Pere calders estil

FEBLESA DE CARÀCTER

Duna banda els personatges comparteixen una educació inversemblant davant el fet que un està robant la casa de laltre. Resulta absurda i increïble tant la reacció del lladre com de lamo i es dediquen a parlar com si es tractés duna relació de confiança.
Es critica la hipocresia i com lhumà canvia dideals segons convingui. També és criticat el pes de la moral com a influència màxima a lhora dactuar en les vides mateixes.

EL GENI MAGIAR

El conte compta amb els elements màgics del nas del funcionari que cau, els cadàvers que obren la gana, lolor de les ciutats i labsurditat de la situació de la construcció dun espai artificial guardat en secret per tots els habitants del país. Es critica com la població es pot supeditar a les ordres del govern, com les aparences poden arribar a construir una farsa de tals proporcions, el caràcter mediterrani que no hagués pogut permetre guardar el secret (els mediterranis són més propers i tothom sap la vida de tothom, amb contrast amb el caràcter més distant dels països de lEst) i com els humans en moltes ocasions podem ésser confosos per simples titelles sense vida pròpia.
Les mans del taumaturg En aquest conte de Pere Calders cal destacarel text descriptiu que ocupa i desenvolupa un paper molt important en aquestconte. Com element màgic o fantàstic podem catalogar a la noia i a les mans deltaumaturg, que van més enllà del que és normal. Podem observem un personatge(típic de Pere Calders) educat i formal, que, però, no reacciona al què lenvoltacom ho és esperat. Lhumor del conte el trobem en labsurditat dalgunesaccions, com per exemple quan el protagonista trinxa les mans del taumaturg iles hi don a un gos famolenc que es troba pel carrer. Ja per acabar, el tema principal del conte sónla vida i la mort que trobem implícitament, tant el principi del conte com alfinal i aquesta coalició entre el món normal, formal, habitual... Amb el mónmàgic i fantàstic.
La maleta marinera En aquest conte també podem observar els elements màgics, fantàstics i d'humor, molt característics de les narracions de Pere Calders. L'element humorístic es podria interpretar en el fet que el noi es posa en situacions perilloses per complaure a la noia. (Exemple: posar-se dfamunt la sorra ardent de la platja). Com element fantàstic trobaríem la maleta marinera, que s'asseca a l'instant de treure-la de l'aigua i del seu contingut estrany i curiós. Un altre element fantàstic seria l'endevina que mostra a través d'una visió a l'enamorada amb un altre home. Un altre element important en els contes de Pere Calders és la casualitat i el destí. Si el noi no hagués trobat la maleta potser no hagués sabut la relació en secret que tenia la seva parella amb un home de raça negra. Finalment com a tema hi hauria aquesta casualitat i destí dels personatges i el tema de l'amor i de les relacions.

El Desert

Aquest conte va ser escrit lany 1952 per Pere Calders. Forma part de la primera part del llibre (La imprevista certesa). En aquest conte Pere Calders fa una reflexió sobre la vida i la facilitat que té per canviar dun dia per laltre.

O ell o jo

Aquest conte fóu escrit per Pere Calders i es troba al volum de Cròniques de la veritat oculta, a la segona part, titulada 'Ver, però inexplicable'. El narrador està en primera persona, ja que és des del punt de vista del protagonista. El tema és l'originalitat de la persona pròpia i l'atzar. El que podria ser una història de dos bessons que es retroben sense saber res l'un de l'altre passa a ser una crítica que es descobreix a través d'una comparació de l'autor: 'em sentia com es deuria sentir un autor que , havent acreditat un pseudònim ple de personalitat, comprovés que un altre s'en serveix'. Això fa que ens pensem que escriu l'obra per reflexar el seu estat d'enfadament amb una altre persona que l'hi ha robat el seu 'jo', i amb qui pensa fer els possibles per què deixi d'assemblar-se a ell. A més, es nota el perdó social de l'agent de policía que l'excusa de tota responsabilitat després d'un fet que hauria de ser castigat.
La fi En aquest conte es poden lligar alguns fets amb la seva vida, la de l'escriptor, com ara el fet d'estar a l'exili, ja que els dos ho comparteixen o el fet de ser escriptors. També té el tret característic de la tranquilitat amb què s'agafen els personatges les situacions en què es troben.

La clau de ferro

El personatge principal és el protagonista, lhome que compra larmari. És un home ric, poderós, misteriós i de gran importància al poble a causa de les seves tasques polítiques. Els personatges secundaris són la seva esposa, els servents, i els dos amics del principi del conte. Els llocs tenen lloc a la casa del protagonista. El temps narratiu és retrospectiu ja que és una evocació del passat des del present narratiu. El punt de vista del narrador és narrador omniscient i utilitza la tercera persona.

El teatre Caramar

Els personatges principals són el protagonista i el seu amic Elies Caramar, el secundaris és la dona del seu somni que lenamora .Lautor ens exposa la pena que produeix el fet de perdre una persona estimada i que la solució pot ser un proverbi duna altre cultura i que a vegades cal oblidar i canviar daires per a tornar a tenir lànima fresca. Lespai en aquest conte és principalment el teatre del seu amic Elies Caramar, també ho és al carrer, que és on compra la entrada per assistir a una representació, i també una festa quan descriu un ball amb la seva antiga xicota. El temps narratiu és lineal, es a dir que els fets estan ordenats cronològicament, i també retrospectiu ja que recorda un esdeveniment de la seva vida passar.A més, cal comentar un recurs molt utilitzat per Pere Calders en aquest conte, el de la descripció. Lautor fa extenses descripcions sobre el teatre i la seva gent, etc. El punt de vista del narrador és narrador- protagonista ja que explica la seva pròpia història. Lelement il·lògic podríem dir que és lelement de la tortuga en la publicitat del teatre.

La ratlla i el desig

Aquest conte va ser escrit lany 1947 per Pere Calders. Forma part de la primer part del llibre (La imprevista certesa). A més, aquest conte va ser inclòs a lAntologia de contistes catalans de Joan TriadúEn aquest conte Pere Calders vol fer veure al lector la importància de vigilar el què es desitja, perquè es pot complir.