Pel que fa als salaris,què diferencia el guany real del nominal?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 18,8 KB
MILESIS:
Els milesis, també coneguts com “físics”.
TALES
(VII aC, Milet) Va ser astrònom i matemàtic, i considerat el primer filòsof i, principalment, va tenir preocupacions de caràcter cosmològic. No se conserva cap fragment de la seva suposada obra, i en tenim notícies seves per altres autors que en parlen. Segons aquests autors posteriors, escriví un llibre: Sobre la naturalesa (πEρι φυσEι). *PHYSIS, de phio es pot traduir per néixer, créixer, desenvolupar-se i morir. / Per Tales, la Physis és allò que fa que les coses neixin, es desenvolupin i morin: és l’origen de les coses, el seu final (allò on tornen les coses quan moren), el material que les constitueix i un principi organitzador i rector (allò que organitza el cicle vital). Per tant, Tales considera que el que neix i mor és natural (natural ≠ artificial). Segons la filosofia de Tales, la Physis és l’AIGUA (origen de la vida).ANAXIMANDRE
(segle VII aC, Milet) Va ser deixeble de Tales i és el primer filòsof del qual en conservam un fragment: “D’allà on les coses neixen, allà també van a morir segons la necessitat. Així es paguen les unes a les altres les culpes segons l’odre del temps”. *Es pensa que Anaximandre creia que la Physis era APEIRON (infinit, indeterminat): si no comença ni acaba, ha de ser etern. *tot surt de l’Apeiron i tot torna a ell segons un cicle necessari.ANAXÍMenes:
(milet) Va ser deixeble d’Anaximandre. Considerava que la Physis és AIRE (la seva invisibilitat de l’aire el pot relacionar amb l’Apeiron). Els éssers vius estam en intercanvi constant amb la Physis (respiració). A més, l’aire és omniabarcant: estam submergits en una cosa atemporal i infinita.PRESOCRATICS:
PITÀGORES (segle V aC, Samos) Va ser matemàtic i astrònom, es considera que tenia una figura llegendària i que fundà una religió sectària. Es tractava d’una religió moral que dictava com havia de ser el comportaven de les persones i els atorgava càstigs o premis en una vida futura. Els pitagòrics creien en la reencarnació: l’ànima viu una vida millor en el futur en funció del seu comportament en vida, que serviria per reencarnar-se en un ésser o un altre. A més, eren vegetarians, ja que en matar un animal mates una ànima. / Pitàgores considerava que la Phyisis és el NÚMERO, que dona ordre i organització a la realitat i constitueix les coses materialment. *Pitagòrics s. XVI: Kepler i Gal·lileu (“La naturalesa és un llibre escrit amb caràcters matemàtics.”)
PARMÈNIDES (Elea) Va ser el predecessor de Plató i del platonisme. És el primer presocràtic del qual conservam fragments escrits bastant llargs i en vers. Considera que el canvi no és possible i que aquest concepte és contradictori: canviar significa naixement o mort. Néixer, per una altra banda, significa que una cosa que no era, passa a ser. Per tant, la mort significa el contrari. Aleshores, Parmènides diu que no hi ha no-ésser, i si no hi ha no-ésser, no és possible passar a ésser. Per això, no hi ha canvi. El canvi és pura aparença i l’únic que hi ha és ésser, que és immortal, immòbil, etern i permanent. No té ni inici, ni final: és il·limitat. També és homogeni (no té mescla, és pur), i com que és infinit, Parmènides diu que ha de ser esfèric. La esfera de l’ésser té el seu centre en qualsevol punt degut a la seva esfericitat.
HERÀCLIT
La seva filosofia s’oposa a la de Parmènides. Pensa que tot està sotmès a canvi contínuament i que la permanència és impossible. Afirma que “no et pots banyar dues vegades en un mateix riu”: l’aigua ja no seria la mateixa perquè el riu està en canvi constant. Per tant, quan donam un identitat a un objecte, cream una permanència fictícia. El “jo” és una ficció, com la identitat.EMPÈDOCLES (Agrigent, Sicília) Com a filòsof va tornar a la cosmologia, ja que considerava que hi ha un material de l’univers: existeixen quatre elements (aigua, aire, terra, foc). Hi ha corpuscles (*partícules) d’aquests elements que són inerts i que es posen en moviment gràcies a dues forces: l’ODI i l’AMOR. En un determinat període del cicle còsmic, l’amor és el que predomina: aleshores, els elements es mesclen, es compacten i donen lloc a una esfera homogènia. Després, comença el procés contrari: l’odi guanya la lluita i els elements es disgreguen, a l’igual que l’ordre i l’unitat. Un pic s’arriba al màxim punt de dispersió torna a començar el cicle. *Es tracta d’un cicle còsmic etern.
ANAXÀGORES
La seva filosofia es basa en la distinció entre un principi material: assegura que les coses estan formades per HOMEOMERIES, partícules de tants de tipus com coses hi ha. En un objecte hi ha homeomeries de moltes coses però en predominen les d’una sola casta. Aquesta teoria parteix de que les coses es poden transformar: no hi ha canvis que impliquin deixar de ser, perquè les coses que es transformen en alguna altra en realitat sempre ho han sigut. Anaxàgores considera que hi ha un principi organitzador immaterial, la MENT o ENTENIMENT, format per nous pensaments. *Ex: una flor es converteix en fruit perquè des d’un principi ja tenia homeomeries de fruit.
ATOMISME
- LEUCIP (mestre)
- DEMÒCRIT (deixeble) Defensen l’existència d’unes partícules indivisibles, els àtoms, els quals tenen forma geomètrica: són sòlids regulars com el cub, la piràmide, la doble piràmide, el dodecaedre, l’isocaedre i l’esfera. Aquests àtoms circulen pel buit i es mouen per atzar, ja que no hi ha cap principi organitzador. Per tant, l’ordre no necessita explicació perquè sorgeix de l’atzar (és fruit de la casualitat). Aquesta matèria inerta que per “sort” s’ha organitzat i ha produït un ordre per pura coincidència. SOFISTES Eren cosmopòlites i adquirien el seu coneixement viatjant. Eren educats per ser la classe dirigent. *Equivaldrien als professors de secundària PROTÀGORES
Diu que “l’home és la mesura de totes les coses”. En aquest cas, HOME fa referència a un individu i no al col·lectiu humà. Cada individu tendrà una perspectiva diferent de la realitat: no hi ha veritat, l’únic que hi ha és OPINIÓ. No hi ha veritats universalment vàlids. Encara que tots els punts de vista valguin el mateix, parlam de RELATIVISME, ja que la veritat depèn de cada individu.
TRASÍMAC
Afirma que “la llei és sempre la llei del més fort”. Trasímac creu que la llei del més fort no només impera en la naturalesa, ja que les lleis humanes no protegeixen els dèbils: als forts i poderosos els interessa que els dèbils pensin que estan protegits i que creguin que hi ha justícia. D’aquesta manera, el dèbil accepta la injustícia de l’ordre social i polític en el que viu. El dèbil sempre complirà la llei i el fort trobarà la manera d’incomplir-la.GÒRGIES
Creu que “no hi ha ésser. Si n’hi hagués no seria cognoscible: si ho fos no seria comunicable”. Gòrgies pensa que no hi ha res permanent, ni res estable. És més, té una visió més radical que implica que l’únic que hi ha és no-res (NO-ÉSSER). Si no fos així, l’ésser seria incognoscible per una mancança bàsica de capacitat de conèixer: com que la raó humana és limitada, no ho pot entendre tot. Si hi hagués realitat, aquesta aniria més enllà de la nostra comprensió. Suposant que poguéssim conèixer l’ésser, l’humà també té una capacitat de comunicació tant limitada com el seu llenguatge, ja que aquest és una font de malentesos perquè no tothom dona el mateix significat a les paraules.SÒCRATES (470-399 aC, Atenes) *S’oposa als sofistes L’episodi més conegut de la seva vida és la seva mort. És condemnat a mort per causa d’acusacions d’enemics polítics: l’acusen de corrupció de la joventut en dir-los que la vida religiosa no és el més rellevant. Normalment, l’haguessin desterrat d’Atenes uns anys, però en el seu discurs de defensa es declara innocent i afirma que la seva influència és tant positiva pels joves, que Atenes li hauria de pagar un sou. El tribunal, aleshores, el condemna a mort i va ser obligat a enverinar-se amb cicuta. Sócrates protagonitza els primers diàlegs de Plató, d’on s’extreu el seu pensament, ja que ell no va escriure res perquè per a ell la filosofia és sempre una activitat, una cosa que es fa i no un resultat. Diu que la seva tasca era la de la seva mare, que era comare, perquè es considerava comare del pensament en ajudar a que la gent pugui parir els seus propis pensaments. Sócrates havia de posar a l’alumne en camí de la veritat, fer que arribi a les seves conclusions i que pensi per si mateix. En això consisteix la MAIÈUTICA, una tècnica de diàleg. *Sòcrates considera que la SAVIESA es basa en el reconeixement de la pròpia ignorància. Sòcrates té una teoria basada en l’intel·lectualisme moral: qui fa el mal, ho fa per ignorància. Per això podem dir que aquesta teoria demostra un OPTIMISME ANTROPOLÒGIC. En cas que els individus fassin el mal serà per la desconeixença de què és el bé, la solidaritat o la justícia, ja que si ho sabessin i ho compreguessin actuarien correctament i en conseqüència.
PLATÓ
Va ser deixeble de Sòcrates i s’han conservat totes les seves obres. Plató viatjà 3 vegades a Siracusa (Sicília), ciutat regida pel tirà Dionís, admirador seu, que volia dur a la pràctica les idees polítiques del filòsof. Aquest va constituir el primer experiment filosofico-polític, però va fracassar perquè Dionís estava envoltat de gent que ansia el seu poder i Plató és vist com un competidor. *Va ser el primer en obrir una escola de filosofia: l’ACADÈMIA. Totes les obres de Plató estan escrites en diàlegs amb valor estètic, artístic i literari, a banda del seu contingut filósòfic. En les seves obres va pretendre homenatjar a Sócrates, i es divideixen en:
➔ SOCRÀTICS: són els diàlegs de joventut, en ells retracta el Sócrates real i històric.- Gòrgies, Protàgores i Apol·logia de Sócrates (representa l’escena de la mort de Sòcrates).
➔ DOGMÀTICS: són els diàlegs de maduresa, en ells la figura de Sòcrates no es correspon amb la del Sòcrates històric, sinó que és el portaveu de Plató. Hi presenta la seva filosofia de manera simplificada, sense gaires explicacions. - República, Fedó, Fedre i Symposium.
➔ CRÍTICS: seguint la inspiració socràtica, sotmet a crítica la seva filosofia. Es tracta de diàlegs llargs i de difícil comprensió. - Parmènides, Sofista, Teetet i Timeu.
Plató s’inspira en Parmènides en certa manera, ja que identifica els conceptes d’ésser i permanència, estabilitat, immutabilitat o eternitat. La matemàtica seria l’exemple de que hi ha objectes permanents, que no canvien. Els objectes matemàtics sensibles no són permanents. En canvi, els objectes matemàtics conceptuals sí que són reals, permanents i eterns: allò real és conceptual i abstracte, mentre que els seus exemples concrets no ho són. Per exemple, el concepte d’arbre és real i permanent, però els arbres neixen i moren. *Fa esculpir un lema sobre la porta de l’ACADÈMIA: “que no entri ningú que no sàpiga geometria”.
MÓN INTEL·LIGIBLE → És el de les idees, format per conceptes i objectes abstractes.→ Hi tenim accés intel·lectual mitjançant la RAÓ.→És permanent, estable, etern, conceptual...→ Constitueix l’autèntica realitat.
MÓN SENSIBLE → Format per allò que perceben els nostres sentits.→ És inestable, canviant, temporal i efímer.→ Constitueix una pseudorealitat.
Entre aquests dos móns hi ha una relació de còpia o imitació i de participació: els objectes sensibles tenen una certa realitat perquè participen en l’autèntica realitat dels objectes intel·ligibles. La idea és perfecta, en canvi, la còpia és imperfecta. Al Timeu, Plató explica un mite que en segons la seva opinió és probablement vertader, EL MITE DEL DEMIÜRG (creador, Artésà): un temps només existien el món de les idees i una matèria especial i indeterminada (chorà*), similar a les idees. Però la chorà també és contrària a les idees, ja que aquestes són determinades i la matèria no. Hi havia un demiürg (divinitat menor) que a partir de la matèria va crear el món sensible seguint les idees del món intel·ligible.
A la vegada que hi ha dos tipus de realitat, hi ha dos tipus de coneixement: la sensibilitat i la intel·ligència o raó. El coneixement del món sensible no és estable, és canviant. Per contra, l’autèntic coneixement és purament intel·lectual, ja que el concepte no canvia, és etern. Per això, les persones que es basen en les seves experiències i sentits no assoleixen el coneixement, sinó una opinió que és canviant i temporal, ja que jutjam per l’aparença. *Protàgores: ”l’home és la mesura de tot”→ tot són opinions.
CIÈNCIA → té com a objecte d’estudi els conceptes→ hem d’anar més enllà de l’experiència i centrar-nos en les idees→ estudia allò que és universal DOXA → pseudoconeixement→ se centra en allò particular
En el Menó, explica que el coneixement d’allò sensible pressuposa el coneixement intel·lectual d’allò universal. Això implica que per poder classificar els objectes sensibles s’ha de tenir un coneixement previ de l’idea: sense conèixer les idees no coneixem el món sensible. Per això, hi ha d’haver un coneixement innat del món intel·ligible. En el Fedre, Plató diu que en néixer ja coneixem les idees. Consegüentment, abans de nèixer, la nostra part intel·lectual ha d’haver estat en contacte amb el món intel·ligible. De fet, té la mateixa naturalesa que les idees: l’ÀNIMA (psiché), el nostre principi vital i racional. Aquesta és eterna, permanent i immortal, ja que quan morim, torna a al món de les idees. L’ànima, es pot reencarnar en funció del grau de purificació de l’ànima respecte el cos. L’ànima i el cos formen una unitat quan son vius. Per això, l’ànima no ha de permetre ser contaminada pel cos ja que, si es manté pura, s’alliberarà amb la mort del cos. En cas que no sigui pura, l’ànima quedarà lligada al cos. Per aquest motiu és necessari no deixar-se portar pels impulsos corporals. En el “mite de l’auriga”, compara l’ànima amb un carro tirat per dos cavalls i conduït per un auriga. L’ànima té tres components: l’ànima racional, capaç de conèixer les idees (AURIGA, que guia el nostre comportament); l’ànima irascible o coratjosa, associada a la voluntat (CAVALL DÒCIL, OBEDIENT); i l’ànima concupidiscible, associada al desig (CAVALL REBEL I DESOBEDIENT). Tenint en compte la concepció geocèntrica que tenien els grecs de l’univers, els planetes estaven enganxats a esferes transparents que feien que es desplacèssin.
Plató, considera que el món intel·ligible, i consegüentment les ànimes, es trobava més enllà de l’esfera de les estrelles fixes. Aleshores, en cas que el cavall concupidiscible es desboqui, té lloc un accident que provoca el desviament del carro i que aquest xoqui contra l’esfera i que caigui de l’esfera a la Terra, el centre de l’univers. Allà, l’ànima s’encarna en un cos (que és una presó), de la qual pretén sortir per tal de tornar a la seva autèntica pàtria, el món “supraestel·lar”. Per això, l’ànima és un ésser dividit, caigut, desplaçat i fora de lloc, exiliat en el món sensible del qual pot escapar amb la mort del cos al que està lligada, sempre que s’hagi mantingut pura tot i la corrupció del cos. *Antropologia similar a la cristiana: “mite del pecat” després del génesis els humans cauen a la terra. La teoria política platònica es veu reflectida en els diàleg República (hi presenta una versió més idealista i utòpica) i Les lleis (presenta una visió més realista i més pragmàtica). La utopia platònica parteix de la concepció tripartita de l’ànima (racional, coratjosa i concupidiscible). A la societat haurien d’existir tres classes socials en que en els seus integrants hi predomínés una part de l’ànima determinada. Per classifcar els individus és molt important el sistema educatiu, l’encarregat de decidir quina part de l’ànima predomina en cada individu i atorgar-li l’educació adient en funció d’aquesta. Cal tenir en compte que en aquesta societat, existiria la mobilitat social, és a dir, en la classificació no hi intervendria l’origen social dels individus. Hi hauria tres tipus d’individus segons l’ànima:
INDIVIDUS RACIONALS→ tenen un interès teòric i científic→ el seu objectiu vital: coneixement→ pretén conèixer la veritat FILÒSOFS
INDIVIDUS IRASCIBLES→ formarien part de l’exèrcit i la policia→ tenen valentia, coratge i vocació d’armes GUARDIANS
INDIVIDUS CONCUPIDISCIBLES→ objectiu vital: satisfacció dels seus desitjos→ recerca del plaer PRODUCTORS COMERCIANTS
*Per tant, segons Plató, la societat hauria de tenir una jerarquia de tipus piramidal.
Els filòsofs eren els dirigents de les polis (juntament amb els guardians) i exercien les tasques de govern mitjançant càrrecs rotatius. L’individu governa malgrat ell mateix, no té interès en el poder. És la seva responsabiltat controlar i dur pel bon camí a la resta. No es tracta d’individus privilegiats ja que els està prohibida la propietat privada per tal d’evitar la corrupció. També tenen prohibit tenir família per evitar el nepotisme i l’herència o traspàs del seu patrimoni a la seva descendència.Plató havia tengut una tendència políticaantidemocràtica i a favor de l’existència d’una aristocràcia. L’utopia platònica és una aristocràcia espiritual o intel·lectual en la que governen aquells en els que predomina l’ànima racional, en contraposició dels principis de la democràcia: tothom és igual d’apte per governar.