Perque Espanya no es va industrialitzar plenament al Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,81 KB

 

-Es va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, que dificultava les comunicacions entre zones perifèriques. -Es va establir un ample de via superior al dels ferrocarrils europeus, que perjudicava els intercanvis amb altres països. -El sistema de subvencions al ferrocarril va suposar una pèrdua de capital. -Es va permetre importar lliurement matèries primeres i maquinària per a la construcció del ferrocarril, perjudicant la nostra indústria.

7.5.EL COMERÇ: PROTECCIONISME FRONT A LLIURECANVISME

Durant el sorgiment de l’Estat Liberal es van donar els primers passos per a liberalitzar el comerç.
L’objectiu era vertebrar un mercat nacional que superara els límits dels mercats locals o comarcals propis de l’Antic Règim. Es van eliminar els gremis per a augmentar la producció, estimular la competència i abaratir els preus. Es van suprimir els impostos de pas i moltes taxes i impostos indirectes sobre el comerç. Es va iniciar un programa de construcció de carreteres i es va substituir el transport a lloms de mules pels carruatges. El transport marítim va prosperar molt per la millora dels ports i per la introducció de la navegació a vapor.

El comerç interior es va desenrotllar amb retard, era escàs a causa de la pobresa de la major part de la població agrícola. Com no existia un mercat per a la indústria, l’escàs desenrotllament industrial era una rèmora per a l’articulació del mercat interior. En el cas del mercat exterior, el comerç va augmentar considerablement però la balança de pagaments espanyola era deficitària, ja que s’importava més del que s’exportava. L’argument bàsic del lliurecanvisme és que el lliure intercanvi de mercaderies sense traves afavoreix el comerç i l’especialització de cada territori en aquells productes en els quals és més competitiu. El del proteccionisme és la defensa de la producció pròpia font a la competència dels productes estrangers que la fan desaparèixer. Espanya va optar pel lliurecanvisme, va suprimir aranzels i traves. A partir de 1875 es va acabar adoptant un fort proteccionisme per a dificultar l’entrada de productes estrangers i protegir la indústria nacional.

Els principals interessats en el proteccionisme eren els industrials tèxtils catalans, els centralistes castellans, els productors asturians de carbó i els siderúrgics bascos. Les conseqüències negatives del proteccionisme van ser la falta de competitivitat i innovació de la indústria espanyola i el fre a l’especialització de la producció.

7.6.LES FINANCES

7.6.1.La pesseta com a unitat monetària

Durant el primer terç del segle
XIX als territoris espanyols hi havia més de 90 monedes de curs legal, amb la Llei de Reforma Monetària de 1848 es va establir el reial com a unitat monetària bàsica; el 1864 es va establir l’escut (10 reials) com a unitat monetària. La reforma definitiva es va fer el 19 d’Octubre de 1868 amb la implantació de la pesseta.

7.6.2.El desenvolupament de la banca moderna

Durant el Segle XIX també apareixeran els primers bancs moderns. El 1829 es va crear el Banco Español de San Fernando com a banc de l’estat i d’emissió de moneda. La promulgació de la Llei de Bancs i Societats de Crèdit en 1856 per afavorir la inversió en ferrocarrils és el punt de partida de la modernització del sistema bancari espanyol. Aqueix any es va crear el Banc d’Espanya, que en 1874 va obtindre el monopoli per a l'emissió de bitllets.

Entradas relacionadas: