La Patrística i la Filosofia de Sant Agustí
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,79 KB
La Patrística (s. II - s. VIII)
Etapa en què els Pares de l'Església defensaven el cristianisme davant d'altres religions. Els seus objectius principals eren:
- Fer entendre el missatge cristià i diferenciar-lo d'altres pensaments.
- Distingir el que és propi de la raó i el que és propi de la fe.
- Evitar heretgies: interpretar correctament els textos bíblics. El que s'acceptava era l'ortodòxia; la resta eren heretgies.
- Adoptar els conceptes de la filosofia grega en el discurs religiós.
Sant Agustí d'Hipona
És la figura més important de la Patrística i el pensador que va crear les bases de la filosofia cristiana medieval. Estudiós del neoplatonisme, finalment es convertí al cristianisme. A continuació, expliquem la seva filosofia en tres camps: el món, l'ésser humà i la història.
Relació raó-fe
- Per a Sant Agustí, raó i fe pertanyen a àmbits diferents, però no són incompatibles. La raó ajuda l'home a obtenir la fe i el prepara. La fe, en un segon moment, orienta i il·lumina la raó.
- Admetre els dogmes cristians ens permet arribar a entendre (dins les limitacions humanes) Déu.
- La filosofia, si és la correcta, estarà d'acord amb la fe.
- L'amor és el que fa moure l'ànima cap a les veritats eternes, cap a l'autèntica saviesa.
El món
- El món ha estat creat per Déu a partir de les seves idees.
- Juntament amb la creació del món, Déu, que és etern, crea el temps. Les coses del món són importants perquè encarnen i exemplifiquen el model existent en la ment divina (una espècie de món sensible, còpia del món intel·ligible).
L'ésser humà
- L'home és una ànima immortal que ocupa i se serveix d'un cos mortal (dualisme antropològic).
- Aquesta ànima ha estat creada per Déu, però com a conseqüència del pecat original (Adam i Eva) està dominada pel cos. Això explica la tendència constant de l'home a cometre el mal.
- És lliure l'home? Si l'home no fos lliure ni responsable, no tindria sentit parlar de càstig i premi diví. Si es necessita la gràcia divina, és bàsicament per aquest fet: l'home és lliure i, com a tal, les seves accions necessiten un càstig o un premi; si no, actuaria per impulsos.
La història
- Sant Agustí defensa una visió lineal de la història (amb inici i fi), amb la mort de Crist com a gran moment, oposada a la visió cíclica del temps.
- La història és la lluita entre dues ciutats: la Ciutat de Déu i la Ciutat Terrenal. La primera és tot el que es fa per amor a Déu; la segona, per l'amor a un mateix. Al final, triomfarà la Ciutat de Déu.