Període mitjà de maduració econòmic i financer

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,02 KB

 

L’AUDITORIA

Consisteix a analitzar que les anotacions plasmades als documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. Té l’objectiu d’elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informació economicofinancera analitzada.

L’auditoria s’analitza per un auditor de comptes, i la informació del seu informe es destina a les persones que tenen relació amb l’empresa i que necessiten una informació clara i autèntica.

No totes les empreses estan obligades a realitzar-la, però el codi de comerç diu que tot empresari està obligat a fer auditar els comptes anuals de l’empresa si el jutjat competent ho creu convenient.

D’altra banda, la Llei de societats anònimes estableix que han de ser auditats els comptes anuals i l’informe de gestió de les societats quan aquestes no puguin presentar els comptes anuals de les primes, o quan ho sol·licitin els accionistes que representin, al menys, un 5% del capital de la societat.

La llei 19/1988 regula que s’han de sotmetre a l’auditoria de comptes les empreses que tinguin unes circumstàncies determinades.

Classificació:

  • Externa:


    consisteix en la revisió dels comptes anuals fetes per professionals independents a l’empresa.
  • Interna:


    realitzada per personal de l’empresa que han de verificar l’existència, el compliment i l’eficàcia dels controls interns de l’organització de l’empresa.
  • Operativa:


    tracta de revisar els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa per tal d’analitzar l’eficiència i eficàcia de l’estructura de l’empresa en quan a objectius, planificacions...
  • Financera:


    consisteix en examinar i verificar els comptes anuals de l’empresa.

EL FONS DE MANIOBRA



part de l’actiu corrent que és finançada amb fons del patrimoni net i passiu no corrent.

FM= AC-PC // FM= (PN-PnC)- AnC

Un fons de maniobra positiu dóna marge operatiu a l’empresa, ja que amb el seu actiu corrent pot liquidar la totalitat del seu exigible a curt termini i que encara disposa d’aquest marge.

El fons de maniobra hauria de ser positiu i representa part dels recursos permanents que financen aquella fracció de l’actiu corrent que es podria considerar com una inversió a llarg termini.

Un fons de maniobra negatiu significa que una part de les inversions a llarg termini serien finançadés amb exigible a curt termini, i l’empresa podria tenir problemes per pagar els deures i podria arribar a la suspensió de pagaments.

Hi ha empreses que tenen un fons de maniobra petit o negatiu. Si les seves disponibilitats líquides són ajustades, el component principal de l’actiu corrent el formen les existències de mercaderies.

SITUACIONS PATRIMONIALS

Estabilitat financera total:


situació en què l’actiu no corrent i l’actiu corrent estan finançats totalment pels recursos propis, sense que hi hagi passiu. No hi ha exigible que s’hagi de tornar. El fons de maniobra és positiu (FM= AC> 0).

AnC + AC =RP (el passiu es 0)

Estabilitat financera normal:


situació ideal en què el patrimoni net i el passiu no corrent finança l’actiu no corrent i el capital corrent. La dimensió del fons de maniobra va lligada a les necessitats de l’empresa i a les característiqeus del sector d’activitat.

FM= AC – PC; com que AC > PC, aleshores FM > 0


Situació de suspensió de pagaments


Situació de desequilibri financer a curt termini, i por perillar la capacitat de l’empresa d’afrontar les obligacions de pagament.

FM= AC – PC; com que AC < PC, aleshores FM < 0

Desequilibri financer a llarg termini:


situació d’inestabilitat financera causada per problemes de solvència, ja que l’empresa no té recursos propis i el seu finançament és exigible.

Situació de fallida:


desequilibri financer greu. L’empresa està totalment descapitalitzada, i una part de l’exigible s’ha destinat a finançar un actiu que no dóna rendiment.

FLUX DE CAIXA:


n’hi ha de dos tipus.

  • Financer:


    diferència entre els cobraments i els pagaments d’una empresa durant l’exercici. Es tracta del flux de diners en efectiu registrats per la tresoreria de l’empresa i per les variacions durant un període determinat.
  • Econòmic:


    és la suma dels beneficis i les amortitzacions. Sovint s’utilitza per tenir una estimació de la capacitat d’autofinançament de l’empresa, ja que es tracta de la capacitat de l’empresa per generar recursos susceptibles d’utilitzar-se com autofinançament.

CAPITAL CIRCULANT MÍNIM

Es composa d’una fracció mínima dels saldos que han de ser permanents a l’empresa per al seu funcionament diari:

  • Els saldos d’existències tenen un estoc de seguretat que permet el funcionament i la circulació del procés productiu en cas que s’esdevingui una ruptura d’estics o desajust sobtat.

  • Els saldos de clients mantenen una fracció fixa. És el crèdit mitjà mínim que habitualment es concedeix als clients en l’activitat habitual de l’empresa.

  • Els saldos de bancs i caixa presenten igualment una part fixa ja que permeten una liquiditat immediata.

RENDIBILITAT ECONÒMICA

La rendibilitat econòmica de l’empresa és el rendiment de l’actiu, és a dir, de les inversions totals de l’empresa. Es relaciona el benefici abans d’interessos i impostos (BAII) amb l’actiu.

Marge Rotació


re=BAIIVendes × VendesActiu =BAIIActiu


RENDIBILITAT FINANCERA

La rendibilitat financera és la relació entre el benefici net (amb els interessos i els impostos ja descomptats) i els recursos propis (capital i reserves) de l’empresa. També s’anomena rendibilitat del capital, ja que mostra el benefici generat per l’empresa amb relació al capital aportat pels socis.


Rf=BNActiu× ActiuVendes ×VendesRP= BNRP

Marge Rotació Palanquejament


Marge – percentatge de benefici net sobre cada unitat monetària de vendes

Rotació – actiu sobre vendes.

Palanquejament – relació entre les inversions (actiu) i els recursos propis de l’empresa.



COST DE FINANÇAMENT ALIÈ

L’endeutament (utilització de fons de finançament aliens, que comporten un cost financer concret) determina la rendibilitat financera de l’empresa. L’endeutament permet, per mitjà del palanquejament, millorar la rendibilitat financera de l’empresa, sempre que la rendibilitat econòmica sigui superior al cost del finançament aliè.

CFA = Despeses financeresPassiu

Per tant aquest efecte serè positiu quan l’endeutament millori la rendibilitat econòmica (re > CFA) i serà negatiu quan no ho faci (re < CFA).

ELS CICLES DE L’EMPRESA

L’activitat empresarial comença amb l’aportació per part d’un o més socis d’una quantitat de diners amb el qual es fan inversions. L’empresa adquireix, d’una banda, elements d’actiu no corrent (instal·lacions, maquinària, mobiliari...) i, de l’altre, elements d’actiu corrent (matèries primeres i altres proveïments). Amb això la contractació de mà d’obra l’empresa comença la seva activitat; gràcies a les funcions de producció i màrqueting que duu a terme aconsegueix fabricar i vendre un producte. Quan l’empresa cobra l’import de les vendes recupera els diners invertits. Aquest procés es reparteix de manera continuada durant tota la vida empresarial, amb la qual cosa es dóna lloc a dos cicles: el cicle llarg i el curt.

  • Cicle llarg comença amb la captació de recursos dineraris i la seva immobilització en béns d’actiu no corrent (edificis, instal·lacions, maquinària...). Tots aquets béns es van desgastant, a mesura que passa el temps. L’amortització anual s’incorpora al cost del producte, cosa que permet recuperar cada any part de la inversió feta.

  • Cicle curt també anomenat cicle d’explotació, cicle comercial o cicle diner-mercaderia-diner. Aquest comença amb la immobilització de recursos en l’adquisició de matèries primeres i altres aprovisionaments, continua amb la producció, la comercialització, la comercialització i la venda del producte, i s’acaba amb el cobrament de les factures a clients i la recuperació dels diners invertits en la compra de béns d’actiu corrent. La durada mitjana del cicle d’explotació rep el nom de període mitjà de maduració.

PERÍODE MITJÀ DE MADURECIÓ

El període mitjà de maduració és el temps que generalment triga l’empresa a recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu; per tant, el nombre de dines en què normalment l’actiu corrent fa una volta completa. Si es considera que una empresa de tipus industrial, se’n pot descompondre el període mitjà de maduració en cinc subperíodes:

  • Aprovisionament (PMa

    representa el nombre de dies en què generalment les matèries primeres són al magatzem a l’espera de ser utilitzades.

  • Fabricació (PMf

    nombre de dies en què normalment es triga a fabricar els productes.

  • Vendes (PMv


    nombre de dies en què generalment es triga a vendre els productes un cop fabricats.

  • Cobrament (PMc

    nombre de dies en què generalment es triga a cobrar les factures dels clients.

  • Pagament (PMp


    nombre de dies en què normalment es triga a pagar les factures als proveïdors.

Per calcular el període mitjà de maduració es diferencia entre:

  • Període mitjà econòmic temps que dura tot el cicle d’explotació des que es produeix l’entrada de les matèries primeres al magatzem fins que es cobren les factures i les lletres dels clients. PME = PMa + PMf + PMv + PMc

  • Període mitjà financer temps en què generalment l’empresa triga a recuperar els diners que ha invertit en la compra de matèries per a la producció. És el nombre de dies que ha de finançar totalment l’empresa.

PM = PMa + PMf + PMv + PMc – PMp

En el cas d’una empresa comercial no té tants subperíodes, només consta de l’aprovisionament, el cobrament i el pagament. PM = PMa + PMc – PMp


Entradas relacionadas: