Personalitat i Conducta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB
Personalitat
PERSONALITAT: Manera relativament estable, peculiar i característica de pensar, sentir i comportar-se, trets diferencials que tenen les persones. CARACTERISTIQUES PERSONALITAT: Expressa la forma de ser que té una persona: idea global que tenim i el que els altres formen de nosaltres expressa allò que ens diferència d’altres persones: el que es peculiar de cada un i expressa l’estabilitat de les característiques psicològiques dels individus: característiques d la personalitat que solen ser estables al llarg d la vida. TRET: Concepte que ajuda a definir alguna característica física, social o emocional d’una persona, que la fa peculiar, única i que fa que es torni diferent inconfusible es diferencien mitjançant: l’acció, la facció facial i forma de ser. TEMPERAMENT: Forma natural amb el que un ésser humà interactua amb el seu entorn, relacionat amb influencia biològica que es manifesta en trets físics i psicològics. CARÀCTER = PERSONALITAT + TEMPERAMENT: Combinació de valors, sentiments i actituds, que permeten una reacció de l’individu davant les experiències que visqui. Es pot modificar i permeten una reacció de l’individu davant les experiències que visqui. Aspectes importants del caràcter: Conèixer les nostres emocions, Controlar les emocions. CONDUCTA (COMPORTAMENT) : Manera que té cada persona de comportar-se en els diferents àmbits de la seva vida. 3 tipus: agressiva: volen satisfer les seves necessitats gaudeixen del sentiment de poder, els agrada tenir raó i tenen la capacitat d’humiliar als altres. Solen ser molt enèrgiques. Passiva: persones tímides, oculten els sentiments, sensació d’inseguretat i inferioritat, s’aprofiten d’ells amb molta facilitat perq no tenen gaire energia i Assertiva: Persones que compleixen amb les seves promeses, reconeixen els seus defectes i les seves virtuts, es troben bé amb sí mateixos, fan sentir bé als altres i respecten la resta de persones i sempre aconsegueixen les seves fites. LA CONDUCTA NORMAL: Conducta que permet a l’home assimilar les exigències i els reptes que imposa la societat, mantenint un equilibri en les respostes i la seva manera d’actuar. Té capacitat per a relacionar-se amb els altres i amb el medi de forma flexible i adaptada, les seves conductes busquen conservar la salut i té una idea positiva de sí mateix i del medi. LA CONDUCTA ANORMAL: Conducta, es produeix quan l’individu presenta un trastorn de la personalitat i mostra trets de comportaments, emocions i pensaments que xoquen amb la forma de conducta de les altres persones on viu, afronta les responsabilitats i relacions quotidianes amb inflexibilitat i conductes desadaptatives, les seves conductes tenen efectes perjudicials per la seva salut, idea negativa de sí mateix i de l’entorn. MECANISMES DE DEFENSA: tothom els utilitza i ajuden a disminuir l’ansietat però no arriben a solucionar els problemes d’una manera constructiva.Repressió: s’exclouen de forma activa els pensaments amenaçadors, manté impulsos inacceptables fora de conscient. Negació: negar-se a creure un esdeveniment que ha ocorregut, formes de negació és la fantasia i el joc, aconseguim un alleujament temporal a la realitat. Regressió: quan la persona no supera l’etapa de desenvolupament que hi correspon, es queda fixat, quedar-se parcialment detingut en alguna etapa primerenca del desenvolupament i causa l’abandonament per afrontar-se. Anul·lació: subjecte que tracta de compensar simbòlicament un acte inapropiat. Ex maltractadors, peguen, després ,mostren estima i afecte. Projecció: atribuir propis impulsos o desigs inacceptables a altres persones, el subjecte es defensa d’un pensament que li desagrada .Desplaçament: canviar l’objecte d’un impuls per un altre ( cuando nos enfadamos con nosotros mismos y la pagamos con quien no tiene culpa). Racionalització: redueix la seva ansietat en torbar explicació racional per a una conducta que en veritat va dur a terme raons inacceptables. Identificació: adoptar característiques d’altres persones ( envidia). Sublimació: permet que els impulsos siguin expressats per transformar-los de forma acceptable. Formació reactiva: protegir-se contra l’alliberació d’un impuls inacceptable( passivitat i timidesa).
Teories de la Personalitat
TEORIES DE LA PERSONALITAT: La personalitat humana és el producte de tensió entre: Id: font d’impulsos, necessitats i desitjosos, l’individu cerqui satisfacció. Superego: Constitueix el referent moral de la persona on estan interioritzades les normes socials, els codis ètics i les prohibicions. Restringeix o inhibeix les forces impulsives de Id. Ego: El forma el control conscient de l’individu. Tracta d’equilibrar les demandes impulsives de Id i les restriccions del superego. L’ego actua seguint el principi de la realitat i és producte de l’aprenentatge i l’experiència. Aquestes segons Freud explica el comportament humà. Quan no es manté l’equilibri subconscientment s’origina el mecanisme de defensa. TEORIA DELS TRETS DE LA PERSONALITAT: Conductisme, personalitat té trets que es combinen de manera diferent en cada un, La personalitat resultant en cada individu és conseqüència de la combinació de cadascun dels factors. Introvertit-Extravertit,Estable-Inestable,Agradable-Desagradable,Segur-Insegur,Franc-Fals. TEORIA DEL CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL (SKINNER): comportament de les persones pot modificar-se mitjançant reforços (successos que augmenten o disminueixen la probabilitat de que es repeteixi una conducta) Positius: conseqüències agradables o negatius conseqüències desagradables. TEORIA DE L’APRENENTATGE PER OBSERBACIÓ (BANDURA): L’individu aprèn del que veu fer als altres, si té èxit ho repetirà. Estratègies d’aprenentatge d’habilitats: Practicant en situacions simulades. Observant com afronta/resol situacions una altra persona. Imaginant-nos a nosaltres mateixos com ens enfrontem de forma adequada a una situació.
Temperaments
Los sanguíneos: son personas vivaces, alegres, a quienes les encanta ser los reyes de la fiesta. Tienen un sistema nervioso rápido que se caracteriza por la alta sensibilidad y suelen ser personas muy extrovertidas. El colérico: es determinado y no se rinde ante cualquier obstáculo, él sigue adelante. Demuestra poco aprecio por la música y el arte, y prefiere los valores utilitarios y productivos de la vida, puede ser profundamente hostil. Su explosividad puede ser muy peligrosa. El melancólico: tiene un sistema nervioso débil y una muy alta sensibilidad . Es muy sensible emocionalmente y es introvertido (aunque puede comportarse de manera extrovertida) la debilidad del melancólico es que suele ser muy depresivo. El flemático: tiene un sistema nervioso lento y equilibrado. Es tranquilo, nunca pierde la compostura y nunca se enfada; por lo cual suele ser el temperamento más agradable de todos