El Personal al Servei de l'Administració Pública

Externalització i Funció Pública

L'externalització consisteix en la subcontractació de serveis a empreses privades. Dins de l'Administració Pública, podem trobar tant funcionaris com personal laboral contractat. La funció pública està constituïda pel conjunt de persones que presten serveis a l'Administració d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, mitjançant una relació de serveis professionals retribuïda i regulada per la normativa administrativa o laboral.

Així, podem trobar dins l'Administració:

• Personal laboral contractat
• Funcionariat

La relació amb l'Administració d'una persona contractada està regulada per la normativa laboral, mentre que la del funcionari ho està per una normativa específica. L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic estableix els principis aplicables al conjunt de relacions públiques.

Responsabilitat dels Treballadors Públics

Cada unitat administrativa té el seu propi responsable. L'Administració té una estructura jerarquitzada amb força comandaments intermedis. El màxim responsable d'una àrea determinada és el ministre o el conseller. Pel que fa als recursos humans, el responsable de la gestió de personal de les administracions públiques és el Ministeri d'Administracions Públiques (ara Secretaria d'Estat) a escala estatal i el Departament de Governació i Relacions Institucionales per a la Generalitat de Catalunya.

Tipus de Personal al Servei de l'Administració

A la cúspide de l'Administració Pública trobem els càrrecs polítics, que orienten les polítiques dels diferents ministeris o departaments. A més, hi ha el gruix d'empleats públics, entre els quals figuren:

• Funcionaris de carrera
• Funcionaris interins
• Personal laboral
• Personal eventual

Càrrecs Polítics

La màxima jerarquia de l'Administració acostuma a estar formada per personal polític nomenat en cas que el partit polític al qual pertany obtingui prou confiança dels electors per formar part del Govern. Els càrrecs polítics de l'Administració són nomenats directament pel Govern per un període màxim corresponent a la legislatura. Estan lligats estretament al Govern de cada moment i abandonen el càrrec quan hi ha un canvi de partit al Govern, quan s'acaba la legislatura o quan així ho requereix la persona que els ha nomenat.

Funcionaris de Carrera

Una de les figures més representatives de la prestació de serveis de l'Administració és el funcionari de carrera. Li correspon l'exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l'exercici de les potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals de l'Estat i de les administracions públiques. Són funcionaris de carrera els que estan vinculats a una administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l'exercici de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. El nomenament com a funcionari de carrera es produeix un cop se supera el procediment selectiu corresponent i la fase de pràctiques.

Funcionaris Interins

En situacions determinades, no és possible que una plaça de treball a l'Administració sigui ocupada per un funcionari de carrera. Aquesta situació pot ser causada pel fet que aquella plaça estigui assignada a un funcionari de carrera que en aquell moment no la pot ocupar. En aquest cas, entre d'altres, la plaça serà ocupada provisionalment per un funcionari interí. Són funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats per a l'exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera.

Circumstàncies:

• L'existència de places vacants quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera.
• La substitució transitòria dels titulars.
• L'execució de programes de caràcter temporal.
• L'excés o acumulació de tasques per un termini màxim de sis mesos, dins d'un període de dotze mesos.

Personal Laboral

La diversitat de la tipologia d'entitats que hi ha a l'Administració pública fa que, en situacions determinades, la mateixa Administració opti per la realització de contractes laborals, d'altra banda més flexibles. De la mateixa manera que succeeix amb la resta de personal al servei de l'Administració, les administracions públiques que incorporin a les seves plantilles personal laboral han de respectar els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. El personal laboral és el que, en virtut d'un contracte de treball formalitzat per escrit, presta serveis retribuïts per a les administracions públiques.

Personal Eventual

Hi ha una sèrie de càrrecs de confiança dels càrrecs polítics. A aquests càrrecs que existeixen en una limitació marcada per la normativa se'ls aplica el règim general dels funcionaris de carrera. Una de les característiques del personal eventual és que el seu nomenament i cessament són lliures i, en tot cas, el seu cessament es produeix quan es produeix el de l'autoritat a la qual es presta la funció de confiança o assessorament. El personal eventual és el que, en virtut d'un nomenament, efectua funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial d'una manera temporal.

Accés a la Funció Pública

La legislació de la funció pública ha de crear el marc normatiu que garanteixi la selecció i la carrera d'acord amb els criteris constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. A més dels principis constitucionals d'igualtat, mèrits i capacitats, els processos de selecció de personal hauran de complir els principis següents:

1. Publicitat de les convocatòries i de les seves bases.
2. Transparència.
3. Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.
4. Independència i discrecionalitat tècnica en l'actuació dels òrgans de selecció.
5. Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que cal desenvolupar.
6. Agilitat, sense perjudici de l'objectivitat, en els processos de selecció.

Requisits Generals d'Accés

Entre els requisits que recull la normativa per tal de poder accedir a l'ocupació pública i adquirir la relació de servei s'inclouen:

1. Tenir la nacionalitat espanyola. Tanmateix, els nacionals dels estats membres de la Unió Europea poden accedir, com a personal funcionari, en igualtat de condicions a la funció pública excepte per aquelles tasques que impliquin la participació en l'exercici del poder públic o la salvaguarda dels interessos de l'Estat o les administracions públiques.
2. Tenir la capacitat funcional per acomplir les tasques pròpies del lloc de treball.
3. Tenir complerts setze anys i no passar de l'edat màxima de jubilació forçosa.
4. No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial.
5. Tenir la titulació que s'exigeix. Entre els requisits de capacitat, a les comunitats que tenen més d'una llengua com a oficial es tindrà en compte el seu coneixement. En qualsevol cas, es podran exigir el compliment d'altres requisits sempre que tinguin una relació objectiva i proporcionada amb les tasques que s'hauran de desenvolupar al lloc de treball.

Sistemes Selectius

Entre les principals característiques que han de tenir, els sistemes selectius del personal de l'Administració pública han de ser oberts i garantir la lliure concurrència. Això vol dir que qualsevol persona que reuneixi els requisits que es demanen es pot presentar com a candidat al procés i tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona. Tanmateix, també cal dir que es possibilita la discriminació positiva en casos determinats entre els quals destaquen:

• La reserva de places per a persones amb discapacitat
• La promoció interna

Entre els procediments selectius destaquen dos tipus diferenciats, l'oposició i el concurs.

L'oposició és el conjunt de proves de caràcter selectiu orientada a ordenar els aspirants del procés en funció de les seves capacitats i destreses per resoldre determinats problemes o situacions relacionades amb el lloc de treball que s'ha de desenvolupar, i també dels seus coneixements amb relació a aquestes.

Així doncs, una de les característiques de les proves d'oposició és que aquestes consistiran en la comprovació dels coneixements i la capacitat analítica dels aspirants expressats de manera oral o escrita, en la realització d'exercicis per tal de demostrar la possessió d'habilitats o destreses, la comprovació del domini d'una llengua estrangera, la superació de proves físiques.

El concurs és el procés selectiu en què es valoren exclusivament els mèrits relacionats amb el lloc de treball aportats pels candidats. La relació de mèrits que s'acostumen a valorar en aquest tipus de processos de selecció acostumen a estar relacionats amb la formació (general o específica dels candidats) i l'experiència prèvia en llocs de treball de les mateixes característiques. En situacions determinades, com la selecció de personal substitut, l'any d'inscripció com a sol·licitant de feina també es pot prioritzar en el procés de selecció.

Finalment, en determinats processos selectius, podem trobar combinats els dos tipus de sistemes amb una fase d'oposició i una fase de concurs. Aquest sistema de selecció és el conegut amb el nom de concurs oposició.

Publicitat dels Processos Selectius: les Convocatòries

Per tal de garantir la lliure concurrència a les proves selectives del personal al servei de l'Administració, aquesta està obligada a publicitar l'obertura de processos de selecció. Aquesta publicitat s'ha de fer mitjançant les convocatòries que hauran de ser publicades en els butlletins oficials. Entre d'altres, les convocatòries inclouen els terminis en què els candidats es poden inscriure en el procés, els requisits que han de complir per poder participar en el procés, la documentació que han d'aportar els participants, les dates de realització de les proves i també les seves característiques. A més, si el procés selectiu inclou una fase de concurs, també inclouran els diferents ítems que es valoraran en aquesta fase, i també la puntuació que es pot atorgar per a cada apartat.

Adquisició de la Condició de Funcionari

Per adquirir la condició de funcionari cal, a més de superar les proves d'oposició o concurs, superar la fase de pràctiques, el nomenament per l'òrgan o autoritat competent i la presa de possessió. Finalment, caldrà que aparegui el nomenament com a funcionari de carrera en el butlletí oficial.

Un cop una persona és nomenada funcionari de carrera, es pot trobar en diferents situacions administratives, en funció de si està desenvolupant les tasques per a les quals es va presentar al procés selectiu.

Els funcionaris de carrera es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

1. Servei actiu
2. Serveis especials
3. Serveis en altres administracions públiques
4. Excedència voluntària
5. Suspensió de funcions
6. Excedència forçosa

1) Servei Actiu

Es troben en situació de servei actiu els qui prestin serveis en la seva condició de funcionaris públics. Els funcionaris en situació de servei actiu es troben desenvolupant les tasques per les quals van rebre la condició de funcionari.

2) Serveis Especials

Es troben en situació de serveis especials els qui desenvolupin determinades tasques per a l'Administració que no estiguin directament relacionades amb el lloc de treball per al qual són nomenats. Per exemple: membres del Govern o d'organismes internacionals. Etc. En aquests casos, els funcionaris perceben la retribució corresponent al lloc de treball que ocupen i no la que els correspondria en funció de la seva condició de funcionari de carrera. A més, els funcionaris que es trobin en situació de serveis especials tenen dret a reingressar al servei actiu a la mateixa localitat, en les condicions i amb les retribucions corresponents a la categoria a l'Administració a la qual pertanyien.

3) Servei en Altres Administracions Públiques

Es troben en situació de servei en altres administracions públiques els funcionaris que, en virtut dels processos de transferències o de provisió de lloc de treball, obtinguin destinació en una administració pública diferent d'on estaven desenvolupant les seves funcions. Els funcionaris transferits s'integraran plenament en l'organització de l'Administració pública de destinació i passen a estar en situació de servei en aquesta nova administració.

4) Excedència

Es troben en situació d'excedència els funcionaris que, per circumstàncies personals determinades, no desenvolupen la seva tasca a l'Administració.

Exemples:

• Excedència voluntària per interès particular
• Excedència voluntària per agrupació familiar
• Excedència per cura de familiars
• Excedència per raó de violència de gènere

Generalment, els funcionaris en situació d'excedència no tenen dret a percebre retribucions. Tanmateix, en les excedències per raó de violència de gènere hi ha un període en què es perceben.

5) Suspensió

Es troben en situació de suspensió els funcionaris que en virtut de sentència o d'una sanció disciplinària són apartats per un període determinat del lloc de treball. El funcionari declarat en la situació de suspensió queda privat durant el temps de permanència en aquesta situació de l'exercici de les seves funcions i de tots els drets inherents a la condició de funcionari.

Cas especial: Suspensió cautelar.

6) Excedència Forçosa

Es troben en situació d'excedència forçosa els funcionaris que no poden desenvolupar, contra la seva voluntat, les seves tasques perquè no hi ha una plaça vacant on poder-les desenvolupar.

Possibles causes de l'excedència forçosa:

• Quan es produeix una reducció de llocs de treball i no és possible mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca de llocs vacants.
• Quan un funcionari ha estat suspès i en demanar el reingrés no hi ha cap vacant.

En els casos d'excedència forçosa, les persones afectades tenen dret a rebre les seves retribucions. A més, el temps d'excedència forçosa és computable en termes d'antiguitat. En qualsevol cas, en el moment de produir-se una vacant, els excedents forçosos passen a ser reingressats en la seva funció.

Règim Disciplinari

Les administracions públiques són les responsables de corregir disciplinàriament les infraccions del personal al seu servei i si, davant la instrucció del procediment disciplinari, aquestes infraccions presentessin indicis de criminalitat, s'hauria de posar en coneixement del Ministeri Fiscal. Per a l'exercici del règim disciplinari, apareixen tipificats els diferents tipus de faltes que podrien cometre. Aquestes apareixen catalogades com a faltes molt greus, faltes greus i faltes lleus, a més d'especificar-se les sancions que es derivarien de les diferents faltes.

Faltes Molt Greus

• L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de la funció pública.
• Accions en què s'incorri en discriminacions per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
• L'abandonament del servei.
• L'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o a la ciutadania.
• La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals.
• La falta notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades.
• La violació de la neutralitat o de la independència política, servint-se de les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.
• L'incompliment de normes sobre incompatibilitats.
• La realització d'actes dirigits a coartar el lliure exercici del dret de vaga.
• La participació en vagues als qui la tinguin expressament prohibida per llei.
• El fet d'haver estar sancionat per la comissió de tres faltes greus en períodes d'un any.

Faltes Greus

• L'incompliment d'ordres que provenen de superiors.
• L'abús d'autoritat en l'exercici del càrrec.
• La manca de consideració envers els administrats o el personal al servei de l'Administració en l'exercici de les seves funcions.
• El fet d'originar enfrontaments als centres de treball o de prendre-hi part.
• La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels subordinats.
• Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a l'Administració, als administrats o als companys.
• L'incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes que coneix per raó del seu càrrec, si causa perjudici a l'Administració o s'utilitza en benefici propi.
• La tercera falta injustificada d'assistència al treball en un període de tres mesos, si les dues anteriors han estat sancionades com a faltes lleus.

Faltes Lleus

• El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.
• La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.
• La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.
• L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada.
• L'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari sempre que no constitueixi una falta greu o molt greu.

Sancions

Un cop determinat que s'ha incorregut en una falta, s'establirà la sanció pertinent. Entre les sancions aplicables trobem:

• La separació del servei del funcionari.
• Acomiadament disciplinari del personal laboral.
• Suspensió de les funcions o de feina i sou en el cas del personal laboral, amb una durada màxima de sis anys.
• Trasllat forçós.
• Advertència.
• Altres.

Pèrdua de la Relació de Servei dels Funcionaris

De la mateixa manera que hi ha unes vies d'accés a la funció pública, també hi ha una sèrie de raons que donen lloc a la pèrdua de condició de funcionari. Entre aquestes causes trobem:

1. La renúncia a la condició de funcionari: en aquest cas, s'ha de manifestar per escrit i l'Administració l'ha d'acceptar.
2. La pèrdua de la nacionalitat: com que aquest és un requisit d'accés, en perdre'l també es perdrà la condició de funcionari.
3. La jubilació total del funcionari: aquesta pot ser voluntària, forçosa (si s'acompleix l'edat legalment establerta) o pel reconeixement d'una pensió d'incapacitat permanent.
4. La sanció disciplinària de separació del servei.
5. La pena d'inhabilitació per a càrrec públic.

Deures del Personal al Servei de l'Administració

La llei especifica que cal que en el desenvolupament de la seva tasca actuï d'acord amb els principis d'objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre homes i dones.

a) Principis Ètics

• Per evitar situacions de risc moral, el funcionari s'haurà d'abstenir en assumptes en què tingui algun interès personal, i també de qualsevol activitat privada que pugui plantejar un conflicte d'interessos (públic envers privat).
• No han d'acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat per part de persones físiques o entitats privades.
• Els funcionaris públics no han d'influir l'agilització o resolució de tràmits o procediments administratius sense una causa justa.

b) Principis de Conducta

Aquests principis de conducta marquen una sèrie de directrius com:

• Tractar amb atenció i respecte la ciutadania, els superiors i la resta d'empleats públics.
• Acomplir les tasques corresponents al seu lloc de treball d'una manera diligent i complint la jornada i els horaris establerts.
• Informar la ciutadania sobre les matèries i assumptes que tinguin dret a conèixer i facilitar-los l'exercici del seu dret i el compliment de les seves obligacions.
• Administrar els recursos i béns públics amb austeritat i no utilitzar-los en profit propi o de persones pròximes.
• Rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia.
• Garantir la constància i permanència dels documents per a la seva transmissió i lliurament als seus responsables posteriors.
• Mantenir actualitzada la formació i qualificació pròpia.
• Observar les normes sobre seguretat i salut laboral.
• Posar en coneixement dels superiors o dels òrgans competents les propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en què estiguin destinats
• Garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori.

L'Administrat

En algun moment de la nostra vida, ens relacionem amb l'Administració; en aquesta relació actuem com a administrat de l'Administració. La relació que s'estableix entre l'Administració i l'administrat és regulada pel dret administratiu.

L'administrat és la persona física o jurídica que es relaciona amb l'Administració mitjançant el procediment administratiu.

Tipus de Relacions de l'Administrat amb l'Administració

1. La relació general és la que qualsevol ciutadà manté amb l'Administració pel fet de viure en societat. Actua com a administrat simple.
2. L'administrat específic o qualificat és el que té una relació amb l'Administració especial que és determinada per vincles que el fan tenir uns drets i deures diferenciats. Per exemple: funcionaris, estudiants, pacients, etc.

La diferenciació entre administrat simple i administrat específic o qualificat no és una diferenciació que s'associa a les persones de manera permanent, sinó que depèn de la persona però també de la relació que s'estableix amb l'Administració. Així, per exemple, un funcionari tindrà una relació especial amb l'Administració en el desenvolupament de la seva feina, però probablement haurà de dur a terme tràmits en altres àmbits de la seva vida i, en aquest context, la relació que establirà amb l'Administració serà la d'administrat qualificat.

Capacitat per Actuar Davant les Administracions Públiques

En aquest sentit, la llei estableix que tenen capacitat per actuar:

1. Les persones que tinguin la capacitat d'actuar segons les normes civils (majors d'edat).
2. Els menors d'edat per a les actuacions en defensa dels seus interessos, sempre que la llei ho permeti sense l'assistència del tutor.

Concepte de Persona Interessada

La llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu ens parla també de la figura de l'interessat. Així, en l'article 31 defineix com a interessat en el procés administratiu:

1. Els que l'iniciïn com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
2. Els que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin resultar afectats per la decisió que s'hi adopti.
3. Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i compareguin en el procediment mentre no hagi recaigut la resolució definitiva.

La Representació

És possible que, per determinades circumstàncies, la persona interessada en un procediment administratiu no pugui o no vulgui actuar directament davant l'Administració. Un exemple en podria ser el fet de no poder-ho fer per incompatibilitat horària amb el treball, o simplement el fet de preferir que un gestor efectuï el tràmit. En aquests casos, la llei permet que una tercera persona actuï en representació de l'interessat. Així, la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú especifica que qualsevol interessat en un procediment administratiu pot actuar mitjançant representant. Aquest, per la seva banda, pot ser qualsevol persona amb capacitat d'actuar.

Drets de la Ciutadania com a Administrats

Ens podria semblar que, en les nostres relacions amb l'Administració, hi ha una posició de poder de la persona que ens ha d'atendre i que ens podria deixar en una situació d'indefensió. Al contrari, la legislació defensa l'administrat per evitar abusos de poder. Així, la normativa recull una sèrie de drets de la ciutadania com a administrats. Entre aquests trobem:

1. Conèixer en qualsevol moment l'estat d'una tramitació dels procediments en què som una persona interessada.
2. Obtenir còpies segellades de qualsevol document que es presenti a l'Administració (ens servirà de justificant de documentació lliurada).
3. Identificar els membres de l'Administració sota la responsabilitat dels quals es tramiten els procediments.
4. Utilitzar les llengües oficials en un territori.
5. Formular al·legacions i aportar documentació en la fase anterior al tràmit d'audiència i que es tinguin en compte.
6. No presentar documents no exigits per les normes aplicables en el procediment de què es tracta.
7. Accedir als registres i arxius de les administracions públiques en determinades situacions i amb les limitacions que estableix la llei.
8. Ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i funcionaris.
9. Exigir les responsabilitats de les administracions públiques i del personal al seu servei.