Pavelló alemany significat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 35,26 KB

Títol: Formes úniques de continuitat en l’espai


AUTOR: Humberto BoccioniCRONOLOGIA: 1913TIPOLOGIA: ExemptaESTIL: FuturistaMATERIAL: BronzeTÈCNICA : FossaLOCALITZACIÓ: MoMA (NY)Tema: figura humana en moviment.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL


HISTÒRIC: Aquesta obra està realitzada l’any anterior a l’inici de la Primera Guerra Mundial que va enfrontar la Triple Aliança (Alemanya, Àustria, Rússia) contra la Triple Entesa (França, GB, Itàlia). Era una lluita contra l’Europa democràtica contra l’Europa absolutista. Va acabar amb el triomf del democràtic amb el tractar de Versalles.

CULTURAL: A inicis del Segle XX van aparèixer les primeres avantguardes. París i més endavant NY es van convertir en els principals centres artístics.

Cronológicament, les primeres avantguardes van començar al 1905 amb l’aparició el Fauvisme i l’Expressionisme. Després d’ells van aparèixer el Cubisme, el Futurisme, l’abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme. Al final de tot aquests procés està marcat per l’inici de la Segona Guerra Mundial.

ANÀLISI FORMALÉs el retrat d’un cos antropomòrfic sobre dues plataformes quadrangulars, que camina cap endavant de forma decidida. La figura s’estructura a partir d’una superposició de volums com si es tractés d’una seqüència de cinema. En les imatges el col·loquen una sobre l’antecedent sense que aquesta desaparegui. El resultat de la simultaneitat temporal que reprodueix el sentit de l’acció és una figura distorsionada, pla fruits de vista diferents (simultaniament espacial)

Respecte al moviment, l’autor ho reprodueix a partir de la projecció en un mateix pla especial de la musculatura corporal. També utilitzem nombroses formes geomètriques de perfils angorosos, que estan fonamentades per la superfície brillant, pulida de bronze. Hi ha tabé una tensió entre el desplaçament de la figura cao endavant i les formes que es generen en sentit contrari degut al dinamisme de la marxa. El resultat és una estatua de composició oberta o centrífuga, on destaca la idea de lleugeresa i que es relaciona amb l’entorn.

ESTIL


L’ay 1909 Philippo Tomasso Marinetti va publicar al diar “Figaró” el manifest futurista. Segons aquests manifest, el Futurisme suposa l’abandonament del passat i de la tradició figurativa (malgrat que la majoria de les seves obres estan influenciades pel món clàssic) transformant-les en un món contemporàni.

El Futurisme va introduir uns conceptes com la rapidesa per representar un moviment veloç, ràpid en la llum dels nous progressos de la tècnica. També, descomposant la figura aconseguirà la idea de moviment i per això utilitzarà una sèrie de recursos geomètrics propis del Cubisme. Pel Futurisme també destacaran com a símbols de modernitat els nous mitjans de transport, la ciutat, la velocitat i el risc, la violència i el vitalisme.

Busca un abandonament total del convencionalisme passar per alliberar-se i per afirmar la més absoluta llibertat.

INTERPRETACIÓ


SIGNIFICAT: Tot i que l’obra ens recorda a la Victòria de Samotràcia, l’autor vol donar la imatge d’un home modern, d’un èsser que viu en una gran ciutat del seu temps, on la màquina és la protagonista, de forma que l’home és semblant a una màquina. La figura humana simbolitza que avança cap el futur. Per alguns crítics aquesta figura recull la essència de la idea de super home de Nietzsche (meitat home, meitat màquina) que es desenvolupa en llibertat trencant les barreres que els tenien apartats.

Es a dir per algunes persones recull lessencia de superhome, un esser  bionic.

FUNCIÓ


Recrear el moviment ràpid d’un cos en l’espai. En l’escultura grega s’aconseguia velocitat amb el vestit i en aquesta obra s’aconsegueix a partir del modelat del cos.

Models i influencies: com a escultor boccini va ser qui millor va saber transmeté els conceptes futuristes i qui va ser poner en lus de nous materials com el vidre, ciment o ferro. També va saber aprofitar els efectes de la llum eléctrica a partir dun acurat treball de brunyiment del metall de les seves escultures, i aixo els otrorgava una major brillantor. Aquesta escultura te una semblança amb la vicoria de samotracia, ja que totes dues intenten recrear una mateixa sensació: moviement rapid i decidit dun cos en lespai.

Títol: El Profeta


AUTOR: Pablo GargalloCRONOLOGIA: 1933ESTIL: CubismeTÈCNICA: ForjaMATERIAL: BronzeFORMA: ExemptaTIPOLOGIA: DenpeusCROMATISME: MonocromLOCALITZACIÓ: Museu d’art Reina Sofia (Madrid)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL


HISTÒRIC: L’obra es situa dins de la 2º República i concretament donada al Bienni Conservador (1932-1934). Aquest període destaca per la paralització de les reformes que havia iniciat el Bienni Progressista i per la dura recessió contra els obrers a la revolta d’Astúries i la política contra la Generalitat.

CULTURAL: A inicis del Segle XX van aparèixer les primeres avantguardes. París i més endavant NY es van convertir en els principals centres artístics.

Cronológicament, les primeres avantguardes van començar al 1905 amb l’aparició el Fauvisme i l’Expressionisme. Després d’ells van aparèixer el Cubisme, el Futurisme, l’abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme. Al final de tot aquests procés està marcat per l’inici de la Segona Guerra Mundial.

ANÀLISI FORMAL


La figura del profeta s’estructura a partir d’un eix vertical central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir d’aquest eix, apareicen els diferents elements del cos a través d’un foc de corves i contra corves. La matèria és la seva absència. La figura es coberta amb una pell de xai esquematitzada i lleugerament inclinada cap endevant. Dues línies rectes, formades per les cames fixen la figura al terra.

En aquesta escultura l’autor aprofita les característiques del bronze per crear i desfer tensions entre les formes compostes (que deixen relliscar la llum) i les concaves (que la reflecteixen).

L’aire juga un paper molt important en l’obra, apareixen en aquelles zones on hi ha el bust. El buit és utilitzat per intensificar l’expressivitat i aixiò es fa ben evident a la caras sobre tot a la galta esquerre, per representar el crit que dona el personatge. El profeta porta un bàcul a la mà esquerre a l’altre la té alçada en actitud de dirigir-se a la multitud. L’obra aconsegueix l’equilibri entre la verticalitat d’uns a banda i les línies corves d’un altre. 

La perspectiva s’aconsegueix amb les línies corves i amb els buits, que donen volum al personatge i el moviment ve donat per la dispossició de la mà dreta alçada. 

ESTIL


El gran teoric del Cubisme es Guillaume Apollinaire que defensava que la geometria és a les arts plàstiques allò que la gramàtica a l’escultura, idea que sintetitza la preocupació dels cubistes per l’elaboració dels objectes a partir de les formes pures. Pablo Gargallo es considerat el percursor de l’escultura en ferro. Els seu pare tenia una ferreria i va ser allà on va aprendre la tècnica de forja.

Per fer escultures amb ferro va utilitzar diferentes tècniques i la més coneguda és la del repusat. Consistia en colpejar chapes de ferro, en fret o en calent, per donar-li les formes que es buscaven. 

INTERPRETACIÓ


SIGNIFICAT: El profeta fa referència a un home, normalment vinculat a una divinitatm, que es dirigeix d’una forma apasionada a un públic, incintant l’accióm be sigui per que creguem en el que està dient o bé que sigui perquè el segueixen físicament. La vara que aguanta la mà esquerra és el símbol del guia i la pell de xai amb la que es verteix faria referència a la austeritat. 

FUNCIÓ: Aquesta obra de les que es van fer varies còpies va ser concebuda per la seva exposició en galeries d’art, museus o algunes exposicions públiques. 

Models i influencies:


Lescultura aragonesa va seguir els passos del Cubisme pictoric de picaso, superposant els diferents plans de la figura per crear formes subjectives, aquesta característica es pot observar plenament en el rostre.

La proximitat que mostra la figura integra els principis expresionistes tant en la seva força com en la seva sensibilitat.

També shi poden descubrir reminiscencies de lart primitiu present en artistas com brancusi i modigliani.

Títol: Nit de lluna


AUTOR: Leandre CristoforCRONOLOGIA: 1935ESTIL: Surrealisme TÈCNICA: AssembaltgeSUPORT: Fusta i fusta policromadaLOCALITZACIÓ: MNAC (BCN)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL


HISTÒRIC: L’obra es situa dins de la 2º República i concretament donada al Bienni Conservador (1932-1934). Aquest període destaca per la paralització de les reformes que havia iniciat el Bienni Progressista i per la dura recessió contra els obrers a la revolta d’Astúries i la política contra la Generalitat.

CULTURAL: A inicis del Segle XX van aparèixer les primeres avantguardes. París i més endavant NY es van convertir en els principals centres artístics.

Cronológicament, les primeres avantguardes van començar al 1905 amb l’aparició el Fauvisme i l’Expressionisme. Després d’ells van aparèixer el Cubisme, el Futurisme, l’abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme. Al final de tot aquests procés està marcat per l’inici de la Segona Guerra Mundial.

ANÀLISI FORMALÉs una peça escultórica representada per 3 elements de fusta: una peça circular de color negre, un fust de filar i un ou de sargí. En algunes de les còpies que es conserven d’aquesta escultura es conerven en una copia de vidre.La tècnica artística és l’assemblatge que consistia en unir diferents materials d’objectes de forma que s’aconsegueix un efecte tridimensional.

A nivell escultural destaquen dos aspectes diferents:

1) Un eix de simetría diagonal, que ve determinat per la posició del fust de filar sobre la plataforma circular

2)La llum natural de l’obra que prové del color beige del fust de filar i de l’ou

L’obra poseeix un ritme de moviment fictici, remarcat pel predomini de la forma diagonal del fust i una textura llisa, brillant i suau que prové dels materials utilitzats.

ESTIL


André Breton va publicar l’any 1924 el manifest subrealista. Les seves idees es basaven en el coneixement del psicoanàlisi de Freud i del comportament dels malalts psiquiàtrics. El concepte lògic és l’automatisme on els quadres han de sorgir d’una mena de dictat màgic procedent de l’inconscient. El Surrealisme és una actitud combativa contra la cultura burgesa. Creia en la possibilitat d’elaborar una nova cultura en una societat nova a la qual s’arribaria a través d’una revolució. Breton i algun dels seus seguidors militaven al Partit Comunista, del qual més tard la majoria es van distanciar. L’autor d’aquest quadre és el representant del Surrealisme automàtic.

INTERPRETACIÓ


SIGNIFICAT: Aquesta obra pertany a una de les seves primeres peces no figuratives que corresponen a les escultures surrealistes. Van ser realitzades als anys 30. Va arribar un moment en que l’autor veia que el seus pares es feien grans, i per tenir un record de la seva mare, va pensar en fer una composició en un fust de filar i un ou de surgir, com el que feia servir la seva mare durant les nits d’estiu a la casa de la família que tenien a Òs de Balaguer. En aquesta obra l’autor també volia representar la il·luminació de les nits de lluna.

Un altre teoria dir que Cristofor, en representar aquesta obra dins una capsa, el que volia era representar els petits altars amb la verge mòbils que eren una cosa habitual en aquests pobles de Lleida. Llavors la seva mare ocuparia simbolicament el lloc de la verge.

FUNCIÓ


Aquesta obra reprodueix els records d’infància i el món del subconscient de l’autor.

Models i influencies:


Aquesta obra ha de ser catalogada dins lobjecte surrealista especialmente les composicions incloses en lesmentada exposició logicofobista i en relació amb els artistas catalans ramón marinel.Lo i Antonio García lamolla.La transformació dels objectes quiotidians en objectes poetics el relaciona amb els ready.Madre dadaistes de marcel duchamp. Malgrat que en la seca escultrua, leandre saporta del no significat de les obres de duchamp. Aixo lacosta mes a la moetica de les escultures objecte de Joan miro.

Títol: Elogi a l’aigua


AUTOR: Eduardo ChillidaCRONOLOGIA: 1987TECNICA: EncofratMATERIALS: Formigó armat, acerLOCALITZACIÓ: Parc de la Creueta del CollESTIL: Art abstracte

Context històric i cultural

HISTÒRIC: Durant aquest període BCN va ser escollida com a seu dels JJOO de 1992. La ciutat estava governada per Pascual Maragall i la seva tasca va suposar una gran transformació urbanística.

CULTURAL: A la segona meitat del Segle XX la ciutat de NHY passa a ser el centre dels artístic del món, on es van aplegar molts artistes que fugien de l’Alemania Nazi.

A partir del 1945 i fins l’actualitat podem dividir dues grans tendències:

1. Segones avantguardes: Van començar a Europa amb l’expansió de l’informalisme i els EEUU amb l’expressionisme abstracte.

2.  Tendències post-modernistes: Iniciades amb el neó-expressionisme Alemany i la avantguarda Alemanya, arriba fins els nostres dies en que triomfa l’era digital.

Anàlisi formal

L’obra es composa d’una gran estructura pesada, suspesa en l’aire per mitjà d’uns cables d’acer. Per sobre d’aquesta gran estructura hi ha un estany la qual les quatre grans urbes interaccionen formant un apendix del cos central convergent en un mateix punt intern que és on es concentra la força expressiva de l’obra. Chillida aconsegueix que apareguin 2 protagonistes dins de la obra: la gravetat i l’aire.

La primera present a la capacitat de l’artista de aconseguir que una estructura pesada sembli lleugera, suspesa en el no – res, desafiant les lleis físiques. Respecte a l’aire la seva presencia no nomes es limita a embolicar l’espai, sinó que sembla que l’escultura vulgui capturar l’aire. És molt interessant també la relació de l’escultura dins la natura.

Estil


Chillida és un dels escultors més importants de la 2ª maitat del Segle XX. Poc a poc s’aparta de la representació de figures i es centra en l’abstracció, amb unes obres que cada cop van creixent d’escala i que es reflecteixen com la tensió de les forces de la natura, integrant-se en el paissatge.

En aquesta obra l’autor fa servir la tècnica de l’encofrat que consisteix en que primer es realitza una maqueta de la peça a construir. A partir d’aquesta maqueta es construeix amb porexpan l’escultura amb les seves mides reals. Aquesta estructura es recobreix després de fusta, que es fixa mitjançant cargols. Tot seguit s’enumeren les diferents peçes de fusta que es desmonten per tornar-se a muntar en el joc original, esdevenint el motlle de l’escultura que s’omplirà de formigó. Un cop es refreda el formigó, es retiren les peces de fusta.

Interpretació


SIGNIFICAT: l’obra es basa en les metamorfosis d’Ovidi on s’explica el mite de Narcís segons el qual s’ens diu que Narcís era un jove molt bell que va refusar a una noia anomenada Eco i per això va ser castigat per la deesa Juno a enamorar-se de la seva imatge reflectida. L’impossibilitat d’aconseguir el seu propi amor el va conduir a la mort.

FUNCIÓ: el regidor d’urbanisme Orio Buiganes va encarrer a l’escultor que fes una obra per a ser colocada a la ciutat abans dels JJOO.

Models i influencies


Lautor esta forjada en la tradició artesana vasca pero de carácter autoridacte, va utilizar materials i tecniques propies de la seva terra com la forja i el ferro.La seva etpa com a poter de futbol i arqitececte van contribuir en la integració de lespai ço a element principal de la seva escultru.La profunda relació que aconsegueix aquest autor entre lart i la natura es relaciona amb els monumentes prehistorics.

Títol: Maman


Autor: Louise BourgoiseCronologia: 1999Estil: Expressionisme escultòricMaterial: Bronze, Acer inoxidable, marbreTipologia: ExemptaLocalització: Museu Guggenhein

Context històric i cultural

Històric:


 Durant aquest període assistim al final del gobern socialista, precedir per Felipe González i que en aquesta darrera etapa es caracteritzar per una fora crisi econòmica i nombrosos casos de corrupció. A partir de l’any 1996 arriba al poder el PP presidit per Aznar, caracteritzat aquest govern per pactes amb els nacionalistes catalans i vascos.

Cultural


A la segona meitat del Segle XX la ciutat de NHY passa a ser el centre dels artístic del món, on es van aplegar molts artistes que fugien de l’Alemania Nazi.
A partir del 1945 i fins l’actualitat podem dividir dues grans tendències:
1. Segones avantguardes: Van començar a Europa amb l’expansió de l’informalisme i els EEUU amb l’expressionisme abstracte.
2. Tendències post-modernistes: Iniciades amb el neó-expressionisme Alemany i la avantguarda Alemanya, arriba fins els nostres dies en que triomfa l’era digital.

Analisi formal


L’obra forma part d’una sèrie d’escultures anomenades “spider”. L’escultura s’estructura sobre vuit potes gegantines de bronze en l’exterior del museu Guggenhein. Aquestes potes formades per nombroses plaquesno estan tenses sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat per estar en primer lloc corvades i per la rugositat de la seva superfície.

Totes les potes convergeixen en un cos central de reduides dimensions. Per sota d’aquesta estructura hi ha un teixit mecànic que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. L’autora sap unir d’una banda la fragilitat de la bosa on guarda els ous que està sospesa a l’aire i d’altre banda la protecció que ofereix la posició de les 8 extremitats situades a mes elevades que la bosa materna.

Estil


La seva trajectoria artística va més enllà de sis dècades i es mou entre l’abstracció i la representació dels estats psíquics de la persona. Al mateix temps també està influenciada pel Surrealisme, l’expressionisme abstracte i l’art de les tribus índies i africanes.

També s’ha de destacar la influència que la traumàtica infància de l’autora va tenir en l’obra. Aixi l’artista va rebel·lar que la seva obra és autobiogràfica, traslladant a l’art algunes de les seves vivències i sentiments més profunds.

Significat i funció


Significat:


 L’obra és un homenatge que l’artista fa a la seva mare a la que considera la seva millor amiga. La seva mare, al igual que les aranyes és intel·ligent, pacient, tranquil, raonable, subtil i neta.

L’obra també està vinculada en els traumes psicològics de la infància de l’artista: Quan era petita va patir el menyspreu del seu pare que esperava un nen en lloc d’una nena i d’altra banda va ser testimoni de la relació amorosa que el seu pare va mantenir amb la seva institutriu iq ue la seva mare va ignorar.

Per l’artista aquest insecte representa la duplictat de la natura: L’aranya utilitza la seda tant per fabricar el capoll que protegeix els ous com per filar la teranyina que necessita per caçar la seva presa. És una doble funció contradictoria; vida i mort. Les aranyes són èssers vius que s’alimenten de mosquits, aquests propaguen malalties i les aranues com les mares protegeixen.

Funció:


Reviure la memoria de la seva mare i intentar oblidar els seus traumes infantils. 

Models i influencies:


  burgeois engloba una obra solida i innvoadora que  oscila entre labstracio i la representació personal dels estats psíquics de la persona, alhora questa aposta es va veure enriquida pel contacte amb el suerealisme parisenc, lexpresionisme abstracte de NY i el ialeg mantingut entre lart de les tribusindies i africanes.

En les seves obres es podría dir que lartista trasllada a lart algunes de les seves vivencies sentimentals i emocins mes profundes, com ho va fer Frida Kahlo.

Títol: Pavelló Alemany


AUTOR: Mies Van Der RoheCRONOLOGIA: 1929ESTIL: RacionalismeMATERIALS CONSTR.: Pedra / Marbre travertí, ònix, granit, acer inoxidable, vidre.SISTEMA CONSTRUCTIU: Materials IndustrialsLOCALITZACIÓ: Parc de Montjuïc (Barcelona)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL


HISTORIC: Aquesta obra va ser feta durant la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), que es va caracteritzar com una renstricció de les llibertats i un caràcter autoritari de Govern. A Barcelona durant l’any 1929 va tenir lloc la exposició Universal on s’exposaven les novetats i els invents que es feien als diversos països del món.

CULTURAL: A inicis del Segle XX van aparèixer les primeres avantguardes. París i més endavant NY es van convertir en els principals centres artístics.

Cronológicament, les primeres avantguardes van començar al 1905 amb l’aparició el Fauvisme i l’Expressionisme. Després d’ells van aparèixer el Cubisme, el Futurisme, l’abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme. Al final de tot aquests procés està marcat per l’inici de la Segona Guerra Mundial.

ANALISI FORMAL


ESPAI EXTERIOR: L’edifici que no té una façana propiament dita s’aixeca sobre una plataforma rectangular de marbre travertí. L’accés es fa per una escala de 8 graons davant la qual hi ha un gran estany rectangular que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici.

A l’edifici els pilars d’accés tenen tot el protagonisme a l’hora de substentar l’edifici i alliberar als murs de la seva funció de càrrega. D’aquesta manera els murs estan disposats de manera estètica i no estructural, possibilitant l’ús del marbre i del vidre.

Els elements bàsics de suport són 8 pilats cruciformes d’acer inoxidable, disposats en retícula a intervals regulars. Aquests 8 pilats suporten una coberta plana i horitzontal, avançada respecte de l’estructura inferiorde maneraque per la zona de la façana el sostre sobresurt del murs i per la part posterior deixa la descobert un petit pati, amb un estany.

ESPAI INTERIOR: Interiormen el pavelló va ser disenyat per una gran sala en la qual l’individu es podie moure lliurement, i els murs delimitaven l’espai de manera que no queda clara la frontera entre espai exterior i interior. També és molt interesant l’ús dels vidres que permet la interrelació entre l’exterior i l’interior, de forma que semvla que l’habitatge estigui integrat al seu interior. Per últim cal destacar el mobiliari que es va fer expressament per aquesta ocasió i on destaca la cadira anomenada “cadira Barcelona” que va representar l’inici de la popularització del mobilitari fabricat en tub metàl·lic.

ESTIL


El Racionalisme és el moviment arquitectònic que més ha influit en la construcció del Segle XX. El seu precedent el trobem a l’escola de Chicago, i el nou moviemtn està relacionat amb les primeres avantguardes.

Al 1919 es va fundar a Weimar, la capítal de la nova República d’Alemanya, l’escola de Bauhaus, que és la fussió de l’escola de les Belles Arts i de l’escola d’Arquitectura. Durant la seva existència (1919 – 1933) va ser dirigida succesivament per Walter Gropius, Johammer Meyer i Mies Van de Rohe, fins que els nazis la van tancar per considerar-la un focus de bolchevisme.

Dels tallers de la Bauhaus van sortir tota mena de disenys funcionalistes per l’habitatge (mobles, llums, etc.) que encara avui dia són referència per als dissenyadors actuals.  A part de les novetats  en el disseny, la Bauhaus també va ser molt important en el sistema d’ensenyament i sobretot en el disseny de l’edifici de l’escola a Dessau Gropius, ja que volia fer de l’edifici un manifest. Per últim Van de Rohe considerava que els espais no són mai tancats sinó que s’obren cap a l’exterior buscant la integració.

.INTERPRETACIÓ

SIGNIFICAT: Aquest pavelló va ser construit per les autoritats alemanyes a Mies Van de Rohe per representar el país en l’exposició universal de 1929. Volia simbolitzar els valors de la “Nova Alemanya” (racionalitat, austeritat), allunyant-se de les velles tradicions de l’Imperi Alemany,

FUNCIÓ: Era un pavelló que representava en l’exposició de Barcelona en 1929.

Títol: Casa Kaufmann


Autor: Frank Lloyd WrightCronologia: 1935 – 1937Estil: OrganicismeMaterials: Formigó armat, vidre, pedra i al·lumini.Sist. Const.: Materials industrialsLocalització: Pensylvania (USA)

Context històric i cultural

Històric:


 Aquest edifici està construït en el període posterior al crack del 1929 que va suposar un període d’empobriment molt gran als EEUU i que les mesusres de Keynes van anar treient el país de la miseria. Paralelament a Europa és l’època d’esplendor dels feixismes i la carrera armamentística portarà a l’inici de la WWII:

Cultural


A inicis del Segle XX van aparèixer les primeres avantguardes.

París i més endavant NY es van convertir en els principals centres artístics

Cronológicament, les primeres avantguardes van començar al 1905 amb l’aparició el Fauvisme i l’Expressionisme. Després d’ells van aparèixer el Cubisme, el Futurisme, l’abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme. Al final de tot aquests procés està marcat per l’inici de la Segona Guerra Mundial.

Analisi formal


Espai exterior


A nivel exterior destaca la gran xemeneia com eix vertical de l’edifici, fet a la pedra natural, al voltant de la qual s’articulen la resta d’espais. La casa consta de tres plantres esglaonades, la primera de les quals s’aixeca sobre la roca naturali forma la base de la xemeneia. El primer pis destaca per tenir una gran terrassa suspesa per damunt de la cascada, donant la sensació que l’aigua surt de la mateixa casa. El segon pis o planta superior, en sobresurt amb la de sota. La disposició d’aquesta terrassa li permet fer de sostre i de protecció d’una part de la terrassa inferior i al mateix temps deica pasar el sol. Els murs són de formigó armat i de pedra natural, convinats en fusteria d’al·lumini i vidre a les finestres. L’exterior de la casa va ser dissenyat per confondre’s amb l’entorn.

Espai interior


A nivell interior destaca la intercomunicació entre tots els espais de les sales. Es tracta de sales lliures sense cap típus de partició i on el vidre afavoreix la sensació d’integració amb el medi ambient.

Estil


Als EEUU es desenvolupa a partir dels anys 30 un nou corrent que, tot i acceptar moltes de les idees del funcionalisme, posa l’interès en la sensivilitat individual tant de l’arquitecte com de l’usuari de l’edifici.

L’edifici és un organisme que té sentit en si mateix, en la seva relació amb la natura que l’envolta i amb la personalitat de les persones a qui va destinat. És l’anomenat organicisme, i el seu màxim represnentant és Frank Lloyd Wright, deixeble de Sullivan i admirador de l’escola de Chicago.

Significat i funció


Significat:


 L’obra d’en Wright és eredera directa de les tradicionals cases de camp americanes en forma de creu, però en aquest cas concret la forma de creu ha desaparegut permentent una absència toal d’estructura reguladora.

Funció:


  La casa va ser encarregada l’any 1935 a Wright per Edga Kaufmann, director d’uns magatzems a Pittsburgh. La casa va ser concebuda per a ús particular i la seva construcció in situ va fer que fos un veritable exercici d’interpretació de l’arquitectura a la natura.

Títol: Museu Guggenheim


AUTOR: Frank O. GehryCRONOLOGIA: 1991 – 1997MATERIALS: Titani, pedra calcaria i vidreLOCALITZACIÓ: BilbaoESTIL: Descontructivisme

Context històric i cultural


HISTÒRIC: Durant aquest període assistim al final del govern socialista precedit per Felipe González, i que en aquesta darrera etapa es va caracteritzar per una forta crisi economica i nombrosos casos de corrupció. A partir de l’any 1996 arriba al poder el PP presidit per Aznar, caracteritzatr aquest primer govern per pactes amb els nacionalistes bascs i catalans.

CULTURAL: A la segona meitat del Segle XX la ciutat de NHY passa a ser el centre dels artístic del món, on es van aplegar molts artistes que fugien de l’Alemania Nazi.

A partir del 1945 i fins l’actualitat podem dividir dues grans tendències:

1. Segones avantguardes: Van començar a Europa amb l’expansió de l’informalisme i els EEUU amb l’expressionisme abstracte.

2.  Tendències post-modernistes: Iniciades amb el neó-expressionisme Alemany i la avantguarda Alemanya, arriba fins els nostres dies en que triomfa l’era digital.

Anàlisi formal


ESPAI EXTERIOR


L’entrada principal s’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existen en comparació amb la plaça. L’edifici ofereix d’aquesta manera una visió global de conjunt.

Estructuralment trobem dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals o regulars, que estan recoberts de pedra calcària o els volums corbats retorçats estan coberts de titani. Tots aquests elements estan units entre si a través dels mens??, en forma de cortina de vidre que dona transparéncia al museu, unint l’exterior amb l’interior. Destaca la vidreria de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa que descansa sobre un pilar de terra.

ESPAI INTERIOR


S’articula a partir de l’enorme vestíbul de 50m d’alçada, al voltant del qual giren els tres novells de sales expositores connectades per mitjà de paral·leles curvalinies, ascensors envidrats i torres d’escales.

La superfície interior es distribueix en 19 galeries, 10 de planta regular i 9 de planta irregular. La més espectacular és la sala gran de 30m d’ample i 130 de llargada. L’espai d’aquesta sala la fa apte per exposar peces de grans dimensions. Per ultim gairebé totes les sales reben una il·luminació zenital a través de les claraboies.

Estil


Deconstructivisme que consisteix en descomposar les formes de forma que es tendeix a abandonar les línies verticals i horitzontas i s’acostuma a rotar les formes aconseguint cossos geomètrics.

Interpretació


SIGNIFICAT: la seva forma orgànica ha estat identificada amb un vaixell. Aquesta interpretació feia un homenatge a la tradició portuaria de la ciutat. Seguint el símbol, les parets lluents de l’exterior es projecten amb l’aigua de la ria com si fossin les escates d’un peix.

FUNCIÓ: és un dels musus que la Fundació Solomon R.
Guggenheim té per nom. La seva funció principal és exposar obres d’una epoca contemporanea tant a partir d’un fons propi, com de peces cedides per altres museus.

Entradas relacionadas: