La personalitat i les seves teories

Temperament i caràcter

El temperament consisteix en la nostra herència biològica. Representa la influència de la naturalesa física codificada i, per tant, difícil de canviar o modificar. El caràcter es refereix a les característiques adquirides durant el nostre creixement i suposa un cert grau de conformitat amb les normes socials.

Personalitat

La personalitat és la conjunció del temperament i el caràcter en una única estructura i consisteix en un conjunt de característiques psicològiques que expressem en tots els nostres actes. No és una entitat física sinó un constructe psicològic necessari per a comprendre i explicar les conductes humanes. La personalitat es desenvolupa i canvia al llarg de la vida. És individual, social i cultural.

Les teories psicoanalítiques (Freud) concedeixen gran importància a l'inconscient i se centren en el funcionament de la personalitat, en especial en els conflictes interns. Les teories dels trets (Eysenck) intenten identificar quins trets formen la personalitat i com es relacionen amb el comportament real. Les teories humanistes (Rogers) posen l'èmfasi en l'experiència subjectiva privada i en el creixement personal. Les teories conductuals (Rotter) ressalten l'ambient extern i els efectes del condicionament i l'aprenentatge sobre la personalitat.

La personalitat és com un iceberg, amb una petita part visible sobre la superfície. La part que sobresurt és el conscient, i la submergida, l'inconscient. L'inconscient és dinàmic i exerceix pressions i influències sobre el que una persona pensa i fa. La teràpia es basa en l'associació lliure, que suposa deixar que el pacient expressi el primer que acudeixi a la seva ment i així pugui recuperar i alliberar-se de records i experiències doloroses, originades en la infantesa.

L'Allò, el Jo i el Superjò

L'Allò és la part més primitiva de la ment humana i consisteix en l'energia psíquica que tracta de satisfer els impulsos inconscients de supervivència, reproducció i agressió, que requereixen una satisfacció immediata. El Jo és la instància racional i realista de la personalitat que sorgeix a partir de l'Allò i està formada per elements conscients (percepció, processos intel·lectuals) i incosncients (mecanismes de defensa). La seva funció és la conservació de l'individu i li permet adaptar-se a les normes socials del món extern. El Superjò sorgeix a partir del Jo en un procés d'interiorització de les normes socials i culturals. Aquestes normes interioritzades i assimilades conformen la consciència moral.

Eros i Thanatos

Eros són impulsos d'amor i sexuals que indueixen els humans a cercar la companyia, el reconeixement i la comprensió dels altres. Thanatos són els impulsos d'agressivitat i destrucció que enfronten als humans contra si mateixos i contra els altres.

Mecanismes de defensa

Desplaçament: significa descarregar sentiments hostils sobre persones o objectes que no van suscitar les emocions. Exemple: un pare que pega el seu fill perquè s'ha barallat amb la dona. Projecció: consisteix a atribuir els nostres defectes o faltes, els pensaments o desitjos inacceptables als altres. Pensem que la nostra parella ens pot ser infidel, perquè nosaltres ho hem estat o volem ser-ho. Repressió: consisteix a impedir que pensaments i sentiments dolorosos o perillosos, que generen ansietat, entrin en la consciència, com tenir el desig de ferir una altra persona.

Freud i els somnis

Freud afirmarà que els somnis tenen un sentit i es poden desxifrar. Els somnis són la via regia d'accés a l'inconscient, i per tant, són valuosíssims a l'hora de comprendre el funcionament del psiquisme humà. Les idees latents a on ens condueix l'anàlisi del somni no són en si mateixes inconscients: es tracta de pensaments o fantasies de caràcter preconscient (és a dir, amb un ordenament lògic i sintàctic) i de restes diürnes (records dels esdeveniments del dia precedent) que estan connectats associativament amb desigs inconscients l'expressió dels quals permeten i encobreixen a la vegada. Però un desig insatisfet de la vigília, encara que contribueix a provocar el somni, El somni és la realització (disfressada) d'un desig reprimit.

William Sheldon

William SHELDON suposa que l'estructura física de cada persona en determina de manera decisiva la seva conducta. Per tant, per descriure tipologies de conducta cal determinar primer tipologies físiques. D'endomorfia (gras), mesomorfia (atlètic) i ectomorfia (prim). A cadascun d'aquests biotipus s'hi associen un conjunt de trets que corresponen als següents psicotipus: Viscerotònic amb predomini digestiu (endomorf), Somatotònic amb predomini muscular (mesomorf), Cerebrotònic amb predomini cerebral (ectomorf).