Perquè es important llegir

LLIBRES I DIARIS: la proposta d’aprenentatge de la llengua escrita dels materials és de base constructivista?

Aquesta proposta té un clar fons constructivista, a traves de les activitats, els xiquets construeixen el seu aprenentatge, afegint-lo als seus esquemes mentals. Veient la proposta d’aprenentatge i les respectives activitats i materials que la componen, podem determinar que es tracta de un mètode constructivista. Comprovem aquesta base constructivista mitjançant alguns aspectes principals i futures avaluacions posterior a les activitats que farem als alumnes.Una característica que proposa aquesta guia es la activitat continua de l’adult, es a dir, del professor, de la mare o del pare. Amb les preguntes i les respostes del xiquet, es va construint en el seu esquema mental una estructura determinada sobre el tema ensenyat, que més tard podrà ser modificat. Altre element bàsic en l’aprenentatge constructivista es la pràctica, Ana Teberosky dona a entendre que el més important en els seus treballs es l’acció de escoltar, parlar, llegir i escriure, fomentant el bilingüisme i desenvolupant-lo contínuament.Altre mètode per comprovar si l’aprenentatge ha sigut constructivista es fent una assemblea d’avaluació, es a dir, al finalitzar les activitats, fer preguntes als alumnes entorn al tema tractat, coses relacionades, que no es treballen en eixe moment però que han de ser capaços de saber perquè l’activitat i els seus esquemes mentals ho fan possible.

Característiques presenta la proposta del treball de la lectura?

La lectura és el procés de significació i comprensió d'algun tipus d'informació i/o idees emmagatzemades en un suport i transmeses mitjançant algun tipus de codi, usualment el llenguatge. La lectura en totes les edats és molt important, ja que per mitjà d’aquesta es proporcionen coneixements de diferents àrees. En la població infantil, la lectura, en particular els contes, ajuda al xiquet al fet que desenvolupe la seua imaginació i creativitat. A més, proporciona estàndards de comportament i normes que s'han de tenir en compte, per tant, és important proporcionar als alumnes llibres infantils divertits, però que proporcionen un bon missatge.  Per mitjà d'una apropiada lectura infantil els alumnes adquireixen un bon maneig del llenguatge, per a poder cada dia afegir més paraules al seu lèxic i tenir una imatge mental de com es comporten les persones, ja siga incorrecta o correctament.Aquest llibre de l’editorial “La clau” presenta una mena de característiques relacionades amb la seua proposta de treball:
Llegir de manera grupal. D’eixa manera potenciem la comunicació i cooperació entre ells.Llegir en veu alta. Ja que d’aquesta manera aconseguim que els alumnes agafen confiança ells mateixos i siguen el mes autònoms possibles.Lectura de vocals mitjançant frases curtes. Ja que el xiquet es familiaritzarà d’una manera directa amb el so de les vocals.Jocs populars. Els alumnes fan us de la lectura amb jocs com “endevina quin llibre es”.

Deuen d’agafar llibres al atzar i donar pistes fins que el company endevina de quin llibre es tracta.“El conta contes”, on el propi nen conta un conte a la seua classe on ell es el principal protagonista de la lectura. D’eixa manera potenciem molt la creativitat i espontaneïtat del xiquet, aspectes molt importants en aquestes etapes.Per finalitzar amb la pregunta, hem de dir que és important que els nens tinguen una interacció entre la lectura i espais on puguen viure cadascuna de les seues fantasies. A més, es important que els pares inculquen en els seus fills un temps de lectura infantil, aquesta pot començar explicant-los històries, després quan no saben llegir se'ls pot explicar un conte i que ells observen que ho estan llegint d'un llibre, perquè així quan creixen i sàpiguen llegir tinguen afecte i curiositat pel contingut de cada llibre.

Característiques presenta la proposta del treball de l’escriptura?

Una part fonamental del constructivisme diu que l’escriptura no és simplement escriure, fer lletres, va més enllà. Escriure és produir un text, i produir es saber fer (procediments), fer el que cadascú sàpiga (actituds). Els alumnes han d’aprendre per a que serveix el llenguatge, per a comunicar idees, experiències, sentiments, opinions…El text és la unitat bàsica de comunicació escrita que té significat. A partir de la varietat de textos, els xiquets poden aprendre que llegim i escrivim per a:Recordar, identificar, localitzar, registrar, emmagatzemar, esbrinar… dades.Comunicar o accedir a informació.Gaudir, comunicar emocions, esdeveniments, somnis…Estudiar, aprendre, aprofundir en coneixements.Aprendre a saber fer… com es realitzen algunes coses(-).És important que a l’aula es done una situació comunicativa en la que es produisca o es llegeixi un text: el destinatari, el format, l’emissor… provocant la motivació intrínseca. L’aprenentatge a l’aula ha de ser significatiu, que siga funcional i no memorístic, és a dir, un aprenentatge a través de l’ús.  
Una activitat molt pràctica que apareix al llibre, es una d’iniciació de les vocals. Per exemple, poden anar al racó del llibre de l’aula i observar tots els llibres. Analitzar individualment cada llibre, posar-li molta atenció al títol, veure quines vocals té i escriure-les.
Un altra activitat significativa per als nens es, dibuixar el que més li agradat del llibre que ha contat el mestre, i escriure la paraula que correspon al dibuix. Després la presenten a la classe i la escriuen a la pissarra, d’aquesta manera tots els alumnes aprenen participant d’una forma amena.

Conclusió:

En les practiques anteriors, tractàvem el tema de la llengua oral, enfocada a la L2, en el nostre cas el valencíà. En aquesta pràctica tractem el mateix, però en llengua escrita. Al nostre parèixer, la comunicació més directa, normalment, es produeix de manera oral, parlant amb la gent, cara a cara, per telèfon… però a l’hora de rebre informació, senyals, o qualsevol signe de interacció literària sense persones, la llengua escrita es fonamental. Per exemple, quan anem pel carrer estem visualitzant de manera seguida i casi inconscient informació en llengua escrita; publicitat, cartells, anuncis senyals etc. Sense aquesta competència ens seria impossible.

Com hem conclòs en totes les practiques, la riquesa cultural y la capacitat intel·lectual que ens proporciona el fet de ser bilingües, permet que el aprenentatge actual i futur dels bilingües siga de major capacitat, relacionant vocabulari, estructures, aspectes i ensenyaments d’ambdues llengües, fent així que la seua capacitat analítica es faça major. Per finalitzar, constatem que en aquesta situació concreta, d’una regió amb una llegua oficial i cooficial, un ensenyament sense alguna d’aquestes dos, es un ensenyament buit, incomplet i que sense aquesta segona llengua, moltes portes son tancades a mesura que passa el temps.En quant al mètode utilitzat en aquest material, considerem que es molt important, ja que, amb el constructivisme, els xiquets, tant en els aspectes cognitius i socials, com els afectius, és el resultat de la seua pròpia construcció que es produeix dia a dia interactuant amb els altres y amb la realitat social i cultural. A més, el rol del docent es el de guiar i afavorir el desenvolupament de les experiències d’aprenentatge que es proposen als alumnes, les quals permetran desenvolupar la intel·ligència , flexibilitzar el pensament en quant al saber, el saber fer, saber ser i saber conviure.Per tant, el docent necessita ferraments que li possibiliten, a través dels continguts curriculars, generar interaccions d’aprenentatge que permetran als xiquets aprendre els mencionats continguts  a més d’utilitzar-los per a seguir aprenent per sí mateix. Per tot açò, la concepció constructivista del aprenentatge cobra sentit si el coneixement es construeix, si l’aprenentatge es actiu i social, si s’aprèn en situacions sòcio-culturals contextualitzades, vinculades a la vida amb relacions amb les seues experiències socials, i si es fruit d’una construcció personal, en la que no sols intervé el subjecte que aprèn, sinó també amb la interacció i participació dels altres (companys, família, mestres i altres adults). D’aquesta forma, en la lectura, el bagatge d’informació propi de cada xiquet interactua amb la informació visual provinent del material escrit, creant significats que poden ser diversos però que poden apropar-se al significat que l’autor desitja comunicar. En quant a l’escriptura, els xiquets aprenen produint textos diversos en situacions de comunicació real i per a autèntics. A més, constitueix també un important instrument d’elaboració de coneixements, es a dir, un instrument d’aprenentatge. Per últim, quan vam començar a treballar aquesta pràctica, vam tindre l’oportunitat de visualitzar un llibre de Ana Teberovsky, que s’anomenava “Llibres i diaris”. Amb aquest llibre vam descobrir noves tècniques de treballar la lectura i l’escriptura a l’aula. Es va treballar dos dies, el primer dia vam llegir i interioritzar els continguts, i el segon vam fer un teatre en el que lluitàvem per a defensar el nostre llibre, és a dir, fer creure als nostres companys que el nostre llibre tenia la millor proposta didàctica. Per concloure, hem de dir, que ens va agradar fer el teatre, perquè és diferent de totes les classes que hem fet al llarg del curs, però va ser molt precipitat ja que no vam disposar del temps suficient per a redactar la pràctica.