Personalitat Jurídica de les Organitzacions Internacionals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,8 KB
La personalitat jurídica de les Organitzacions Internacionals
Les Organitzacions Internacionals (OI) tenen personalitat jurídica internacional derivada i funcional, a diferència dels Estats, que són subjectes originaris amb sobirania i competències plenes. Això significa que les OI poden ser titulars de drets i obligacions internacionals, però només dins dels límits establerts pel seu tractat constitutiu.
Segons el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de 1949, la subjectivitat internacional és una qüestió de grau, ja que no tots els subjectes del Dret Internacional tenen els mateixos drets i competències.
Determinació de la personalitat jurídica
El grau de personalitat jurídica d'una OI es determina a partir de les regles de l'organització, formades per:
- El tractat constitutiu.
- El dret derivat (actes i resolucions dels seus òrgans).
- La pràctica desenvolupada, que pot consolidar noves competències acceptades pels Estats membres.
Manifestació de la capacitat jurídica
La personalitat jurídica de les OI es manifesta principalment en la seva capacitat per:
- Celebrar tractats (treaty making power).
- Exercir l'ius legationis actiu i passiu (enviar i rebre representants).
- Assumir responsabilitat internacional, tant activa com passiva.
- Disposar d'ius standi, és a dir, la possibilitat d'intervenir davant determinats tribunals internacionals, especialment en procediments consultius.
Competències i principis rectors
Les competències de les OI són sempre competències d'atribució, ja que només poden actuar dins dels poders que els han conferit els Estats. Aquestes competències es regeixen pels següents principis:
- Principi d'especialitat: només poden actuar dins dels seus objectius.
- Principi de les competències implícites: permet exercir els poders necessaris per assolir les seves finalitats encara que no estiguin expressament previstos al tractat.
- Principi de subsidiarietat: (com a la Unió Europea) l'organització només intervé quan els Estats no poden assolir adequadament un determinat objectiu.
En conclusió, les OI tenen una personalitat jurídica internacional pròpia, però limitada, funcional i derivada, ja que les seves competències depenen del tractat constitutiu i dels objectius pels quals van ser creades, a diferència dels Estats, que gaudeixen de sobirania i competències originàries.