Penso aleshores existeixo

Descartes Neix a Françaal S.XVII. - Formació escolàtica aristotèlica. - Estudis humanitats, Matemàtiques, filosofia, dret, optica. - On passar més temps va ser A Holanda. - Obres: Tractat del
Món, Meditacions Metafísiques I Discurs del Mètode. - Mort a Suècia.

Racionalisme:

Filosofia Metafísica. -

Comfiança Plena en la Raó humana

Creuen que la Raó pot conduir l'home al coneixement de la veritat.
La Raó es l'orgen del coneixement. Les veritats les troba la raó a Partir de les idees innates. Es més important la Raó que els Sentits. Els sentits estan en un segon pla. -

Recerca D'un nou metode

Tots busquen un metode per trobar la veritat. Els coneixements es Troben quan apliques un mètode. El metode es troba a partir de les Demostracions matemàtques.

Nou Concepte de realitat:

Hi ha dos substàncies l'extensa (el cos) I la pensant (la ment). Sobre la substància extensa creuen que la que mostra els sentits no Es la veritable sinó que es la que compren la Raó Sobre la substància Pensant defensen una realitat pensant, que es l'anima.

Autors

Descartes, Spinoza, Malebranche, Leibniz. -

Es Dualisme

Finalitat De la filosofia de Descartes:

És Una finalitat pràctica, es a dir millorar les condicions de vida Dels éssers en tres camps: medicina, mecànica, moral. - Vol Diferenciar-se de l'escolastica que era una filosofia dominant, buida Que no dona cap resultat pràctic, era teòrica.

És Una moral provisional mentres no es disposa de la moral definitiva, Amb principis bàsics, 4 regles:

Moderació

: No s’ha de ser radical, quedar-te en el mig entre dos extrems. Si Ets radical costarà veure la veritat. No s’ha de deixar inclinar Per cap dels extrems mentre no hi hagi criteris clars.

Fermesa

: S’ha de prendre decisions clares, i no tenir cap raó que et faci Frenar, A o B, decideix i has de ser ferm a la decisió fins al Final, eliminant els dubtes que haguem tingut. Només és pot canviar L’opció si veus la certesa d’una altra.

Autodomini

; Quant et proposes un objectiu realista, has de tenir capacitat i Certesa d’arribar a fer-ho. Objectius realistes.

Parlarem De l’arbre del saber, perquè sense conèixer els atributs de Déu No podem demostrar res, amb Descartes no tot és innat, tenim idees Que ajuden a que els sentits aportin coneixements, però a partir D’experiències.

Tota La filosofia és com un arbre, les arrels seràn la metafísica, el Tronc la física i les branques del tronc són les altres ciències Que és redueixen a tres principals; la medicina, la mecànica i la Moral.

Mètode

: El mètode cartesià serà universal, és a dir, vàlid per totes les Disciplines, i estarà basat en la raó (és La capacitat de distingir la veritat de la falsedad). Es tracta de reflexionar a partir de veritats evidents, de forma Ordenada, una veritat rere una altra (pas a pas). Per dur-lo a la Pràctica necessitem partir d’unes regles (quatre) que caldrà Aplicar de manera activa en la investigació de la veritat. La Raó és la capacitat de diferenciar la veritat de la falsedat.

Regla De l’evidència:

No acceptarem com a vertadera una cosa que no se’ns presenti de Forma clara i distinta en la nostra ment.

Regla De l’anàlisi

: Hem de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui Possible per poder-los solucionar.

Regla De la síntesi

: Ordenar els meus pensaments, distingint les qüestions simples de les Més complexes, i recolzar-nos en les solucions dels problemes Simples per a resoldre els més complexes.

Regla De l’enumeració

: S’han de fer tantes enumeracions completes i revisions generals com Faci falta per evitar les equivocacions.

Primera Meditació: El dubte metòdic o radical

L’exigència De fonamentació: la destrucció de totes les opinions:

Regla O principi del dubte :

El dubte no és real, és intel·lectual, i Descartes el fa servir com a Estratègia per a Destruïr les opinions que teníem abans perquè són una barreja de Veritats, opinions. I és millor destruïr-les per començar Des de 0, per tant per filosofiar el primer que haurem de fer és Netejar la ment ja que està plena de perjudicis. Si trobo el mínim Dubte, rebutjo, ho consideraré fals. Veritat absoluta = dubtar de totSi Ho poso en dubte vaig més enllà dels perjudicis i trobo veritats Absolutes.

1er Argument de dubte sobre els sentits: errors dels sentits.:

Els Sentits ens poden enganyar, cometen errors i per tant no són 100% Fiables = fals. Però, només són defectuosos quan hi ha un element Que dificulta la feina dels sentits. Però en cas de que hi hagi Bones condicions, els sentits són fiables. Per tant, necessitem Buscar més arguments.

Resistència Al dubte: les percepcions clares :

Quan percebem les coses en condicions desfavorables són falses, però Quan les condicions de perceptibilitat són bones sorgeix una Resistència. 

2on Argument de dubte sobre els sentits: el somni.:

La realitat és més precisa, clara que El somni.
Però Quan somio coses normals, penso que és real el que somio perquè Penso que m’està passant en aquell moment, llavors és pot confondre el somni amb la realitat. La diferència que hi ha és que la realitat és de més qualitat que El somni, tot és veu més clar. Mentre somio penso que les Representacions del somni són reals, no veiem que són il·lusions, Però quan ens despertem ens adonem que és un somni. Per tant, si Comparem el somni i la vetlla ens adonem de que s’assemblen Aquestes dos representacions mentals que semblen realitat les dues.

Resistència A l’argument del somni: les veritats matemàtiques:

Les Veritats matemàtiques són veritat a la vetlla (despert) I al somni Perquè són de tipus racional. És a dir, 2+2 sempre sumarà 4, Sigui a Mart, sigui a la Terra. Per Tant sorgeix la resistència de què el somni pot ser real. 

3er Argument de dubte sobre les veritats matemàtiques: el Déu Enganyador (o la incertesa del meu origen)

Partim De l’existència de Déu, que hi ha un déu que ho pot tot i ho fa Tot (ens ensenyen des de petits), com sé que Déu no m’ha fet Defectuós per naturalesa i m’hagi fet creure que les matemàtiques Són d’una manera que no són. Aquí sorgeix el argument per dubtar De les veritats matemàtiques, resistència de l’argument del Somni. Sí la meva naturalesa és defectuosa, si som defectuosos, Per tant podrem preguntar-nos si 2+2 és igual a 4? No pot ser que Sigui fals? Potser la nostra operació no coincideix amb la realitat. Però Si demostrem que hi ha un Déu, que no és enganyador perquè Déu és Un ésser perfecte, i absolut, aquest argument del Déu enganyador és Desmuntaria. Però com que no podem demostrar l’existència de Déu no Enganyador, podem dir que nosaltres estem instal·lats en l’error i No ho sabem, és a dir jutgem que és veritat una cosa dubtosa, així Doncs queden negades les matemàtiques. 

Resistència A l’argument del Déu enganyador: l’hàbit o costum d’assentir A les antigues opinions

No Trobarem una nova veritat, sinó que l’ordre psicològic té un Paper important. Per haver entès tot aquest procés s’ha d’haver Tingut una gran concentració. Si jo desvio la meva atenció i penso En altres coses, el costum em farà tornar a pensar en allò que Pensava abans.

Argument Final del dubte: el geni maligne

Aquest Geni maligne és un personatge pervers, és com un Autoengany. Sempre que calgui podrem treure’l per recordar. El geni ens farà estar en Un estat de dubte permanent, desconfiança. Suposo Que hi ha un geni que ens fa dubtar de tot, i té poder. Aquest estat De dubte ens farà trobar la nostra primera veritat absoluta, que Sorgeix a la següent meditació.

Segona Meditació: el “cogito” i la distinció ment-cos:

La Primera certesa: la pròpia existència:

Si Jo he dubtat, segur que era; si dubto de tot, es que existeixo. El Geni malgine em pot enganyar a mi, per tant si m’enganya, vol dir Que sóc el subjecte del seu engany. Jo soc alguna cosa perquè dubto Per tant jo que dubto, existeixo. Així doncs sabem la primera veritat absoluta, jo Soc, jo existeixo. Afirmo que sóc jo I existeixo. La Nostra pròpia existència, sóc Real encara que el meu cos no hi existeixi. Penso Per tant existeixo, primer penso i dubto de la meva existència. Per tant, si dubto és que existeixo, la única realitat és que Penso, sóc alguna cosa, sóc real, sóc un ésser pensant, sóc una Substància.

Naturalesa Pensant del jo:

Hi Ha una única cosa que no puc dubtar, i és que penso. Dir que sóc Pensant implica dir que sóc esperit, ment, ànima. Jo penso, i no Puc existir sense pensar. Sóc esperit, ment, ànima, substància. El geni maligne no em pot enganyar amb els fets que jo veig, i amb Els meus pensaments. Som pensants, per tant entrem en un Solipcisme = només puc afirmar que existeixo jo i els meus Pensaments.