La persistencia de la memoria ficha tecnica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,83 KB

 

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA


1.Fitxa tècnica i documentació general


·Títol: La persistència del temps

·Autor: Salvador Dalí

·Cronologia: 1931

·Tècnica: oli sobre tela

·Estil: surrealista

·Tema: oníric

·Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid)

2.Context històric i cultural


L’obra es fa a finals de la dictadura de Primo de Rivera, sota la monarquia d’Alfons XIII, i quan comença la II República Espanyola (1931-1936).

Mundialmentà és l’època d’entreguerres.

Culturalmentà primeres avantguardes, concretament el Surrealisme. Té un component artístic, però també un literari. Destaquen Miró, Dalí... A més, hi ha la Generació del 27 amb autors com Rafael Albertí i Gerardo Diego.

1.Biografia de l’autor


Salvador Dalí comença a estudiar art a Catalunya, però després va a Madridà durant aquest temps es relaciona amb Federico García Lorca i amb Luis Buñuel.

Dalí s’uneix al grup surrealista de Parísà d’aquest grup, però, l’expulsa el seu propi creador (=André Breton) per raons ideològiques. Coneix, però, els màxims representants del Surrealisme.

Després coneix Gal·la i s’enamora d’ella, que passa a ser la seva musa.

Més endavantà viu una època a Nova York i hi fa molts quadres de temàtica religiosa.

2.Estil


L’estil és el Surrealisme.

André Breton és qui en redacta el primer manifest, molt vinculat al Dadaisme.

El Surrealisme es basa en:

·Automatisme.

·Psicoanàlisi de Freud.

·Comportament dels malalts psíquics.

Principals representants = Dalí, Miró...

·L’obra pertany al corrent surrealista que es caracteritza per:

oBasar-se en el món dels somnis i ser menys abstracteà la pintura és figurativa.

oUtilitzar colors potents i dominants.

oTenir un dibuix meticulós, precís i detallat.

oTransmetre vivències personals.

1.Anàlisi formal


Obra = paisatge del capvespre solitari amb una platja i uns penya-segats de fons.

A l’esquerraà hi ha un tros de pedra rectangular amb 2 rellotges a sobre:

·Un és metàl·lic i té moltes formigues a sobre.

·Un està doblegat al marge de la roca i amb una mosca sobre el vidreà té una consistència tova.

Sobre la roca hi ha també una olivera socaà d’una de les seves branques hi penja un rellotge tou.

Darrere de la soca d’olivera secaà hi ha una plataforma blava que es connecta amb el fons marí.

Al centreà hi ha un rellotge tou sobre un estrany rostre humà que sembla estar dormint. Té un ull tancat i les pestanyes llargues, i del nas li surt una llengua carnosa.

Cada rellotge marca una hora diferent.

Dibuix = molt meticulós i precísà la línia predomina sobre el color.

LLUM: es projecta a través d’un focus no visible que està a la part superior dreta de la telaà és potent, brillant i nítida.

COLOR: els colors estan aplicats amb una pinzellada plana i precisa, i tenen molta brillantor. Predominen les tonalitats blaves grises i blanques (=fredes) que contrasten amb les ocres i marrons (=càlides).

Fons = platja amb penya-segats

Composició = diagonals ascendents d’esquerra a dreta que retornen al punt d’on parteixen.

1.Anàlisi conceptual


L’obra simbolitza l’etern problema del pas del temps a partir d’una escena completament irracional, que prové del món inconscient dels somnis.

Rostre del centre de la pintura = aproximació del perfil del mateix Dalí dormint.

Rellotges = protagonistes de l’obraà representen l’angoixa de controlar el temps. Trobem:

·Rellotges tousà representen la capacitat que permet a l’home recordar coses ja viscudes (=tenir memòria).

·Rellotge durà significa el present, aquell temps que encara no està a la memòria.

Les formigues i les mosques es poden associar a la descomposicióà aquest estat té una clara relació amb el pas inexorable del temps.

Tot això representa que tot és efímer, tot passa, però el temps viscut queda guardat a la memòriaà els elements que perduren en el temps són el paisatge, els altres són fugissers i es van desfent. Les persones són efímeres i putrefactes.

Les roques i la platja que emmarquen l’escena recorden el típic paisatge mediterrani de Cadaqués i Portlligat on viu l’artista en aquells anys.

Funció = ser exposadaà s’exposa a París el 1931 per primera vegada, després la compra un galerista de Nova York i finalment passa a formar part del MoMA.

1.Antecedents, influències, comparació amb altres obres de l’autor i evolució


Antecedents =

·Giorgio De Chiricoà pren la seva pintura metafísica com a referent.

·Vermeerà en la minuciositat.

·Teories freudianesà en la temàtica.

·Una obra del propi Dalí (=El Gran Masturbador)à s’assembla en el rostre del centre.

Influències = autors posteriors contemporanis.

Altres obres de l’autor = El Gran Masturbador.






Entradas relacionadas: