La Patrística i la Filosofia de Sant Agustí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,79 KB

La Patrística (s. II - s. VIII)

Etapa en què els Pares de l'Església defensaven el cristianisme davant d'altres religions. Els seus objectius principals eren:

  • Fer entendre el missatge cristià i diferenciar-lo d'altres pensaments.
  • Distingir el que és propi de la raó i el que és propi de la fe.
  • Evitar heretgies: interpretar correctament els textos bíblics. El que s'acceptava era l'ortodòxia; la resta eren heretgies.
  • Adoptar els conceptes de la filosofia grega en el discurs religiós.

Sant Agustí d'Hipona

És la figura més important de la Patrística i el pensador que va crear les bases de la filosofia cristiana medieval. Estudiós del neoplatonisme, finalment es convertí al cristianisme. A continuació, expliquem la seva filosofia en tres camps: el món, l'ésser humà i la història.

Relació raó-fe

  • Per a Sant Agustí, raó i fe pertanyen a àmbits diferents, però no són incompatibles. La raó ajuda l'home a obtenir la fe i el prepara. La fe, en un segon moment, orienta i il·lumina la raó.
  • Admetre els dogmes cristians ens permet arribar a entendre (dins les limitacions humanes) Déu.
  • La filosofia, si és la correcta, estarà d'acord amb la fe.
  • L'amor és el que fa moure l'ànima cap a les veritats eternes, cap a l'autèntica saviesa.

El món

  • El món ha estat creat per Déu a partir de les seves idees.
  • Juntament amb la creació del món, Déu, que és etern, crea el temps. Les coses del món són importants perquè encarnen i exemplifiquen el model existent en la ment divina (una espècie de món sensible, còpia del món intel·ligible).

L'ésser humà

  • L'home és una ànima immortal que ocupa i se serveix d'un cos mortal (dualisme antropològic).
  • Aquesta ànima ha estat creada per Déu, però com a conseqüència del pecat original (Adam i Eva) està dominada pel cos. Això explica la tendència constant de l'home a cometre el mal.
  • És lliure l'home? Si l'home no fos lliure ni responsable, no tindria sentit parlar de càstig i premi diví. Si es necessita la gràcia divina, és bàsicament per aquest fet: l'home és lliure i, com a tal, les seves accions necessiten un càstig o un premi; si no, actuaria per impulsos.

La història

  • Sant Agustí defensa una visió lineal de la història (amb inici i fi), amb la mort de Crist com a gran moment, oposada a la visió cíclica del temps.
  • La història és la lluita entre dues ciutats: la Ciutat de Déu i la Ciutat Terrenal. La primera és tot el que es fa per amor a Déu; la segona, per l'amor a un mateix. Al final, triomfarà la Ciutat de Déu.

Entradas relacionadas: