La Pedrera de Gaudí: Història i Arquitectura de la Casa Milà

Fitxa Tècnica de la Casa Milà (La Pedrera)

• Arquitecte: Antoni Gaudí (1852-1926)
• Tipus: Civil (ús residencial)
• Estil: Modernisme català
• Cronologia: 1907-1910 (Inaugurat el febrer de 1908)
• Localització: Passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer de Provença, Barcelona
• Estat actual: Bo i en ús
• Context: Palau de la Música Catalana

Anàlisi Formal i Elements de Suport

L'estructura de ferro i els pilars de pedra són els elements de suport principals. L'edifici s'aguanta sobre pilars, una estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega i que permet una distribució lliure dels envans i de les obertures grans de la façana.

Elements de Coberta i Espai Exterior

La coberta està formada per un terrat pla esglaonat on es troben els dipòsits d’aigua, les caixes d’escala, els ascensors i les sortides de les xemeneies. L’edifici consta de planta baixa i cinc pisos. Exteriorment, la Casa Milà és una gran escultura monumental. La façana no té funció estructural, sinó de revestiment.

Organització de la Façana i Programa Decoratiu

En l'organització de la façana predomina l’horitzontalitat. Tot i que l’edifici està situat en la confluència de dos carrers, la façana és contínua i no presenta els angles característics de les cantonades. La façana és un simple revestiment de pedra que s’aguanta gràcies a una estructura interior de ferro.

El programa decoratiu i la forma exterior evoquen una naturalesa de muntanyes amb penya-segats i roques erosionades. Les baranes dels balcons són de ferro amb formes orgàniques que imiten algues marines, crustacis, cavallets de mar i gavines.

Elements Destacats i Tipus de Planta

Tot el terrat, en general, destaca pels elements que hi trobem. Es tracta d’una superfície esglaonada en diferents nivells, ple de formes màgiques que recorden les peces d’un immens escacs.

Pel que fa al tipus de planta, és un bloc format per dues cases independents: una amb entrada pel xamfrà del Passeig de Gràcia i l’altra amb entrada pel carrer de Provença.

Organització de l’Espai, Llum i Orientació

L'edifici té dos celoberts interiors de grans dimensions, un de circular i un altre d’ovoide, que corresponen a les dues entrades del carrer. Gaudí va preveure instal·lar-hi un ascensor. L’estructura de "planta lliure", aconseguida amb el sistema de pilars i jàsseres, permet eliminar els murs de càrrega. Això va permetre que Gaudí trenqués amb la geometria rectilínia i organitzés els espais domèstics amb línies corbes, entre d'altres.

L'aparença és d’un espai laberíntic però lluminós. Respecte a la llum i l'orientació, cada habitatge dóna al carrer i a un dels patis, de manera que la llum i la ventilació estan garantides.