Període feudal del Japó.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,83 KB

La situació econòmica a Roma empitjora.

Neró era un gran defensor de les arts i gran amant. Va haver-hi un Renaixement literari, Sèneca i Plini el Vell eren uns grans filòsofs.

Va haver-hi un dels més greus incendis de Roma, que va ser provocat per Neró, ell va acusar als cristians, però era fals. Va ser obligat a suïcidar-se.


Del 68 al 69 d.C va haver-hi un període de crisi.

Van haver revoltes provinents de les províncies i 4 emperadors:

  • Galba, que va ser proclamat per legions d’Hispània.

  • Otó, que era pretorià.

  • Vitel·li, que era de Germània.

  • Vespasià, que era d’Orient, les seves tropes van ocupar Roma i el Senat es va limitar a legitimar el seu poder.


La crisi del 69 deixa clar que i el parentiu amb la família d’August, i el fet de formar part de la noblesa, eren condicions indispensables per arribar al poder. L’autoritat depenia en gran part de l’exèrcit.


Dinastia flàvia (69-96 d.C.)

En aquesta etapa, les grans famílies de Roma no són les que acaparen el poder, accedeixen les famílies itàliqües.


  • Vespasià (69-79 d.C.) i Tit (79-81 d.C.)

Van conquerir Jerusalem, van conquerir Britània fins Escòcia, van consolidar les fronteres amb Germània, i van intentar acumular molts poders a nivell intern.


  • Domicià (81.96 d.C.)

Era el germà de Tit. Pretenia a¡governar prescindint del Senat, sense respectar-lo, aquesta actitud va anar a més i l’antiga noblesa de Roma va reaccionar en contra i el van assassinar. El Senat va elegir emperador a Nerva.


Dinastia antonina (96-192 d.C.)

Va haver-hi una gran prosperitat, l’Imperi visqué els moments de més esplendor i prosperitat. Va ser la dinastia més longeva.


  • Nerva (96- 98 d.C.)

Amb ell es restaurà la Pau i es consolidaven les bones relacions amb el Senat.


  • Trajà (98-117 d.C.)

Va ser el fill adoptiu de Nerva, aquest va estar impulsat per uns quants senadors hispans.

Va fer grans obres públiques, va millorar la ciutat de Roma i les altres ciutats, i també les vies de comunicació d’Itàlia i altres. A part va cuidar les províncies, era un emperador i un soldat a la vegada, vivia las campaments perquè volia estar i veure els problemes reals.

Va fer annexions importants amb Dàcia i Aràbia, i va posar fi a les conquestes romanes. Va estabilitzar les fronteres i crea les limes (torres de control al final del territori ROMà).



Entradas relacionadas: