini, apàtic i amorfa).

Tipologies psicoanalítiques

Psicoanàlisi de Freud; descriu formació personalitat basant-se en el desenvolupament sexual i distingeix 5 etapes: oral (fins 18 mesos, reflex de succió) anal (18 mesos a 3 anys, superació fase edípica) fal·lic (3 a 6 anys, 1er test sexual) latència (6 a 12 anys, sexe adormit) genital (12 anys en endavant, maduresa sexual). Carl Jung: psiquiatre deixable a Freud; va partir d'una dualitat, la introversió (centrat en el seu jo, en la seva intimitat, es tancat sobre si mateix) i la extroversió (centrat en el món, es espontani, obert i es desplega en els altres.

Tipologies basades en l'anàlisi del temperament

Gerardus Heymans: es fonamenta en 2 factors; emotivitat (E; repercussió emocional del subjecte davant un esdeveniment, poden ser primària o secundària) i activitat (A; divideix primària i secundària; indica la inclinació del subjecte a respondre davant un estímul). Hans Eysenck; anàlisi factorial, usa mètode matemàtic per establir la personalitat d'un individu, anàlisi de 3 factors: neuroticisme, psicoticisme i extraversió. Aquest autor fa notar la seva combinació dels factors d'emotivitat i activitat. Apareix tipologia nova, ENNAFRAMES, forma d'agrupar els tipus bàsics de la personalitat en 9 tipus (perfeccionistes, servicials, eficients, romàntics, observadors, lleials, èpics, liders i conciliadors).

Caracterització del desenvolupament humà

Estudia canvis psicològics i de conducta de les persones al llarg de la vida; es poden agrupar en 3 grans camps: biològic (desenvolupament del cervell i cos), cognitiu (evolució dels processos mentals i capacitats de l'individu), psicosocial (relacions i interaccions de l'individu; desenvolupament principis morals, ètics, culturals...).

Sigmund Freud: teoria psicoanalítica

Pulsió sexual és la força motivadora més important.

Jean Piaget: teoria dels estadis

Divideix desenvolupament humà al llarg de la vida en diferents etapes (infància, adolescència, maduresa, vellesa). És contrari a Freud, Piaget entén la afectivitat com un subproducte d'allò cognitiu.

Què és la psico social?

Ciència que estudia la influència, directa o indirecta, de l'entorn social en la conducta dels individus; centre d'interès en la dimensió social del comportament individual; s'interessa per la formació i modificació del jo o la personalitat a través de la interacció amb els altres.

Autonomia psico social

Sociologia va començar a interessar-se per factors individuals que podien determinar la vida social; sobre la seva independència hi ha qui nega i qui afirma, la qüestió està en veure de quines disciplines es deutora i en quins és autònoma. Psico social és un pont entre la psico, la sociologia i altres ciències.

Mètodes de la psico social

Descriptius i inclouen l'observació natural, artificiosa, participant i anàlisi d'arxius. Sociometria: tècnica que pretén aconseguir una radiografia grupal, és a dir, les diferents relacions entre els subjectes que formen un grup; també és un estudi dels models d'interaccions espontànies entre els humans. Mètodes correlacionals: substituts dels experimentals quan aquests no es poden aplicar; tècniques experimentació alternativa, consisteixen en observar 2 o més variables i determinar si els canvis que es produeixen en una tenen correlació amb els canvis de l'altra. Mètodes experimentals: situació simulada que provoqui sèrie de reaccions que seran estudiades a partir de certes hipòtesis; psicòlegs socials usen experimentació controlada, requereixen manipulació d'una variable independent.

Descripció de comportaments socials interpersonals i intergrupals

Comportament interpersonal: manera de ser d'una persona quan es relaciona amb una altra i la reacció d la segona cap a la primera. Relacions intergrupals: manera que tenen els individus de relacionar-se els uns amb els altres com membres de diferents grups socials.

Agressivitat

Tendència d'atacar un altre individu o individus amb intenció de causar dany físic o psicològic; comportament hostil o destructiu; causes agressió (factors biològics, mediambientals, psicològics).

Altruisme

Sentiment que ens empeny a fer el bé als altres; conducta humana que es preocupa dels altres i s'oposa a l'egoisme; persona altruista ajuda algú sense esperar-ne res a canvi. (forma de generositat); es basa en l'empatia, veure dificultats o necessitats dels altres, sorgeix un sentiment positiu que ens porta a ajudar-los; no tothom ho accepta pensen que es egoisme encobert i que una persona altruista necessita treballar pels altres per poder sentir-se bé.

Atracció

Sentiment de proximitat i interès entre persones que porta a començar una relació d'amistat, admiració o amorosa. Factors que poden causar atracció (aspecte físic, compartir valors, personalitat forta, el contacte reiterat amb una persona). Segons teoria intercanvi social les relacions estan basades en balanç de beneficis, 2 posicions teòriques sobre atracció interpersonal: conductistes (conceben els humans com essers egoistes) i cognitives (defensen que el que desencadena l'atracció és la semblança cognoscitiva).

Identitat social

Consciència que tenim de la identitat del grup al que pertanyem; s'analitzen conceptes com: categorització (procés d'ordenació de la realitat social) i comparació (persones que tendeixen a comparar-se a si mateixes amb altres).

Conflicte intergrupal

Interacció de persones interdependents que tenen perspectives diferents. Possibles causes conflictes (coincidència de diferents punts de vista, fidelitat al grup o al líder, rivalitat del poder del grup, competència pels recursos). Teoria interpretativa, diu que el conflicte intergrupal és el resultat d la perdua de la identitat individual, conflicte es manifesta de diferents formes (prejudici, xenofòbia, discriminació, racisme).

Actituds

Predisposició adquirida i permanent que porta un individu a actuar en un sentit determinat davant una situació; depenent d ela situació pot ser me o menys favorable; experiència influeix en el comportament. Actituds formades per 3 components: afectiu (basat en el sentiments), cognitiu (conjunt d'idees o coneixements que tenim), conductual (conjunt de les nostres accions o actuacions).