Perquè els milicians del POUM no volen unir a l'exèrcit del poble

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,32 KB

 

Els temes de la poesia de Maragall:

Paisatge: el descriu amb devoció, sovint com a mostra d’una creació divina.

Mites: considera que els mites de les llegendes i de la poesia popular són part essencial de l’ànima dels pobles.

Societat i política: en la seva creació poètica, Maragall manifesta les seves idees i els seus valors morals.

Espiritualitat: està molt lligada a la vida i el món; la seva visió s’aproxima a la concepció panteista que defensa que, l’univers , entès com un tot, és el mateix Déu.

3.3 LA VACA CEGA:

És el poeta més conegut de Joan Maragall. Inspirat en un cas real ( una vaca cega que el poeta va veure pels prats del Pirineu), el poema ha esdevingut el símbol de l’individu aïllat i incomprès, víctima d’un atzar malaurat;però, paradoxalment, la privació de la llum exterior potser li permet percebre una realitat molt més profunda i misteriosa.

4. SANTIAGO RUSIÑOL, L’ARTISTA TOTAL:

Santiago Rusiñol, és l’artista modernista per excel·lència: rebel contra la tradició familiar, artista bohemi a París en una època d’esplendor artística, dinamitzador de les Festes Modernistes de Sitges i principalment de les tertúlies d’Els Quatre Gats de Barcelona, col·leccionista d’art, assagista colaborador de la revista l’Avenç, dramaturg, poeta, novel·lista i, sobretot, pintor.

4.2 LA RENOVACIÓ DEL TEATRE EUROPEU:

Hi destaquen dos corrents: el teatre simbolista, que pretén crear un espectacle poètic a fi de transmetre a l’espectador un cúmul de sensacions i emocions, i el teatre d’idees, que pretén crear un estat d’opinió en el públic a fi de regenerar la societat.

Teatre simbolista

Protagonistes són personatges amb un caràcter simbòlic.

Els decorats ajuden a crear un ambient misteriós i poètic: boscos, boira, aigua.

Pretén que el teatre sigui una manifestació d’art total, en què la música i la escenografia hi tenen un paper destacat.

Els temes solen estar relacionats amb les llegendes i els mites populars.

L’autor més significatiu d’aquest corrent és el belga Maurice Maeterlinck ( La intrusa).

A Catalunya, Adrià Gual, creador del Teatre Íntim, i Santiago Rusiñol, amb obres com L’alegria que passa i Cigales i formigues, van seguir aquest corrent.

Teatre d’idees:

Protagonistes són persones inconformistes i rebels que volen regenerar la societat.

Els temes tractats corresponen als conflictes socials de l’època: l’enfrontament entre la modernitat i la tradició; entre l’artista i la societat; entre la llibertat individual i l’autoritat paterna; entre la ciència i la superstició; entre l’individu clarivident i la multitud ignorant, etc.

L’objectiu de l’obra és crear un estat d’opinió entre el públic a partir del conflicte que se li planteja a un dels personatges a causa de la maldat o l'egoisme de la societat.

L’autor més significatiu d’aquest corrent és el noruec Henrik Ibsen  (Un enemic del poble).

A Catalunya, Joan Puig i Ferreter (Aigües encantades)
, i també
Santiago Rusiñol ( L’auca del senyor Esteve), van seguir aquest corrent.






Entradas relacionadas: