Perquè els milicians del POUM no volen unir a l'exèrcit del poble
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,64 KB
Fets de Maig del 1937
Les principals causes dels fets de maig són:
• Dualitat de poders entre la Generalitat i el Comitè de Milícies.
• Guerra i/o Revolució. Debat dins el govern de Largo Caballero.
• Debat entre exèrcit regular i milícies. Largo Caballero prefereix un exercit regular ja que és molt més organitzat i dona una millor imatge internacional
-Partidaris de l’exèrcit regular: PSUC, ERC, Socialistes... Partidaris llavors de que l’estat recuperi el poder.
-Partidaris de les milícies: CNT; POUM... Partidaris de la revolució.
Fets
3 de Maig del 37 el govern de la República ordena a la guarda d’Assalt republicana (policia) que ocupi l’edifici de la telefònica de Barcelona, que està col·lectivitzat. Els sindicalistes de la CNT es prenen això com una atac i la fi del procés revolucionari, per la qual cosa van començar els enfrontaments, els qual van durar gaire bé una setmana.
Aquest fet provoca el trencament de la uníó de la banda republicana. Però finalment es fa una crida generalitzada a la calma per part dels partits dirigents.
Les principals conseqüències dels fets de Maig del 37 són:
• Descens de la influència política, sindical i militar de la CNT i augment de la del PSUC i PCE, és a dir, ascens del comunisme
; ja que les classes mitjanes republicanes malfiaven dels anarquistes i veien la seriositat i disciplina dels comunistes com qualitats que no tenien els anarquistes ni sindicalistes.
• Aniquilació de la POUM (partit de comunistes crítics). Aquest partit va ser declarat il·legal i els seus militants van ser perseguits i eliminats, i molts d’ells van desaparèixer. El cas més important és el d’Andreu Nin.
Ningú es va posicionar a favor de la POUM, i Stalin no es va posar en contra de la CNT perquè aquesta era massa poderosa i influent en la societat.
• L’Espanya republicana es converteix en un estat policial, dur i radical; característiques pròpies de l’estil soviètic.
Dimissió de Largo Caballero com a president del govern i per tant entrada de Juan Negrín.