Període feudal del Japó.
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,83 KB
La situació econòmica a Roma empitjora.
Neró era un gran defensor de les arts i gran amant. Va haver-hi un Renaixement literari, Sèneca i Plini el Vell eren uns grans filòsofs.
Va haver-hi un dels més greus incendis de Roma, que va ser provocat per Neró, ell va acusar als cristians, però era fals. Va ser obligat a suïcidar-se.
Del 68 al 69 d.C va haver-hi un període de crisi.
Van haver revoltes provinents de les províncies i 4 emperadors:
Galba, que va ser proclamat per legions d’Hispània.
Otó, que era pretorià.
Vitel·li, que era de Germània.
Vespasià, que era d’Orient, les seves tropes van ocupar Roma i el Senat es va limitar a legitimar el seu poder.
La crisi del 69 deixa clar que i el parentiu amb la família d’August, i el fet de formar part de la noblesa, eren condicions indispensables per arribar al poder. L’autoritat depenia en gran part de l’exèrcit.
Dinastia flàvia (69-96 d.C.)
En aquesta etapa, les grans famílies de Roma no són les que acaparen el poder, accedeixen les famílies itàliqües.
Vespasià (69-79 d.C.) i Tit (79-81 d.C.)
Van conquerir Jerusalem, van conquerir Britània fins Escòcia, van consolidar les fronteres amb Germània, i van intentar acumular molts poders a nivell intern.
Domicià (81.96 d.C.)
Era el germà de Tit. Pretenia a¡governar prescindint del Senat, sense respectar-lo, aquesta actitud va anar a més i l’antiga noblesa de Roma va reaccionar en contra i el van assassinar. El Senat va elegir emperador a Nerva.
Dinastia antonina (96-192 d.C.)
Va haver-hi una gran prosperitat, l’Imperi visqué els moments de més esplendor i prosperitat. Va ser la dinastia més longeva.
Nerva (96- 98 d.C.)
Amb ell es restaurà la Pau i es consolidaven les bones relacions amb el Senat.
Trajà (98-117 d.C.)
Va ser el fill adoptiu de Nerva, aquest va estar impulsat per uns quants senadors hispans.
Va fer grans obres públiques, va millorar la ciutat de Roma i les altres ciutats, i també les vies de comunicació d’Itàlia i altres. A part va cuidar les províncies, era un emperador i un soldat a la vegada, vivia las campaments perquè volia estar i veure els problemes reals.
Va fer annexions importants amb Dàcia i Aràbia, i va posar fi a les conquestes romanes. Va estabilitzar les fronteres i crea les limes (torres de control al final del territori ROMà).