Pensaments irracionals i emocions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB

-
Psicologia cognitiva: 1.Estudi dels processos intel·lectuals, des dels més fins als més complexos.(percepció, atenció, memòria, llenguatge i raonament)

2.Orientació o línia determinada q s'utilitza per estudiar altres aspectes de la conducta humana (psicologia social cognitiva o una teràpia cognitiva o una teoria de l'aprenentatge cognitiu.)

ha influït decisivament en la lingüística, la teoria de la informació i la informàtica. Tb te certs punts de contacte amb l'epistemologia.

Emocions i pensaments irracionals: Ellis afirma q els problemes emocionals q tenim les persones provenen d'una sèrie de creences irracionals o esquemes amb els quals orientem la nostra vida i determinem la nostra conducta. 

Cosmovisió: teories q les persones creuen del tot i que no estan disposades a qüestionar q puguin ser falses, són indiscutibles (responsables de les pertorbacions emocionals i conflictes psíquics)

Pensaments irracionals: radicalització, generalització, catastrofisme, distorsió de la realitat, exageració, poc científic, idealització exagerada, molt exigent i obsessiu.

Model ABC: fet (A) és interpretat per una persona, i a partir del fet desenvolupa una sèrie de creences (B) q poden ser lògiques i racionals al contrari. A partir d'aquestes creences, es desenvolupen unes conseqüències (C) q poden ser emocionals o/i conductuals. Les conseqüències d'una conducta no són degudes als fets o a les circumstàncies, sinó a les creences i interpretacions de les persones.

Conseqüències d'aquest pensament:
Tremendisme, poca tolerància a la frustració i condemna.

Teràpies cognitives: combinació de tècniques conductistes per modificar la conducta i aspectes cognitius. Pretén canviar conductes i alhora els pensaments i els judicis dels pacients. Són teràpies breus i estructurades i exigeixen un alt grau de col·laboració entre el terapeuta i el pacient.
El terapeuta funciona com una mena de guia o entrenador.

Teràpia emocional d'Ellis: comença amb el diagnòstic del trastorn; es fa ús d'entrevistes q es graven en casset, serveixen pq el terapeuta vegi quin mecanisme ABC funciona en el pacient. Tb s'utilitza l’auto diagnòstic (omplir un formulari de el qual el pacient analitza els seus sentiments). També s'utilitza:

- el debat: discussió racional entre el pacient i el terapeuta q té com a finalitat qüestionar la validesa científica de les seves creences irracionals.

- feines per fer a casa: proposar al pacient una sèrie d'exercicis per dur a terme a la vida quotidiana entre sessió i sessió terapèutica. La finalitat és reforçar allò que s'ha aprés o descobert a les sessions.

- exercicis emotius: activitats que intenten intervenir bàsicament en els aspectes emocionals que s'amaguen darrere de les idees irracionals.

- assaig cognitiu: imaginar-se una situació molt negativa pel pacient i les conseqüències d'aquesta. Després se li demana q imagini de manera intensa els sentiments o conseqüències emocionals. Després que substitueixi els sentiments negatius per uns altres que siguin adequats. El pacient ha de dialogar amb si mateix i presentar-se una idea racional enfront de la irracional q el domina.

- entrenament en habilitats específiques com comunicació, assertivitat i resolució de problemes: sèrie d'exercicis q serveixen per adquirir habilitats socials.

- assaig de conductes i role playing: representar situacions possibles i conflictives de la vida real. Ajuda a descobrir els pensaments q experimenta el pacient i tb li proporciona eines per trobar conductes alternatives i no angoixants.


Entradas relacionadas: