La persistencia de la memoria ficha tecnica

1. FITXA TECNICA

Títol: La persistència de la memòria (els rellotges tous) Autor: Salvador Dalí. Cronologia: 1931 Tipologia: tècnica de oli sobre tela Estil: Surrealisme

2. DESCRIPCIÓ FORMAL

Composició: composició diagonal ascendent d’esquerre a dreta del quadre. Hi Ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l’esquerre, i la Zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les Il·lumina. Tota la banda esquerre queda compensada per la força de la llum de La dreta. Les línies diagonals de la taula fan que la nostra mirada arribi fins Al rellotge tou penjat de la branca de la olivera, i així no es perd el fons Del cel i com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda Cap a les roques daurades. 

Dibuix: té molta importància. De línies pures, molt acadèmic. Els objectes Estan representats amb detallisme però les seves dimensions no són reals 

Llum: Juga un gran paper. És una llum nítida i brillant que projecta ombres Allargades i configura un ambient crepuscular. El quadre està dividit en dues Parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a La dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i Es retallen a l’espai; i a l’altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt Blanca, irreal.

Color i dinamisme: predominen els tons freds (blau, gris, blanc), que Contrasten amb els càlids (ocre, marro i groc). El color contribueix a marcar Els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les Formes, mentre els freds les allunyen.

3. TEMÀTICA

Tipus de paisatge. Elements iconogràfics i significat: estem davant d’un Paisatge al capvespre. En primer terme i al centre trobem una estranya figura: Un cap tou amb un enorme nas del qual surt una llarga i carnosa llengua. No hi Ha boca. El coll es perd a la foscor. L’ull està tancat, té unes enormes Pestanyes. Tot el cap sembla que dormi sobre la sorra. Pot ser que sigui un Autoretrat de Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d’aquesta època Com el que apareix a ‘’El gran masturbador’’. A sobre reposa un rellotge de Butxaca tou, deformat.

Sobre el moble rectangular situat a l’esquerra de la composició s’hi troben Altres dos rellotges: un més petit, tancat, rígid, cobert de formigues i situat Cap per avall i que contrasta amb els rellotges tous; l’altre, més gran, tou, Deformat i sobre el qual hi ha una mosca.

D’aquest moble surt un arbre, potser una olivera, amb una sola branca de la Qual penja un altre rellotge tou.

Tots el rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva Rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues. La mosca i les Formigues són símbols de putrefacció.

Els rellotges volen significar el pas del temps. Dalí representa el Paisatge que li és més proper, Portlligat. Podem reconèixer les roques del Cap De Creus, els colors del cel i del mar.

Què pretén comunicar l’autor: Dalí insinua la relativitat del concepte de Temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per L’home: l’angoixa de controlar el temps. El pintor contraposa l’escena infinita Del paisatge amb objectes que ens recorden a casa moment la fugacitat de les Coses: tot és efímer i fugisser. Una altra preocupació obsessiva en Dalí és la Immortalitat: conquerir l’eternitat sense el control ni la presencia del temps. El paisatge integra els elements ‘’durs’’ de l’obra, els que persisteixen en el Temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta Blanca, la branca de l’olivera o el moble.

El quadre representa la contraposició dels elements ‘’durs que persisteixen I els ‘’tous que es desfan i ens donen la sensació de la relativitat del temps.

Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és Un concepte relatiu

El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més enllà, és Immortal; ., en canvi el temps o el cap de l’home amb els ulls tancats és Efímer, morta, caduc.

4. CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I DUES OBRES

Context històric: Aquesta obra de Dalí es pot contextualitzar a l’època del Final de la dictadura de Primo de Rivera, i l’inici de la II República a Espanya. La nova etapa republicana la podem definir com un període de grans Inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu perquè es portessin A terme projectes nous.

Context de l’obra: Aquesta obra correspon a l’etapa d’inici de la relació Afectiva amb Gala. Va ser ella qui l’introdueix en el grup surrealista. Dalí va Pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap. La inspiració La va trobar en el formatge camembert que havia pres per dinar i en els Problemes ‘’filósòfics’’ del que era ‘’super-tou’’ en el formatge.

Salvador Dalí neix a Figueres fins que als 16 anys es desplaça a Madrid per Assistir a L’escola de Bellas Artés, mentre viu a la Residència de Estudiants, On fa amistat amb un grup de joves que es convertiran en personalitats Destacades dins el panorama intel·lectual i artístic: Luis Bañuel i Federico García Lorca, entre altres.

El 1928 signa el Manifest groc que suposa un atac a l’art convencional. L’any 1929 entra en contacte amb el grup de surrealistes de París. Col·labora Amb Luis Buñuel en les pel·lícules Un chien andalou i L’âge d’or, i viu una època de gran creativitat. Acabades la Guerra Civil espanyola i la segona Guerra Mundial, André Breton l’expulsa del grup surrealista per raons Ideològiques, i entre els anys 1948 i 1958 viu a Nova York on intervé en cinematografia I publicitat a Hollywood i en contacte amb la factoria Walt Disney.

De tornada a España s’estableix Port Lligat i es casa amb Gal·la. La seva Personalitat esdevé un fenomen artístic i contemporitza amb el règim Franquista.Tècnicament, crea el que anomena mètode paranoico-crític. Mor al castell de Púbol l’any 1989.

5. MODELS I INFLUENCIES

Per la seva tècnica tan minuciosa els seus models són pintors detallistes, Quasi miniaturistes com el Bosch, Arcimboldo i Franciso de Goya.

També rep influències en les seves primeres obres del Cubisme, del Noucentisme i de la pintura metafísica de De Chirico.

Dins de la modalitat figurativa del Surrealisme, Dalí es relaciona amb Magrite i Max Ernst, que utilitzen una tècnica quasi fotogràfica per imitar la Realitat.

 Les imatges s’han d’usar sistemàticament per provocar Associacions delirants que neixen del món interior de qui les mira. Aquesta Manera d’estimular la visió de les seves obres a partir del subconscient és el Mètode paranoicocrític. Dalí interpreta els somnis i els transforma en imatges.