Període de maduració financer
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,33 KB
FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA
S’entén per Font de finançament els recursos líquis o els mitjans de pagament a la disposició de l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries.
Hi ha 3 criteris diferents per classifar-los:
Classificació segons el termini de devolució
Font de finançament a curt termini
Fonts de finançament a llarg termini
Classificació segons que tinguin una procedencia externa o internes per la seva activitat normal:
Finançament intern
Finançament extern
Classificació segons si els mitjans de finançament pertanyen a l’empresa o bé a persones alienes:
Mitjans de finançament propis
Mitjans de finançament aliens
FINANÇAMENT PROPI
Són els recursos més estables de què disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida de l’empresa. D’altre banda, són els que tenen més risc perquè en cas de fallida els socis són els últims a rebre la part corresponent de la liquidació de l’empresa, ja que primer s’ha d’atendre la resta de creditors.
El capital està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat + aportacions(procedents de persones, empreses, grups o de societats de capital de risc)
Les reserves provenen dels beneficis no distribuïts de l’empresa. Els beneficis s’obtenen per l’activitat. Les reserves són beneficis que es queden l’empresa per fer noves inversions. (legals, estatutàries i voluntáries)
Les amortitzacions están formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producción
Les provisions són també una part del resultat de l’empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdudes. (pagar impostos, indemnitzacions …)
RECURSOS ALIENS A LLARG TERMINI
Sovint les empreses no en tenen prou amb el finançament propi
Els préstecs a llarg termini. (s’han de tornar amb els interessos acordats)
Els emprèstits. Són títols de crèdit (obligacions,bons,pagarés, etc..) que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d’un interés.
El lísing o arrendament financer. És un sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa pot incorporar algún element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament.
El rènting. (l’empresa de rènting -> Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual, manteniment del bé, assegurança a tot risc)
RECURSOS ALIENS A CURT TERMINI
Préstecs a curt termini
Crèdits a curt termini
El crèdit comercial. És el finançament automàtic que aconsegueix l’empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors
El descompte d’efectes
El facturatge. Consisteix en la venda de tots els dreits de crèdit sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l’empresa una liquiditat inmediata i li evita els problemas dels impagats i els morosos.
Fonts espontànies de finançament. Són aquelles fonts que no requereixen una negociació prèvia. (Hisenda)
SELECCIÓ DE LA FONT DE FINANÇAMENT
Depèn de diversos factors:
El tipus d’inversió: Actiu corrent (curt termini) qualsevol cosa vinculada més temps d’1 any (llarg termini) Renovacions d’altres béns (fons de finançament)
El grau d’endeudament que vulgui mantenir l’empresa: - endeutament = fons pròpies, +endeutament = fons alienes
El cost del finançament: llarg termini més car. Pagaments espontanis poden tenir cost 0
A partir d’aquí seleccionem quina tindrà menys cost per dur a terme l’operació amb els criteris que volem
COST D’UNA FONT DE FINANÇAMENT
Normalment els recursos aliens comporten un cost. Es busca el més “barat”
Cost dels recursos finacers propis
Les aportacions dels socis o les reserves no impliquen per a l’empresa el compromís de pagar un interés o un dividend. Per tan tés difícil de calcular. El repartiment depèn de molts factors (situación, política de l’empresa…) El soci que compra accions espera obtenir una rendibilitat que li compensi el risc d’adquirir-les.
Cost dels recursos aliens a llarg termini
Contracte que especifica les condicions del prèstec amb l’interès
Cost mitjà ponderat dels recursos financers
Per trobar el cost mitjà de tots els recursos, es pot fer una mitjana ponderada dels diferents costos si es pren com a ponderació el tan per cent que cada Font financera representa sobre el total passiu
EL FINANÇAMENT EN L’EMPRESA II. ELS CICLES INTERNS
ELS CICLES DE L’EMPRESA
El cicle llarg
Comença amb la captació de recursos dineraris i la seva immobilització en béns d’actiu no corrent. Tots ells es van desgastant. Quan están totalment amortitzats, el fons d’amortització s’utilitza per renovar-los, això dona lloca a un altre cicle.La durada és diferent en cada bé. ( EX: Una casa tarda més d’1 any a desgastar-se -> Cicle llarg). L’import de les amortitzacions forma part dels producte.
El cicle curt
Comença amb l’immobilització de recursos en l’adquisició de matèries primeres i altres provisionaments, continua amb la producció, la comercialització i la venda del producte. S’acaba amb el cobrament de les factures i la recuperació dels diners invertits.
PERÍODE MITJÀ DE MADURACIÓ
És el temps de maduració que generalment triga l’empresa a recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu. (volta completa actiu corrent)
Subperíodes que formen el período mitjà de maduració:
Període mitjà d’aprovisionament. Dies en que les matèries primeres están al magatzem
Període mitjà de fabricació. Dies en que es tarda a fabricar un producte
Període mitjà de venda. Dies en que es triga a vendre els productes
Període mitjà de cobrament. Dies en què es triga a cobrar les factures
Període mitjà de pagament. Dies en què es triga a pagar als proveïdors
Càlcul del período mitjà de maduració
1r Calcular el nombre de rotacions que es produeixen en cadascuna de les etapes elementals
Per trobar el nombre de rotacions cal fer:
Rotació (n) = Flux total del període / M. De l’existència del período
2on
Mitjana de l’existencia = S. Inicial + S. Final / 2
Nombre de dies que dura una rotació = 365 / n
Càlcul del período mitjà d’aprovisionament
Na = Existències inicials – finals / Mitjana de l’estoc de material de l’exercici
PMa = 365 / Na
Càlcul del período mitjà de fabricació
Nf = Consum de matèries primeres + Despeses dir. De fabr. + Amortitzacions / M. De l’estoc de productes en curs de fabricació
PMf = 365 / Nf
Càlcul del período mitjà de venda
Nv = Costos directes de producción + Despeses generals / Mitjana de l’estoc de productes acabats valorats al preu de cost
PMv = 365 / Nv
Càlcul del període mitjà de cobrament
Nc = Cost de les venbdes + Marge de benefici / Clients + Efectes comercials x cobrar + …
PMc = 365 / Nc
Càlcul del período mitjà de pagament
Np = Volum de compres fetes durant l’exercici / Proveïdors + efectes comercials que cal pagar + …
Per calcular el período mitjà de maduració es diferencia entre:
Període mitjà de maduració econòmic: és el temps que dura tot el cicle d’explotació de que es produeix l’entrada de les matèries primeres al magatzem fins que es cobren les factures i les lletres dels clients.
Període mitja de maduració financer: és el temps en què generalment l’empresa triga a recuperar els diners que ha invertit en la compra de materials de producció. PME = PMa + PMf+ PMv+ PMc
PM = PMa + PMf+ PMv+ PMc – PMp
Període mitjà de maduració d’una empresa comercial (compravenda)
Subperiode d’emmagatzematge
Subperiode de cobrament
Subperiode de pagament
PM = PMa + PMc – PMp
RELACIÓ ENTRE EL PERÍODE MITJÀ DE MADURACIÓO I EL FONS DE MANIOBRA
FM = Patrimoni net + Passiu no corrent – Actiu no corrent
El fons de maniobra mínim és el conjunt de recursos que l’empresa necesita per finançar-se durant el período de maduració financer. Per això, com més curt sigui el período de maduració, menir será el fons de maniobra necessari.
Si una empresa presenta un període mitjà de maduració financer negatiu també pot presentar un fons de maniobra negatiu, sense que això impliqui un problema de liquiditat per aquesta empresa.
Determinació fons de maniobra mínim
Mètode de les rotacions o de les masses financeres
Mitjana del saldo de la massa patrimonial = flux total de la massa / 365 x PM
FM = A / Na + F / Nf + V / Nv + C / Nc – P / Np
Mètode Sintètic
FM = (m-n1)M + (m-n2)W + (m-n3) D
RELACIÓ ENTRE EL PERÍODE MITJÀ DE MADURACIÓO I EL FONS DE MANIOBRA
FM = Patrimoni net + Passiu no corrent – Actiu no corrent
El fons de maniobra mínim és el conjunt de recursos que l’empresa necesita per finançar-se durant el período de maduració financer. Per això, com més curt sigui el período de maduració, menir será el fons de maniobra necessari.
Si una empresa presenta un període mitjà de maduració financer negatiu també pot presentar un fons de maniobra negatiu, sense que això impliqui un problema de liquiditat per aquesta empresa.