Pèrdua i Recuperació de la Nacionalitat Espanyola

Pèrdua de la Nacionalitat Espanyola

La nacionalitat no és immutable i pot patir modificacions. L'article 11.1 de la Constitució Espanyola afirma que la nacionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que estableix la llei. Cap espanyol d'origen pot ser privat de la seva nacionalitat. Només els espanyols que no tinguin aquesta condició d'origen podran perdre-la per sanció (art. 11.2 CE).

Pèrdua Voluntària (Art. 24 CC)

Distingim dos casos:

Pèrdua Tàcita (Art. 24.1 CC)

Es produeix per la concurrència de determinats requisits sense que la persona reaccioni per no perdre-la. Requisits: ser major d'edat o emancipat, residir habitualment a l'estranger, utilitzar exclusivament la nacionalitat estrangera que tenien atribuïda abans de l'emancipació, o adquirir voluntàriament una altra nacionalitat. La pèrdua es produeix tres anys després de l'adquisició de la nacionalitat estrangera o des de l'emancipació.

Excepcions: No es perd la nacionalitat espanyola de manera tàcita si concorren aquestes excepcions:

• Declaració de conservació davant l'encarregat del Registre Civil dins del termini indicat (Art. 24.1).
• L'adquisició de certes nacionalitats (països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal) no és suficient per produir la pèrdua (Art. 24.1).

Pèrdua per Renúncia Expressa (Art. 24.2 CC)

Perden la nacionalitat espanyola els emancipats que renuncien expressament a ella, si tenen una altra nacionalitat i resideixen habitualment a l'estranger.

Es pot conservar mitjançant acció positiva de l'interessat (Art. 24.3 CC). Els nascuts i residents a l'estranger amb nacionalitat espanyola per filiació, quan les lleis del país de residència els atribueixin la seva nacionalitat, la perden si no declaren la seva voluntat de conservar-la davant del Registre Civil en el termini de tres anys, a comptar des de la seva majoria d'edat o emancipació. Exemple: Avi emigra a Austràlia, pares amb nacionalitat espanyola per ius sanguinis.

Pèrdua per Sanció (Art. 25 CC)

Referida exclusivament a espanyols no d'origen.

• Utilització exclusiva durant tres anys de la nacionalitat a la qual havien renunciat en adquirir l'espanyola (pèrdua governativa, Art. 25.1.a). Enllaça amb l'Art. 23 CC sobre requisits per a l'adquisició.
• Entrar voluntàriament al servei d'armes o exercir càrrec polític en un Estat estranger amb prohibició expressa del govern (pèrdua per sanció judicial, Art. 25.1.b). També en casos de nul·litat d'adquisició.

Conservació de la Nacionalitat (Art. 24 CC)

• Nacionalitat de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal: es pot conservar declarant la voluntat de conservar-la en el termini de 3 anys davant el Registre Civil (Art. 24.1).
• Nascuts i residents a l'estranger de pares espanyols també nascuts a l'estranger: es conserva declarant la voluntat de conservar-la davant el Registre Civil (3 anys) (Art. 24.3).
• Procediment: Reglament del Registre Civil, Art. 220 i següents.
• Altres supòsits:
  • Espanyol amb dues nacionalitats des d'abans de l'emancipació: les manté si després resideix a Espanya (Art. 24.1.I a contrari).
  • Després de l'emancipació resideix a l'estranger, no renuncia a la nacionalitat espanyola i continua utilitzant-la (Art. 24.1.I a contrari).
  • No es perd la nacionalitat espanyola si Espanya està en guerra (Art. 24.4 CC).

Recuperació de la Nacionalitat Espanyola (Art. 26 CC)

Requisits per recuperar la nacionalitat espanyola prèviament ostentada i perduda voluntàriament o per sanció.

Causes de Recuperació (Art. 26.1 CC)

• Residència legal a Espanya (excepte emigrants, fills d'emigrants, i dispensa del Ministeri de Justícia per circumstàncies excepcionals - Ordre de 11 de juliol de 1991: manca d'antecedents penals, coneixement de l'idioma, etc.- i dones que van perdre la nacionalitat per matrimoni amb estrangers fins al 1975 - modificat per la Llei 29/1995).
• Declaració davant el Registre Civil de la voluntat de recuperar-la (Art. 26.1.b).
• Inscripció de la recuperació al Registre Civil (Art. 26.1.c).

No poden recuperar-la sense habilitació prèvia del Govern els incursos en l'article 25 CC (pèrdua per sanció o nul·litat d'adquisició) (Art. 26.2 CC).

La recuperació s'inscriu al marge de la inscripció de naixement, advertint que els fills subjectes a pàtria potestat tenen dret a optar a la nacionalitat espanyola (Art. 19 i 20 CC). Termini de 180 dies per renunciar a la nacionalitat anterior, prestar jurament i inscriure's com a espanyol al Registre Civil.

Nul·litat de l'Adquisició (Art. 25.2 CC)

Encara que es trobi a l'article dedicat a la pèrdua, es tracta d'un supòsit de nul·litat. Es produeix per falsificació, ocultació o frau en l'adquisició (ex: matrimoni de complaença). El Codi Civil protegeix els tercers de bona fe. La nul·litat l'exerceix el Ministeri Fiscal d'ofici o per denúncia en 15 anys des de la sentència ferma que declara el frau, ocultació o falsedat.