El pensament de Sòcrates: Mètode, Ètica i Daimon

El pensament de Sòcrates: La dialèctica

El mètode socràtic és l'eina que utilitzava Sòcrates per filosofar. Consisteix en un diàleg dirigit i orientat que es divideix en dues parts:

• Dialèctica irònica: Sòcrates fa preguntes sobre el tema plantejat als joves. Amb aquestes qüestions, aconsegueix eliminar prejudicis i els porta a reconèixer la seva pròpia ignorància.
• Dialèctica maièutica: Un cop eliminades les falsedats, el diàleg continua i Sòcrates demana als seus interlocutors que treguin les seves pròpies conclusions.

Sòcrates comparava la seva feina amb la de la seva mare (l'art de donar a llum idees). També el comparaven amb un tàvec: atreia els joves, però també els neguitejava amb les seves preguntes. El seu judici no tenia sentit, ja que ell no ensenyava res, només ajudava a trobar la veritat.

L'ètica socràtica i la religió

L'intel·lectualisme moral

L'ètica socràtica és intel·lectualista, basada en la màxima: «Sigues savi i seràs bo». Per ser bo, cal ser savi. El savi, en sentit socràtic, no és un erudit, sinó algú que coneix el bé i el posa en pràctica.

Existeixen diferents tipus de béns:

• Individual o col·lectiu.
• Momentani o durador.

Si hi ha conflicte entre béns, el savi sempre opta pel col·lectiu i pel durador. Per a Sòcrates, el que anomenem «mal» és només ignorància; el malvat és algú que s'equivoca en la tria.

La religió i el «daimon»

Sòcrates creia en la divinitat, tot i que no era politeista en el sentit tradicional. En la seva tasca filosòfica, l'aconsellava un «daimon», un esperit o divinitat interior. Aquest daimon representa la veu de la consciència, que és alhora immanent (dins de nosaltres) i transcendent. Tots tenim aquesta divinitat, però sovint no l'escoltem a causa del «soroll» dels nostres propis pensaments.

Finalment, sovint es compara Sòcrates amb Jesús, ja que ambdós van ser condemnats injustament i van dedicar la seva vida a dialogar i ensenyar.