Pavelló alemany context historic

Antoní Fabrés i Costa va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista nascut el 27 de juny de 1854 a Gràcia. Es va criar en un ambient artístic ja que seu pare va ser el seu primer mestre tan de pintura com d'escultura, i des de molt petit mostra extraordinàries habilitats. Va ser un gran retratista que buscava la mirada del retratat com a element principal. Així mateix, la seva preocupació per la llum el va portar a investigar la seva incidència en els colors, tant d'interiors com de paisatges, aconseguint fins i tot en alguns quadres aspectes més aviat hiperrealistes. Però Fabrés no es pot inscriure en cap moviment específic i, si bé va pintar temes orientalistes comuns a molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del Segle XIX, o temes de mosqueters o espadatxins, moltes de les seves obres també es poden enquadrar dins el Realisme i el Naturalisme, que cal entendre com una mirada àcida i crítica cap a la societat.

L'exposició, està ordenada com si fos el taller de l’artista, es proposa recuperar l'obra d'un pintor català el qual era un artista molt conegut en la seva època,  que en vida va tenir un gran èxit però que, per desgràcia, degut a un canvi d'estil en les seves obres, va ser menyspreat i oblidat durant 90 anys, fins que el MNAC va trobar les seves obres abandonades en un magatzem i les va exposar. Gràcies a l’exposició podem saber en totes les ciutats que al llarg de la seva vida hi va viure, com són exemple: Roma, Barcelona, París, Mèxic i Roma. Aquests canvis van influir en les seves obres, en el estil i interessos personals. Per tant, aquesta exposició plasma en ordre cronològic la trajectòria de l’autor i vol reflexar com va passar de ser un gran artista a caure en l’oblit. 

Artista es va centrar en l’estil orientalista i expressava amb les seves pintures el poder i la superioritat dels personatges juntament amb estil orientalista que plasmava. Va ser una època on va estar molt interessat en projectar l’empoderament de la gent enriquida. Aquí s’hi va estar des del 1875 fins al 1894.

Tot seguit, es muda a París i allà deixa el virtuosisme pel Naturalisme. Allà comença a pintar paisatges on demostra el seu domini de la tècnica i on el seu objectiu és buscar una reflexió per part de l’espectador. A les seves obres plasma l’humilitat i la senzillesa de les figures.  

Va ser al 1917 quan Fabrés comença a anyorar la seva terra catalana però per motius econòmics no pot retornar-hi, només vivia de la docència. I el 1926, per tal de subsistir, dóna la seva obra a Joaquim Folch i Torres a canvi de fer un estudi sobre l’evolució que feien els artistes catalans a Roma i d’una pensió. Però tres anys després l’Ajuntament de Barcelona decideix deixar de cumplir amb el pagament de la pensió i, durant anys, el matrimoni Fabrés van lluitar per tractar de recuparar-la. Van ser anys amargs per ells ja que, per una persona ROMàntica com ell, va afectar-li molt veure la seva obra menyspreada per la seva terra natal. Va morir a Roma l’any
1938 dins d’aquella constant lluita per subsistir. 

Primeres avantguardes S.XX,

Context històric:Desenvolupament científic canvia la visió i la representació del món que fins llavors es tenia → un nou món molt més complex i insegur apareix als ulls de l’artista.  - La situació política i econòmica augmenten aquesta sensació d’inestabilitat, angoixa i inseguretat. - Primera Guerra Mundial (primera guerra d’un món industrial on les màquines van mostrar un poder de mort i destrucció no conegut anteriorment) va generar una commoció brutal en tota la societat europea → comportà grans canvis polítics, econòmics i socials.  La Primera Guerra Mundial marca l’inici d’una primera meitat del Segle XX que presenta com a principal característica el ser una època convulsa, una època inestable .Tot això provocarà canvis en la producció artística i en la concepció de l’art - Uns canvis que ja des de finals de Segle XIX, els artistes impressionistes i sobretot els postimpressionismes, havien anunciat iniciant un camí orientat cada cop més a la interpretació de la realitat i no la representació de la mateixa.  - Un camí que a començaments del Segle XX continuaran i profunditzaran les noves tendències artístiques com el fauvisme, l’expressionisme, el Cubisme, el Futurisme o l’abtsracció.