Pensament Polític: De Plató i Aristòtil a Marx i Rawls

Aristòtil i Plató: Dualisme vs. Realisme

Pel que fa a l’ànima i el coneixement, Plató defensa un dualisme, segons el qual l’ànima és immortal i està empresonada en el cos. Conèixer no és aprendre, sinó recordar (reminiscència) les idees que l’ànima ja coneixia del Món de les Idees. En canvi, Aristòtil té una visió més realista i unitària de l’ésser humà, definit pel logos (raó i llenguatge). El coneixement s’adquireix a través de l’experiència i de la vida en comunitat, especialment a la polis.

Pel que fa a l’organització social, Plató proposa una societat jeràrquica i tancada, on cada persona ocupa un lloc segons el tipus d’ànima que té, i on governen els filòsofs perquè són els que coneixen el Bé. En canvi, Aristòtil defensa que la societat és un fet natural, i que l’ésser humà és un zoon politikon, és a dir, un animal polític que només es realitza vivint en comunitat.

Govern i virtut

Plató defensa que l’objectiu de la política és assolir la justícia ideal. Per això proposa una aristocràcia del saber, on han de governar els filòsofs-reis. En canvi, Aristòtil adopta una visió més realista i pràctica, analitzant les constitucions reals per trobar la millor forma de govern orientada al bé comú. El seu model ideal és la politeia, un govern de la majoria que garanteix l’estabilitat.

Teories contractualistes

Les teories contractualistes intenten explicar l’origen de la societat i de l’Estat mitjançant un acord o contracte social. Els autors principals són:

• Thomas Hobbes: Visió pessimista. En l’estat de natura hi ha una guerra de tots contra tots. Els individus cedeixen els seus drets a un poder absolut (Leviatan) per garantir la seguretat.
• John Locke: Visió moderada. Defensa els drets naturals (vida, llibertat, propietat). El pacte serveix per protegir aquests drets mitjançant un Estat liberal amb divisió de poders.
• Jean-Jacques Rousseau: L’ésser humà és bo per naturalesa, però la societat el corromp. El contracte es basa en la voluntat general i la democràcia directa.

Hannah Arendt: El mal radical i el mal banal

Arendt analitza el totalitarisme com una forma de poder que elimina la separació entre vida pública i privada. En aquest context, l’home-massa es limita a obeir sense pensar.

• Mal radical: Actuació conscient dels dirigents.
• Mal banal: Comès per persones normals que no reflexionen sobre els seus actes.

La clau per evitar el totalitarisme és el pensament crític, que permet assumir la responsabilitat moral.

John Rawls: Teoria de la justícia

Rawls proposa unir ètica i política mitjançant el concepte del vel de la ignorància: dissenyar lleis sense saber quin lloc ocuparem a la societat. Els seus principis són:

1. Principi d’igualtat: Llibertats bàsiques per a tothom.
2. Principi de diferència: Les desigualtats només s’admeten si beneficien els més desfavorits.

Karl Marx: Materialisme històric i alienació

Marx analitza la societat a partir de l’economia:

• Infraestructura: Base econòmica i relacions laborals.
• Superestructura: Idees, lleis i cultura.

El treballador pateix alienació en el sistema capitalista, ja que el producte del seu treball no li pertany. Marx preveu que la lluita de classes portarà a una societat comunista sense classes.

Maquiavel: L’autonomia de la política

Maquiavel separa la política de la moral i la religió. A El Príncep, defensa que el governant ha de ser eficaç per conservar l’Estat, sota la màxima: “el fi justifica els mitjans”.

Teories naturalistes

A diferència dels contractualistes, autors com Plató, Aristòtil i Sant Tomàs d’Aquino defensen que la societat és una necessitat natural. L’ésser humà no és autosuficient i, gràcies al logos, està destinat a viure en comunitat des del seu origen.