La persistencia de la memoria ficha tecnica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,11 KB

 

COMENTARI: LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA – DALÍ

Dades bàsiques

Identificació


La pintura La Persistència de la memòria La va pintar Dalí al 1931. Actualment es troba al Museu d'Art Modern De Nova York, Estats Units.

Material


Oli sobre tela amb unes mides de 0'24m x 0'33m.

Autor


Salvador Dalí (Figueres 1904 – 1989) va elaborar el que anomeda Mètode paranoico-crític. Feia obres de caràcter religiós i alhora De marcat contingut sexual i la seva pròpia personalitat va Esdevenir un fenomen artístic.

Descripció formal

Iconografia


És un paisatge al capvespre on trobem en primer terme i al centre un Cap tou amb un enorme nas del qual surt una llarga i carnosa llengua, Però no té boca. El coll es perd en la foscor i l'ull està tancat Amb unes enormes pestanyes. Tot el cap sembla que sormi dormi sobre La sorra i a sobre reposa un rellotge de butxaca tou. Sobre el moble Rectangular situat a l'esquerra s'hi troben altres dos rellotges: un Més petit, tancat, sobre el qual s'apilonen una gran quantitat de Formigues; i l'altre, molt més gran, tou i deformat, prenent la Forma del moble, sobre el qual hi ha una mosca i marca les 7h. D'aquest moble surt un arbre trencat amb una sola branca sense fulles I penja un rellotge tou. Al fons, intensament il·luminada hi ha una Cala retallada per penya-segats rocosos. Una pedra més petita, Arrodonida, projecta la seva ombra sobre la sorra de la platja que Està deserta. El mar es confon amb el cel blau cobert de núvols.

Funció


Onírica.

Composició


Diagonal ascendent d'esquerra a dreta. Equilibri perfecte entre la Zona dels rellotges i la zona de les roques, reforçada per la llum Daurada que les il·lumina.

Línies compositives


Línies corbes.

Recursos tècnics


Objectes representats amb exactitud i detallisme però deformats, Llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i fa que hi Hagi un ambient crepuscular, predomini dels tons freds (blau Ultramar, grisos, blancs) que contrasten amb els càlids (ocres, Marrons, grocs)...

Anàlisi Estilística i significativa. Significat de l'obra

Elements propis de L'estil


A través del mètode Paranoico-crític interpreta els somnis i els trasllada a la pintura Amb una clara definició del dibuix i les imatges i la gran Senzillesa compositiva, aconseguint un efecte doblement suggestiu, Per la seva definició plàstica i per l'atractiu que sempre Provoquen l'enigma i el misteri.

Relació entre la Forma i la funció:


Dalí ens Volia mostrat el seu imaginari i les seves obsessions que es Relacionen ferfectament amb l'ideari surrealista.

Iconologia


Insinuació de la relativitat del concepte de temps i una de les Preocupacions més artificials i abstractes inventades per l'home: L'angoixa de controlar el temps. També la immortalitat, aconseguir La permanència i conquerir l'eternitat sense el control ni la Presència del temps. La contraposició dels elements durs i els tous Ens donen la sensació de la relativitat del temps. Els rellotges Marquen hores diferents per indicar que el temps és un concepte Relatiu. El rellotge dur fa referència a la inutilitat del temps.

Relació de l'obra amb L'època


Moment en que es Desenvolupen les vanguardies.

Transcendència de L'obra

Dalí rep influències Del Cubisme, el noucentisme i de la pintur metafísica de De Chirico, Però s'acava dirigint cap al Surrealisme ja que li permetia Reflectir les seves obsessions i pors en una mena d'estil de vida.

Entradas relacionadas: