Període feudal del Japó.
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,76 KB
L’art
Gòtic (S.XII i XV inicis del
XVI)
Gòtic (S.XII i XV inicis del
XVI)
Fets històrics:
Sorgeix a França, després d’una època on els Regnes són ja situats per
les seves fronteres i les guerres internes entre pobles cristians més o
menys oblidades, d’aquesta manera s’ha establert una reorganització
territorial dins dels territoris cristians occidentals després de la caiguda
de l’Imperi Roma.
Existeix un augment no tant sols de la seguretat (s’inicien rutes de
pelegrinatge i de comerç )al Segle XI i XII, sinó també econòmic.
S’estableixen rutes de comerç, pelegrinatge, etc això fa que la gent al
viatge comparteixi sabers.
Aquest fet va permetre que el saber racional i científic augmentés en
tant que les persones parlaven dels problemes que havien tingut,
discutien soluciones, de forma que es poguessin solucionar i avançar
tècnicament.
Aquest intercanvi d’informació és degut a que en el pensament cristíà
durant els segles XI i XII allò important no és la gloria individual sinó
divina, on a més a més es considera que tots/es som fills/es de Déu,
sense individualitats. És per aquesta raó que molts edificis o obres d’art
no són signats per les persones, aquest fet però canviarà en el Gòtic
L’augment econòmic i de benestar faran que l’última part del moviment
ROMànic, tant en els monestirs i com en les esglésies, s’abandonés el
pensament establert per Sant Benet i s’establissin com grans poders
econòmics amb grans ornaments, realitzant un art cada cop més ric i
sumptuós
Per aquesta raó es pretén tornar a la austeritat a partir de la reforma
Cisterniense , la qual prohibirà tot tipus de decoració dins dels temples
de Déu.
L’augment econòmic i certa seguretat, entre molts altres fa que el
regnes cristians occidentals amb l’ajuda dels bizantins es dirigeixin a
Jerusalem (terra Santa) per conquerir-la.
Aquestes guerres del cristianisme cap a Orient, van produir rutes
comercials amb aquestes regions, fent que el poder econòmic passés de
trobar-se als monestirs i dirigint-se a les ciutats, agafant força d’aquesta
forma poder la classe burgesa, situada ja no al camp o a la terra sinó a la
ciutat.
Conseqüències en l’art:
Respecta al saber racional i tècnic:
La Catedral és buidada d’ornaments i les esglésies són buidades per dins
fent que el seu interior s’engrandeixi (això és possible gracies a que allò
que les aguanta és situat a fora d’elles (contraforts), els colors entren a
forma part dels vitralls (cosa prohibida en el ROMànic), es vol expressar
una grandesa.
El saber tècnic i racional com quelcom que forma part de Déu, això fa
que Déu pugui ser mostrar fen ús d’aquests sabers, i com més es
desenvolupin aquests sabes i es mostrin més adoració a Déu.
Parets elevades i molt menys gruixudes, que en el ROMànic, incloent-hi
una explosió lumínica a partir del vitralls i gracies al buidament de les
catedrals.
Serà sobretot en els vitralls on es trobarà la part més didàctica
La part demoníaca desapareix per diverses raons,
o Una; ens podem apropar a Déu des d’una forma natural i
racional. Aristòtil és traduït al Segle X i s’incorpora el seu
pensament a la religió. A Déu ens podem apropar per la forma, i
no des de el pecat
o dos; les persones esdevenen més materialistes, es torna a l’àmbit
urbà després del creixement econòmic
Respecta la persona
Al progressar l’avanç cultural, econòmic i el comercial junt a la raó i el
saber tècnic, l’art es comença a especialitzar. Aquesta especialització
farà que agafi gran importància el mestra d’obra (persones
especialitzades en la construcció d’edificis), despuntant-se de la resta de
persones. (“Ja no tots som iguals davant Déu”).
La persona concreta comença a adquirir importància, i és mostrat a
l’església i fora d’ella; els nobles i els gremis financen les construccions
de les catedrals i volen ser representats en elles. La part d’aurada dels
quadres comença a desaparèixer i es comença a integrar l’àmbit urbà
(sobretot as finals del Gòtic)
Les persones i l’art en general començar ha desprendre’s del conjunt, i
es comença a situar fora de l’església.
L’art esdevé més naturalista, les persones per altre part volen ser
representades no com a part d’un tot sinó com quelcom individual
Les classes socials són representades (Danses de la Mort). Ja no tots som
iguals a Déu
Respecta la Fe
Alhora o gracies als fets comentats (progrés econòmic, oblit de les
penúries de la carn...) el pensament racional agafa força, Déu no és tant
sols alguna cosa que s’arribi per la fe, sinó que Déu és també des de la
raó.
A les catedrals no tant sols trobarem la vida de Jesús sinó també el
pensament teològic.
La part més mística on l’art és entès com quelcom unit a la forma
d’actuar, tot i existir perd embranzida obrint el camí a l’adoració Déu
com quelcom racional i tècnic alhora.
Aquest període però farà, sobretot al final, que allò que mantenia a
Déu, la Fe vagi desapareixien sigui substituït per la tècnica i la Raó.
Aquest fet però farà que en l´últim tram del Gòtic s’entri en un període
de por (la tècnica ens allunya d’allò que Déu ens ha donat o serà que el
diable ha intervingut en construccions tant impressionants i
monstruoses, ens haurem oblidat de Déu) provocant que l’últim sospir
d’espiritualitat que abans sigui expressat en una explosió en forma de
color.