Pendent duna recta

./Grafica de calibratge
Aproximadament el 90% dels anàlisis que és realitzen al laboratori corresponen a tècniques instrumentals ( espectroscòpia de emissió o absorció, mètodes electroquímics, cromatografia de gasos i líquids...). La resta, és a dir, el 10% correspondrien a volumetries i gravimetries.El procediment habitual per elaborar les gràfiques de calibratge en anàlisis instrumental: Lanalista agafa una sèrie de materials ( patrons ) dels que és coneix la concentració de lanalit./Es mesuren els patrons amb l instrument analític sota les mateixes condicions que les utilitzades posteriorment pels materials dassaig ( la mostra)
. Sestableix la gràfica de calibratge que relaciona el senyal de l instrument amb la concentració dels patrons.A partir de la gràfica de calibratge, per interpolació sobté la concentració de lanalit de la mostra./Consideracions a tenir en compte a lhora delaborar les gràfiques/els patrons de calibratge han de cobrir l interval complet de concentracions requerit en els subsegüents anàlisis./La concentració dels materials dassaig és determina per interpolació i no per extrapolació, excepte en el mètode de les edicions estàndard./Cal incloure el valor dun blanc en la corba de calibratge./El blanc no conté cap analit addicionat , però conté els mateixos dissolvents que els altres materials dassaig i esta subjecte a la mateixa seqüència del procediment analític./La resposta de l instrument subica al eix Y i la concentració dels patrons a l eix X, té la suposició que tots els errors resideixen en els valors de la Y i que les concentracions dels patrons estan lliures de errors. Es considera que lerror en la preparació de patrons es menyspreable en comparació en errors de leix de les Y./Si és realitzen varies mesures sobre un material patró, els valors de Y tenen una distribució normal o gaussiana. Se suposa que la recta de calibratge correspon al model matemàtic Y= ax + b /Si la mitjana dels valors de X i la mitjana dels valors de Y és representa per (y-), el punt (x-,y-)seria el centre de gravetat de la recta/

. Factor de correlació de les rectes de calibratge:

Si ens fem la pregunta de si la recta de calibratge és lineal la pregunta és tradueix dient: amb quina bondat sajusten els punts experimentals a una recta. Per respondre aquesta pregunta és calcula el factor de correlació: r = (sumatori)(Xi-x-)(Yi-y-)/arrel (Xi-x-)² (Yi-y-)² (formula)r pot agafar valors compresos entre -1 i 1 (-1 sagafa quan el pendent de la recta és negatiu )./Shan examinat una sèrie de dissolucions patrons de fluoresceïna en un espectròmetre de fluorescència i això a conduit a les següents intensitats de fluorescència/

. La recta de regressió de y sobre x. Mètode dels mínims quadrats

 A= sumatori (xi-mitjana)(yi-mitjana)/sumatori (xi-mitjana)² /
B= mitjana(y)-a mitjana(x)/A= pendent B= ordenada en el origen/La recta de regressió és una recta que intenta minimitzar els errors que és troben en y. Representa la millor recta en una gràfica de calibratge. És tracta duna recta que minimitza les desviacions. Dacord amb els mètodes dels mínims quadrats és pot calcular el pendent i lordenada daquesta recta/ les rectes de calibratge en el cas del mètode de les adicions estàndard.
En algunes determinacions analítiques es produeix lefecte matriu.Se suposa que el senyal que dona laparell en relació a la mostra que conte lanalit sera la mateixa resposta que donara en relació a un Patró que conte lanalit digual concentració. Però això no és sempre aixi sinó que el señal de laparell en la mostra pot quedar distorcionat degut a lefecte matriu. Aquest problema es soluciona mitjançant el mètode de les edicions estandard./Emissió i absorció atòmica. El mètode consisteix en que totes les mesures analítiques incloent la línia de calibrat utilitzant la pròpia mostra. Així sagafen volums = de mostra problema i totes les dissolucions excepte una. I totes es dilueixen al mateix volum. Es determinen els senyals analítics i es representen els resultats gràficament. Com sempre els senyals analítics es representen a les ordenades, i a leix de les x es representa la quantitat de lanalit addicionat ( com a massa o com a concentració). Es calcula la recta de regressió de la forma habitual, però tenint en compte que extrapolant el valor de Y= 0 correspondrà a la quantitat danalit de la mostra.Y= ax+b y=0 0= ax+b ax=b x=b/a/

. Les rectes de calibratge en el cas del mètode del patró intern

En alguns casos durant el tractament previ de la mostra aquesta pot perdre analit. El problema sagreuja quan en repetir varies vegades el mateix procediment les pèrdues danalit són diferents. En aquest cas tenim un problema de falta de repetitivitat del mètode./El fonament de calibratge amb patró intern és introduït a la mostra i els patrons una substància de concentració coneguda i constant ( la mateixa a tota les mostres i patrons i perfectament coneguda, un patró intern i és caracteritza per tenir un comportament semblant a lanalit)./El patró intern no pot estar a la mostra nhi ha de poder reaccionar amb els seus components. Mesurarem el senyal analític de cada un dels diferents patrons amb el patró intern i després calculem la recta de calibratge de la següent manera:El dissolvent i el patró intern. Alhora de fer lexcel com a X no entraríem la concentració dels patrons sinò canalito/cipi. Y=ax+b i mesurem el senyal de la mostra, la Y de la mostra sha de dividir per la Y del patró intern i el que ens doni és el que substituirem a la Y de lequació.