El pensament polític de Franco i el règim franquista

1. El pensament polític de Franco i les característiques del règim

El pensament polític de Franco es basava en la idea d’Espanya com una extensió de Castella, seguint l’ideari dels militars africanistes. A més, la seva visió d’Espanya era inseparable de la religió catòlica i de la idea d’Imperi, des dels Reis Catòlics fins als Habsburg, mantenint una visió històrica romàntica.

La seva dictadura va dividir la societat entre guanyadors i vençuts de la Guerra Civil, com demostra la Llei de Responsabilitats Polítiques, una llei retroactiva que perseguia els enemics del règim.

Una altra característica va ser la seva inspiració en el règim feixista italià, establint una dictadura personal amb un únic partit i organitzant la societat en institucions com la Secció Femenina, prohibint tots els partits polítics llevat de la FET-JONS.

En conclusió, va establir un règim autoritari de tipus feixistitzat que va anar variant i disfressant-se durant les quatre dècades que va durar la dictadura. Els seus suports principals van ser:

• L'exèrcit: Basava el seu règim en una victòria militar.
• L'Església: Li va donar legitimitat i cobertura internacional.
• La Falange: Li va donar l'estructura política necessària.

2. Fase tecnocràtica (1959-1969)

La política econòmica un cop acabada la guerra va ser autàrquica, fet que va produir misèria i una reducció salarial brutal. Tot i la creació de l'INI, es considera la dècada dels 40 com la «nit de la industrialització espanyola».

Davant d'aquesta situació, el règim es va veure obligat a renunciar als seus principis i a confiar la política econòmica als tecnòcrates:

• Qui eren: Especialistes en economia vinculats a l'Opus Dei.
• Pla d'Estabilització (1959): Projecte econòmic liderat per Sardà de Xeus i Enrique Quintana.
• Objectiu: Adaptar l'economia espanyola a un model capitalista per garantir la supervivència del règim, amb el suport del FMI.