Pavelló Alemany i La Persistència de la Memòria: Anàlisi Arquitectònica i Artística

Fitxa Tècnica: Pavelló Alemany

• Títol: Pavelló Alemany
• Autor: Ludwig Mies van der Rohe
• Cronologia: 1929 (refet al 1986)
• Tipologia: Pavelló d'exposicions
• Materials: Marbre de color, travertí, vidre, ònix daurat, acer
• Estil: Funcionalista
• Localització: Barcelona (Parc de Montjuïc)

Comentari: L'autor va ser, entre 1930 i 1933, director de la Bauhaus, l'escola d'arquitectura del funcionalisme. Amb el nazisme alemany va marxar als EUA, on va construir gratacels a Chicago i Nova York.

Descripció Formal

Exterior

L'edifici s'aixeca sobre un podi de travertí i s'hi accedeix per una petita escala. L'edifici no ocupa tot el podi; a la zona que queda lliure hi ha un estany rectangular i un petit edifici d'oficines i lavabo.

Interior

Està dominat per una sala que és el primer que es troba en entrar a l'edifici. Aquest interior té un podi amb un estany damunt del qual hi ha una escultura femenina de George Kolbe. La major part de la superfície mural és vidrada, fet que permet un enllaç entre l'interior i l'exterior. També destaquen uns pilars metàl·lics. Tot i ser petit, produeix una gran sensació d'espai, ja que es va plantejar com un espai polivalent. A la sala principal hi ha uns quants exemplars de seients dissenyats a l'època, anomenats Cadira Barcelona.

Entorn i Integració Urbanística

El pavelló es troba dins del recinte firal, a la falda de Montjuïc. El seu emplaçament queda apartat de l'eix principal del recinte, que és l'avinguda Maria Cristina. Aquest fet va ser una petició del mateix arquitecte per no trencar amb l'estètica pictoricista del conjunt.

Funció, Contingut i Significat

El 1929 Barcelona organitza l'exposició universal, on els diversos pavellos servien per allotjar les representacions de diferents països. El pavello mies era el pavello d'alemanya i tambe va servir per rebre el rei Alfons XIII. Acabada l'exposicio es va desmontar pero entre 1983-1986 va refer-se indèntic i en lloc original. 
Actualment s'hi fan exposicions.


MODELS I INFLUENCIES
Mies va rebre l'influencia molt directamnet del seu mestre Louis Soulliven amb qui va col•laborar alhora de dissenyar gratacels i altres edificis a USA. El mateix Mies va influir directament d'altres europeus con l'alemany Walter Gropius tambe el frances d'origen suis Le Corbusier.
Tota aquesta escola d'arquitectura (Chicago i Bauhous) va introduir els principis bàsics que decidirien con seria l'arquitectura en el futur: planta lliure, pilons, teulades planes(terrases), finestrals continus.

FITXA TECNICA
Titol: la persistencia de la memoria 
Autor: salvador Dali
Cronologia: 1931
Tecnica: oli sobre tela
Mides: 24x33cms
Estil: surrealista 
Tema: Orinic
Localitzacio: MoMA(NY)
Comentari: Salvador Dali va començar a estudiar art a Figueres. Despres es va instal•lar a Madrid on va establir amistat i col•laboracio amb el poeta Federico Garcia Lorca i amb el cineasta Luis Buñel. En certa manera les pel•licules de Buñel tenim un caractes bastant surrealista. Mes tard va anar a Paris ciutat on predominava el surrealisme en aquells moments hi va adoptar aquest estil definitivament, pero finalment va haver de marxar de Paris per la mala relacio que tenia amb el lider d'aquest moviment André Breton. A partit d'aqui va tornar a Figueres i a Portlligar on s'hi va quedar definitivament propies obres aun actituts extrabagants.


DESCRIPCIO FORMAL
En aquesta obre hi veiem un paisatge atemporal i solitari amb una platja i una penyasegats al fons. Pero primer pla es on la composicio es completamnet surrelista. S'hi veu una llosa de pedra a l'esquerre damunt la qual hi ha una soca d'un arbre, segurament una olivera, i darrere de tot aixo hi ha una plataforma aparentment de fusta. En tota aquesta escultura s'hi veuen tres rellotger deformats que semblen tous, un esta penjat damunt la brorca de l'olivera, l'altre damunt la llosa de pedre amb una mosca a sobre i un treball i un tancat rellotge d'aspecte diferent ple de formigues.
Al costat d'aquesta composicio i al mig del quadre hi ha una forma organica que es un rostre huma estrany amb un altre rellotge tou asobre. Aquesta persona sembla, per l'actitud que te, que dormi. El dibuix es molt meticulos de gran precisio i que demostra ina disposicio amb la linia. La llum ve de la part superior a traves d'un focus no visible. Els colos tenen una gran brillantor(fins i tot els penyasegats tenen un coler mes brillant del que seria) i predominen els colors blaus, ocres i grocs.


TEMATICA
Evoca el pas del temps (per aixo es atemporal) amb una escena irracional procedent del mon inconscient dels somnis. Sembla que hi hagi el mateix retrat de Dali i aquesta es una iconografia utilitzada en altres obres. Representaria que tot el mon que ell crea parteix del seu inconscient, es a dir, de quan dorm. Pel que fa les formigues i la mosca probablement simbolitzin el pas inmesurable del temps perque aquests insectes estan associats a la descomposicio.
Els rellotges tous ens porten del temps passat que es irrecuperable i per aixo un objectiu rigid com es un rellotge que ens presenta tou, perque d'aquesta manera queda retingut en el record, en la memoria. No ho recordem tot, sino que mirem de recordar aixo que es irreconrdable i per aixo fem del temps passat alguna cosa que s'adapti a la nostre memoria.
Quan Dali pinta el rellotge dur simbolitza el present.
El paisatge que es veu al fons, es una evocacio dels paisatges de la seva infantesa: Cadaques i Portlligat.


MODELS I INFLUENCIES
La pintura surrealista i orinica de Dali s'inspira bastant en l'anomenada pintura metafisica de Giorgio de Chirico. Tot i que Dali va rebre l'influencia dels surrealistes francesos, ell va crear dins del mateix estil una personalitat propia. Dali se'l considera innovador en l'art, no nomes per la seva pintura, sino tambe pel seu exibisionisme public, fent que ell en certa manera sigui una continuacio de les seves obres.