Pensament Mitològic i Filosofia: Del Mite al Logos

Pensament mitològic

Pensament mitològic: primeres descripcions i explicacions del món. Personatges llegendaris, déus i herois, les forces de la natura estan personificades (antropomorfisme).

• Relats fantàstics: les seves explicacions no són racionals, sense justificar, tampoc recorren a cap llei sinó al caprici dels déus.
• Autor desconegut i col·lectiu: formació lenta, espontània i popular.
• Caràcter tradicional i acrític: es transmet per a fills.

Pas del mite al logos

Abandonament gradual del mite i substitució pel logos: aparició del pensament racional i reflexiu, una intenció de trobar explicacions de les coses i s'acosta a la natura: observació de la realitat i reflexió racional.

Què és la filosofia?

Activitat fruit de la nostra ment:

• Racional: argumentació lògica, observacions i experiència.
• Sistemàtica: afirmacions jerarquitzades i relacionades sense incoherències.
• Crítica: no admet res sense examen racional previ i postula que tot el coneixement es pot revisar.

Filosofia i ciència

Sabers racionals i sistemàtics, mateix objecte d'estudi. Al segle XVI neix la ciència moderna i es va separant gradualment.

Filosofia i religió

Interessos similars i dimensió pràctica (vida bona). Diferències: la filosofia comporta incertesa i dubtes; la religió implica creença en veritats revelades.

L'escàndol de la filosofia

• Manca d'acord: després de segles sembla que no hagi aconseguit cap avenç, ni sembla haver arribat a resultats positius com la ciència.
• Caràcter residual: amb el temps s'ha anat desprenent del tronc comú de les ciències específiques.
• Futilitat dels seus problemes: per alguns pensadors els problemes són subtils passatemps.
• Hermetisme: usa terminologia molt avançada i caràcter insoluble.

Vigència de l'actitud filosòfica

• Problematitzadora: manera peculiar d'abordar els problemes, més que no pas resoldre'ls.
• Universalista: no es limita a un sol àmbit, sinó que intenta abastar tota la realitat.
• Crítica: implica una investigació radical, intenta descobrir errors i falàcies. Tot això duu a que la filosofia prosegueixi l'emancipació de tota mena de subjugació cultural, social...
• Pràctica: el seu interès és orientar-nos en la vida, per això s'ha dit que és un art de viure.

Presocràtics

Interès cosmològic, primera explicació racional de l'origen i naturalesa de l'univers.

V aC: sofística, relativisme, Protàgores

Tot és relatiu, apareix el scepticisme. Apareix Sòcrates, lluita contra sofistes, scepticisme i relativisme, creu en veritats universals.

IV aC: Aristòtil, empirisme; Plató, idealisme

Les idees no són coses.

III aC - I dC: filosofia hel·lenística

• Epicureisme: Epicur, cerca la felicitat i el plaer moderat.
• Estoicisme: Zenó, mantenir-se imperturbable davant del dolor.
• Neoplatonisme: Plotí, corrent place als elements místics.

Medieval

Agustí: patrística, evangeli. Tomàs d'Aquino: escolàstica, interès teològic.